Privat amb la Rita / El que raja i el que no

Hola Rita, dos petons. Aprofitant que som a la primavera i ja no plou, seiem a fora? Prendré un pa de vidre ‘Font del Senyor’, amb pernil ibèric. Per a mi, el millor del bar El Recó. D’acord, per a tu un ‘Font de Can Ginebreda’. I dues birres, oi? Ho demano.

Bona idea, posar noms de fonts de Gelida a la carta.

Ha estat bé, la passejada a la Font Freda. Fa goig sentir pel camí la remor de l’aigua baixant al Torrent de Vallbardina. En canvi la font no raja amb l’alegria d’uns anys enrere. I això que déu n’hi do el que ha plogut! Segurament la conducció estarà obstruïda per arrels d’arbre. L’avi Creixell tenia cura d’obrir el pas amb una trebinella, però actualment em temo que ningú no li fa el manteniment.

Ah, ben vist, Rita. A la Font Freda hi havia un rètol que deia ‘aigua no apta pel consum’. Però l’avís va desaparèixer ja fa temps i allà s’ha quedat la base de la placa, com un nyap, muda.

Correcte, com que l’aigua de les fonts naturals no rep cap tipus de tractament desinfectant, no se’n pot garantir la seva potabilitat i, per això, se li atribueix la qualificació ‘aigua sense garantia sanitària’. El que no vol dir que no sigui ben saludable. Hores d’ara, ningú sap si es pot prendre amb confiança.

Dius que hi has fet algun trago. És clar, i qui no ha begut aigua de la Font Freda?

Em consta que als anys 80 es feien controls de les principals fonts de Gelida, recordo que les dades s’havien notificat al ple municipal. Estaria bé que l’Ajuntament analitzés l’aigua de les fonts, fes públics els resultats i senyalitzés in situ la salubritat. Ni que sigui a través d’un codi QR.

Exacte, Rita. La font de Cantillepa fa pena, gairebé no raja. A més, algun malparit es va endur la careta de metall, molt graciosa, que guarnia el broc. Cert, encara hi ha l’enorme placa de marbre de la campanya ‘Gelida, Paisatge, Cultura i Paper’, amb el nom de la font i uns versos. La va penjar l’ajuntament fa gairebé quaranta anys, està bastant descolorida i ratllada. Sí senyora, a les fonts de Sant Miquel n’hi ha una altra, gairebé il·legible. S’haurien de restaurar o retirar-les. Tal i com estan són un senyal de poble deixat.

Per cert, saps que la font de Can Torrents ha ressuscitat? Feia anys i panys que estava seca. Doncs si amb les pluges ha brollat de nou, senyal que també cal passar-hi la barrina i potser la recuperaríem de cara al futur.

Ara t’escolto! D’aquesta conversa en surt l’evidència que les autoritats municipals s’han oblidat de les fonts, farien bé de posar-hi remei. Les fonts de muntanya són un dels valors de Gelida, per al gaudi de veïns i visitants.

Rita, deixa’m el teu mòbil,

sisplau. Vull veure aquest informe que has trobat de la Diputació de Barcelona. En resum, diu ‘les fonts naturals estan definides com a fonts públiques perquè són accessibles a la ciutadania i tenen la consideració de recurs essencial per a la població. Per això han de ser gestionades adequadament per garantir la seva seguretat sanitària i preservar el seu valor cultural i ambiental. Aquesta és una responsabilitat de les administracions públiques. No hi ha una normativa específica sobre les fonts naturals. Però sí que hi ha una regulació estatal sobre l’aigua de consum que estableix els paràmetres microbiològics i químics de qualitat de l’aigua de consum humà’.

De veritat, en parlaràs amb els teus companys socialistes? A veure si et fan cas, que si ens veuen fent birres ves que no t’apuntin a la llista negra. Ep, se t’escapa el riure... Clar, aprofitaràs ara que ha entrat el Carles altra vegada com a regidor de Serveis. Sí, jo també crec que li donarà una mica de marxa a la regidoria, que la tenim rovellada.

Perquè amb una tropa de vuit regidors al govern, és ben estrany que el Lluís hagi de fer d’alcalde, regidor d’urbanisme, serveis, policia, hisenda, recursos humans, barris i urbanitzacions, promoció econòmica, habitatge, turisme, mobilitat i comunicació. Si mires les regidores dels altres set, les responsabilitats estan bastant descompensades. I més tenint en compte que l’alcalde, ara, ha de compaginar el seu temps amb la feina de Delegat del Govern al Penedès -que inclou l’Alt i Baix Penedès, Garraf i Anoia-. Vaja, que de temps segur que no n’hi sobra, pobre Lluís.

A veure si a les properes eleccions vas a les llistes del PSC, Rita. Perquè, ara mateix, la Casa Gran no raja com caldria.

La font de Can Torrents ha ressuscitat; a la Font Freda hi queda la base de la placa; a Cantillepa i Sant Miquel, els marbres estan molt deteriorats.

(Article publicat a la revista La Gralla.G, de sant Jordi 2025)