Privat amb la Rita / Jubileo

 

Privat amb la Rita

JUBILEO

Miquel Carrillo Giralt

Hola Rita, dos petons. Avui demano un bitter, que aquí al Petit Cafè el preparen amb dues olives i un tall de taronja, com ha de ser. Tu vols cervesa, doncs? És d’agrair una mica de sol de tardor, en aquesta terrassa.

Sí Rita, estic més content que mai. Amb la jubilació ja començo a perdre la noció del dia en què visc. Sigui dilluns o diumenge, ara no tinc dies feiners.

Ja sabia que et faria enveja, a tu encara et queden -deixa’m pensar...- com a mínim vint anys! I encara sort que la teva feina t’agrada, que és el més important. Una bona feina i un salari digne.

Tens raó, Rita, l’ambient de treball, la relació amb els companys i amb l’empresa és tan o més important. Aquells trepes que per fer la pilota són capaços de putejar els altres, mentiders i xivatos, rates. Aquell jefe capullo, un autèntic dèspota, amargat de la vida, se li nota que és un infeliç i ve al despatx amb mala llet. En vaig tenir un que només d’entrar per la porta l’observàvem i tan venia un dia fent broma com un altre dia dèiem ‘compte, que avui ve girat!’.

Tu ho has dit, Rita. Quan et sona el despertador i anar a la feina se’t fa una muntanya, és un calvari.

Però també hi ha un munt de gent amb qui he fet amistat, amb alguns encara hi tinc relació, ens anem veient. Fa poc vaig quedar amb un company que em va deixar atònit. S’ha jubilat amb el cinquanta per cent per tal de seguir treballant a mitja jornada. Mira si és gros, que no ho fa per una necessitat econòmica sinó perquè, textualment, ‘no sabria què fer amb tant de temps lliure, no tinc cap hobby, em cauria el món a sobre’.

Sí, Rita, és casat, té una filla i dues netes precioses que van a preescolar, viuen tots al mateix poble. Espera, que encara no he acabat. Ara va a l’oficina tres cops per setmana, però ha de fer la mateixa feina que abans feia en cinc dies perquè s’ocupa de la gestió fiscal de l’empresa. I els dos dies que li queden lliures, segueix amb una feina extra, la comptabilitat d’una companyia de trasters, que abans l’ocupava a les tardes dels caps de setmana.

Encara no sé com la seva dona no la fotut fora de casa. Ja pots riure, ja! De casos com aquest, en conec uns quants. Persones que temen la jubilació per no saber amb què omplir el seu temps. T’ho pots ben creure.

Exacte, Rita. A Gelida mateix, a qualsevol hora del dia, veus una confraria de parroquians de bar -la majoria són homes- que van tombant de taverna en taverna, acumulant mitjanes, quintos i tripa cervesera. Els hi haurien de fer un forfet amb descompte.

Ah, però també en conec que els falten hores per fer tot el que voldrien. Que si cursos de formació, que si activitats en tallers per a gent gran, viatges, voltar pel país -on tenim un munt de llocs magnífics-. N’hi ha que fins i tot han començat una carrera universitària o que s’han muntat algun petit negoci que els ve de gust i els permet fer quatre calerons per gaudir en viatges de llarg recorregut. Chapeau.

És cert, Rita, a Gelida mateix tenim possibilitats de fer caminades precioses. Cada dia vaig a la Font Freda i pel camí em trobo gent que passeja a qualsevol hora.

Clar, ara amb el gos surto matí i tarda, té molta energia. De fet, em treu a passejar ell a mi. Cel, es diu. Ara té vuit mesos, es posa molt content quan veu que li preparo l’arnés.

A mi el que més m’agrada és visitar llocs que tenia pendents, com les mines de la Muntanya de Sal de Cardona. Hi vaig anar fa un parell de setmanes, hi has estat? Impressionant. A una hora de Gelida. Ah, i saps allò dels descomptes al cinema un cop per setmana? Dos euros, tu! No, les crispetes no hi entren.

Això també és cert, a la majoria de llocs les entrades per a majors de 65 anys tenen un bon descompte. Doncs a gaudir-ho, Rita. Ja t’arribarà!

-          Carolina, ens pots portar unes olives? Vols prendre res més, Rita?

Mines de la Muntanya de Sal a Cardona