GELIDA, PAISATGE, CULTURA I PAPER

(Article publicat a La Gralla, Santa Llúcia 2025)

  

Amb aquest eslògan, a principis dels noranta, l’Ajuntament va impulsar una campanya de promoció municipal, amb la Mostra de papers com a gran aposta. 

En aquell moment, l’empresa Guarro Casas (el Molí Vell) encara era una fàbrica important a Gelida, amb més de tres-cents treballadors. Estava integrada al grup Arjowiggins. Qui ja feia anys que havia tancat portes (des de mitjans dels setanta) era la Gelidense o Molí Nou. De fires papereres se’n va celebrar tres edicions, el 1991, el 1993 i el 1995, però les desavinences polítiques i la realitat tossuda d’una fira que no va acabar de quallar, van diluir aquesta aposta valenta per fer de Gelida una capital paperera.

Avui, trenta anys després, a Gelida de paper no se’n fabrica. Can Guarro ha passat de tenir tres màquines de fer paper, que uns anys van conviure amb la fabricació de paper a partir de draps de la Gelidense, a convertir-se en una empresa de manipulacions, que recepciona el paper provinent de fàbriques italianes o d’altres de més allunyades del grup Fedrigoni, del qual forma part.

Parlar de cultura a Gelida és descoratjador, perquè l’Ajuntament no demostra creure en la nova la biblioteca, un servei que té l’obligació d’oferir i que avui és clarament deficitari, ja que no reuneix les condicions mínimes exigibles. Sobretot, tenint en compte que es va trobar el projecte a punt per impulsar la construcció del nou equipament, amb una part del finançament pactada, que a més d’encarar l’ampliació de la biblioteca, resolia el col·lapse de l’arxiu municipal. Un altre equipament cultural que pateix les estretors de la seva actual ubicació, avui deficitària.

En no gaire millor posició es troba el paisatge. Si ens demanem quines intervencions s’han fet per tal de conservar el paisatge, el resultat és desolador. A grans trets, podríem definir el paisatge que conforma Gelida com a muntanya, fonts i plana agrícola. Dels boscos municipals, no hi ha constància de cap intervenció important de manteniment, més enllà de l’àrea de pícnic de can Torrents, com sí podem observar al municipi veí d’Ordal. Millores que s’han produït en els mandats que ha estat alcalde de Subirats la mateixa persona que fa d’arquitecte municipal a Gelida, per si pot esperonar la continuació de les actuacions a les muntanyes d’Ordal, que tenim a tocar.

Les fonts pateixen una tendència irreparable al declivi, per manca de conservació. Desapareixen perquè s’assequen, però també per l’obstrucció de canonades, per la pèrdua dels accessos que hi menen, per la deixadesa en la seva senyalització i per la falta crònica de manteniment.

De la plana agrícola, a més de l’autopista i la via del tren, avui ens creua un tren d’alta velocitat i convivim amb l’amenaça latent del quart cinturó. Els polígons industrials apareixen per tot, ocupant un espai amb qui l’agricultura mai podrà competir en termes de beneficis a curt termini, però amb l’efecte devastador de fer més lleig i gris el nostre entorn. Preparem-nos per al pròxim flagell, d’efecte igualment demolidor, que s’anuncia imminent: la substitució de conreus per plaques solars. El paisatge agrícola està hipotecat.  

Però no ens deixem endur per la nostàlgia. Gelida ha celebrat enguany la quinzena edició de la Funifira, la tercera o quarta sense funicular. Sembla que la recuperació milionària del funicular està, afortunadament, ben encarrilada i en vies de solució. Està per veure amb quina intenció es fa la inversió i si n’augmenta l’ús com a mitjà de transport, més enllà del seu valor patrimonial. Per tant, l’aposta és clara: a Gelida el paper ha quedat definitivament en paper mullat, i hem cedit el paper protagonista al maquetisme i oci ferroviari que, quinze anys després, fan un paper ben trist, a jutjar per l’impacte social que tenen.

Recordo que quan deies que eres de Gelida, en aquells anys d’universitari en què coincidies amb gent de diversos indrets de Catalunya, hi havia qui et reconeixia pel paper Guarro, de les làmines de dibuix tècnic amb ròtring, que es convertien en un malson per als estudiants maldestres. No sé si avui, als joves estudiants gelidencs, els reconeixen per les maquetes ferroviàries. Però ho dubto.  

Ara que, vist l’impacte de les obres que impulsa el grup Ametller a can Joncoses, podem aspirar a ser reconeguts pels iogurts o les pizzes que s’elaboraran a Gelida i s’escamparan per tot Catalunya.

Haurem de reformular l’eslògan. Per començar a donar-hi alguna volta proposo: Gelida, maquetes, oci ferroviari i Ametller.