Caramelles

Les caramelles del 2012 a Gelida podrien estar amenaçades, segons que podem llegir en els cartells que s'han distribuït per tot el poble signats per la Coral Intimitat. Són hores magres pel "Coro", nom amb que es conegut aquest Cor de Clavé, hereu de l'antiga Coral Artesans. Quan parlem del Coro, parlem de l'entitat degana de Gelida, la que més història carrega a les seves espatlles. Sigui pel pes d'aquesta tradició, una càrrega feixuga que descansa sobre les veus greus d'aquests homes sols, o per no haver sabut trobar la manera de modernitzar-se d'acord amb els temps actuals, avui ja hi ha molts cors claverians que han incorporat la dona amb normalitat, les files de cantaires s'han anat aprimant any rere any, sense trobar en les generacions que els han succeït el relleu necessari per mantenir el to. I això que em consta que són conscients de l'anacronisme que suposa no incorporar dones a les seves files, i que han protagonitzat algunes accions molt interessants d'apropament a les caramelles infantils, sortint a cantar acompanyats dels nens i nenes de l'escola Montcau. Una manera eficaç de despertar l'atracció pel cant i l'estimació pel món associatiu. Una inversió però, que trigarà anys a donar fruits... tants, que la gana d'avui no sé si permetrà arribar a tastar la collita. 

En els cartells als que feia referència més amunt, fan una crida per incorporar cantaires per tal de garantir unes caramelles de Pasqua amb la dignitat deguda. Jo hi aniré, sense cap coneixement de música, però amb el millor dels ànims possibles perquè aquesta primavera també sigui saludada a Gelida amb les tradicionals caramelles. Si no canto bé, com a mínim faré número. I he fet campanya entre les meves amistats -masculines, òbviament- perquè siguin també cantaires ocasionals. Demà comprovarem el resultat de la crida. Hi anirem per cantar les caramelles, no per incorporar-nos a la Coral amb continuïtat. Penso que està bé que hi hagi activitats, acotades en el temps, que permetin que les entitats s'obrin a una incorporació temporal. I una activitat com el cant coral, que té aquest origen de sumar per millorar, d'ajuntar l'esforç de molts per fer una obra conjunta, d'aglutinar diferents generacions sense distincions, és de les que permet aquest tipus d'incorporacions. Una mica com els castells. A les colles castelleres grans, també hi ha un grup de castellers col·laboradors a qui mobilitzen només per a les grans diades.

A Gelida, hi ha constància de gaudir de cant coral des del 1897. El metge de Gelida d'aleshores, el sr. Capell, fou el primer director d'un Cor de Clavé gelidenc. Des del 1903 i fins al 1931, al davant de la coral hi hauria en Francesc Peracaula, el qual també fou secretari de l'Ajuntament. La coral d'homes sols, pertanyia a una de les dues societats que hi havia aleshores, la Societat Coral Artesans. El 1931 agafarà el relleu el vilafranquí Francesc de Paula Bové, durant dos anys. A continuació seria en Joaquim Llopis el nou director, fins a l'inici de la Guerra Civil, que va suposar la interrupció de l'activitat coral per la guerra i, posteriorment, per la prohibició d'aquesta activitat.
El 1944 és una data sigificativa en la recuperació de l'activitat coral. Aquest any, s'aconsegueix el permís per fundar l'Elenc Artístic Montserrat, que dirigiria en Joan Rosselló Romeu. També hi tindrien un paper destacat en Joan Clanchet i Puig i en Pere Pallarès i Guilera . L'Elenc era un grup teatral, però incorporava, com era habitual a l'època, fragments de sarsuela com a fi de festa. En Pere Pallarès, que serà una figura cabdal en la recuperació del cant coral i que havia estat alumne de Peracaula i Llopis, s'encarregava de la direcció musical. L'Elenc va interpretar l'obra La Puntaire, en la qual hi sortia un cor que cantava caramelles. Aquest fet va comportar que, l'any 1949 i de forma mig improvisada, un grup d'homes carreguessin un piano en una caixa de camió d'en Cisco Carreter, i ja sota la direcció de Pere Pallarès, sortissin dalt del camió a cantar caramelles el dissabte de Glòria. Com que no havien tingut pràcticament temps per assajar, només van cantar un únic vals, el Ball de Rams. L'any següent ja estaven constituïs com a Cor de Clavé. Com que la Coral Artesans havia estat prohibida, van haver de constituir-se amb un altre nom, com a Coral Intimitat de Gelida, però van poder recuperar l'estendard i els seus locals, refundats com a Unió del Casal Gelidenc. El mestre Pere Pallarès dirigirà la Coral els propers cinquanta anys! Després, agafarien la batuta en Josep M. Comajuncosas, la Isabel Martínez i, darrerament, la Desi Povedano.

Des del 1949, a Gelida per Pasqua no han faltat les caramelles. Si hem de donar un cop de mà -o un do de pit-, l'hi donarem perquè hi siguin un any més. És cert, com comentava més amunt, que cal que aquestes caramelles siguin mixtes, però també és cert que hi ha un bagatge musical de peces arranjades per a ser cantades per veus d'homes sols, que també és un patrimoni musical que cal conservar. De moment, salvem les caramelles d'aquest any, perquè no se'n perdi la tradició.
Les solucions de fons hauran d'arribar per altres vies i requeriran de passos més valents que la simple crida  per trobar cantaires. I, posats a dir coses a millorar, què tal una renovació del vestuari o un horari d'assaig una mica menys intempestiu?