No us vendré el raïm

Benvolgut celler,

Aquest any us vaig escriure davant la perspectiva d’una millor collita, a conseqüència de les generoses pluges d’aquest hivern. Els cellers on venc tradicionalment el meu raïm, van anunciar-me la compra dels mateixos quilos que l’any passat i, en algun cas, alguna retallada més o menys lleu, amb honroses excepcions, que feia preveure que una part de la collita es quedaria sense lloc on entrar-la. I així ha estat, tot i que en menys mesura del previst, perquè la manca de pluges i les calors exagerades d’aquesta primavera i estiu, han frenat l’exuberància de la collita, aprimant el raïm i reduint-ne el pes.

No em vaig acollir a la mesura extraordinària de la verema en verd, proposada per l’administració davant d’aquesta situació endèmica de davallada de les vendes de vi i del pregonat sobrestocatge dels cellers, tan sorprenent perquè veníem d’anys de veremes molt curtes. El pagament de la verema en verd tenia en compte els rendiments dels darrers anys, i les migrades collites dels anys de sequera feien ridícula, en el meu cas, la compensació per tirar el raïm a terra.

De manera que ha arribat la verema, avançada per aquest canvi climàtic galopant, i, tot i que en menys quantitat del que preveia, hi ha una part del raïm per a la qual no he trobat comprador. Evidentment, de sortida, les varietats negres s’han quedat per merèixer. Per aquest motiu, enguany, el most que elaborem des del 2020 (el Mostatxo), l’hem fet amb Ull de llebre. Aquest i una petita vinya de syrah seran els únics negres que hauré pogut col·locar. El cabernet i una part d’ull de llebre, quedaran per vestir sants.

Però no tan sols aquestes varietats negres, que ja fa anys que van pel pedregar, presenten problemes. Per primera vegada també m’hi trobo amb unes hectàrees de blanc, sumant chardonnay, macabeu i parellada. I això que són vinyes certificades com a conreu ecològic i també certificades per Demeter com a conreu biodinàmic. Totes inscrites a la DO Penedès i Cava.

L’any passat vaig haver de vendre la vinya de merlot a 0,26 € el kg, i aquell mateix any ja vaig prendre la decisió d’arrencar-la. No va ser una mala decisió, perquè enguany, el mateix celler que em va pagar aquest preu misèrrim, ofereix pels negres ecològics un preu de 0,17 €.  

Pels blancs que els cellers amb qui treballo no em compraran, he buscat qui se’l vulgui quedar, amb un criteri de proximitat. I he de dir que he trobat compradors. Pel chardonnay, per exemple, que és una varietat de les més primerenques, davant de la urgència de vendre, perquè el raïm ja estava molt madur, tenia una opció de col·locar-lo a 0,28 € i, a darrera hora, vaig poder-lo vendre a un altre celler a 0,40 €. Em va semblar una jugada mestra, perquè va ser d’avui per a demà, literalment. Content de poder-lo vendre. Amb el pas dels dies, ara que la verema ja està avançada i pots reflexionar amb més claredat, sense tantes urgències, me n’adono que l’any passat, pel mateix raïm em pagaven 1,20 €/kg. Tenia la sort de vendre’l a molt bon preu. De fet, el millor possible. Quina empresa o treballador subsistiria si d’un any per l’altre li rebaixen els ingressos o la nòmina a una tercera part del que cobrava l’any anterior? Aquesta és la situació en què ens trobem.

La mateixa sort corre el raïm que no he pogut vendre als meus cellers de referència. M’ofereixen preus de 0,30 € pels blancs i 0,20 € pels negres. I encara gràcies. Com que aquests cellers saben que el pagès que s’hi adreça, ho fa a la desesperada, perquè no ha pogut vendre enlloc més, encara tenen el desvergonyiment d’amenaçar amb penalitzacions si arribes tard o si et desvies un 10% dels quilos que has anunciat que portaries.

Estem davant de l’abús i la deshumanització de la nostra feina, com a pagesos. Els imponderables a l’hora de collir una vinya i fer el transport amb tractors és un llistat tan gran, que garantir una hora o un pes, és jugar a la ruleta. I els que ens posen aquestes condicions ho saben, perquè un dia ells també van ser pagesos, abans de convertir-se en el que són ara: drapaires de raïm.

Si aquests cellers existeixen i poden fer aquestes condicions draconianes, és perquè tenen qui els compra el seu producte. Un vi fet a partir de rapinyades de raïm, que per les raons que siguin acaben desnonats d’un celler com Déu mana, però que no per haver canviat de destinació, ha perdut la qualitat que tenia. És a dir, la mateixa vinya de la qual puc vendre el raïm per un euro, podria haver d’acabar de collir-la per una tercera part del preu.

Sense excedir-me de rendiments, per descomptat. Això, amb les terres que tinc, no sé què és. Perquè sí que hi ha terrers que produeixen barbaritats, molt per sobre dels rendiments fixats pels consells reguladors, on els pagesos tenen excedents que han de malvendre. En aquest cas, només faltaria! Si ens creiem una mica les DO (denominacions d’origen), hauríem d’evitar aquestes praxis. Si la teva vinya produeix per sobre d’allò que està fixat, has de canviar el sistema de poda, el maneig (deixar coberta i no llaurar) i, en el cas de tenir reg, no engreixar el raïm per anar a buscar maximitzar els beneficis i alimentar aquests circuits secundaris de raïm on, com que ja hem superat els rendiments, per poc que ens paguin, els costos ja els hem cobert amb el rendiment oficial. Aquí som els pagesos els qui tenim deures.

L’Incavi, l’Institut Català de la Vinya i el Vi, un organisme de referència de la Generalitat de Catalunya per al sector de la vinya i el vi, establia aquest any el cost de producció del raïm entre 0,53 i 0,56 €/kg per al raïm destinat a vi base cava. Com podeu comprovar, els preus que us he comentat més amunt i que estan oferint els cellers carronyaires, estan molt per sota d’aquest preu. A més, hi ha una llei de la cadena alimentària que hauria d’evitar que passés això.

Concretament, és la Llei 12/2013, de 2 d’agost, de mesures per millorar el funcionament de la cadena alimentària, modificada posteriorment, entre d’altres, per la Llei 16/2021.

L'article 9.1.c) és molt clar: el preu del contracte alimentari que ha de percebre un productor primari ha de ser superior al total dels costos assumits pel productor o al seu cost efectiu de producció. La llei especifica que aquest cost inclou, entre altres, fertilitzants, fitosanitaris, combustible, energia, maquinària, amortitzacions, treballs contractats i la mà d'obra aportada pel mateix productor o la seva família.

A més, l'article 12 ter.1 estableix que cada operador ha de pagar a l'operador immediatament anterior un preu igual o superior al cost de producció efectiu en què aquest operador hagi incorregut o assumit.

On és doncs la trampa? Perquè sabem que, feta la llei, feta la trampa.

La llei diu que el cost efectiu s'ha de calcular sobre els costos que efectivament has assumit tu individualment i prenent com a referència el conjunt de la producció comercialitzada durant la totalitat o part del cicle productiu. És a dir, el preu que ha calculat l’Incavi és un valor de referència, però el celler que compra per sota, et fa signar una clàusula en el contracte que diu: “El preu pactat, segons declara el venedor, cobreix el cost efectiu de producció del raïm objecte del present contracte, això és, raïm de vinificació validada pel Consell regulador per vi de la DO.” És a prendre o a donar! Si no vols deixar el raïm penjat, que no ho vol cap pagès, aquesta és l’única sortida: declarar que el preu que et paguen cobreix els teus costos, cosa que sabem que és mentida. Ho sap el celler que compra, el pagès que ven i ho podria saber l’administració, si posés el mateix interès en el compliment de la llei de la cadena alimentària, que posa en el compliment d’altres lleis com les fiscals o les laborals.

Que t’intentin comprar el raïm per sota del cost, assumint-ne tu la responsabilitat, és ser cornut i pagar el beure. Que un raïm, que l’any passat venies a un preu, aquest any l’hagis de vendre per la meitat o una tercera part, és per indignar-se i, com a mínim, revoltar-se. Ja no és que juguin amb la desesperança dels pagesos que veiem com el raïm madur i sa, que ja hauríem d’haver collit, es comença a marcir sense tenir on vendre’l amb dignitat, és a dir, garantint-nos que cobrim els costos. És que ens volen agenollats i humiliats. I avui dic prou i anuncio que, amb aquestes condicions, no us vendré el raïm.  

I si ho féssim tots, potser la cosa canviaria.