Tot a Salvacañete

Ja coneixen la masegada frase de Lampedusa: cal que que tot canviï perquè no canviï res. O something like that. La renovació del Nou PSC d'aquest cap de setmana és això mateix, el que se'n podria dir una retrorenovació, una actualització socialista i divertida dels mateixos Pastorets de sempre. La Vanguardia ho il·lustra molt bé avui publicant la foto de l’alineació titular de la nova executiva del nou PSC. Si un pot creure en la retrorenovació pessacera d’aquesta executiva, un pot creure en qualsevol cosa, i amb més motiu. En el meu cas, creure en els miracles de la Virgen de Valdeoña, patrona de Salvacañete, a la província de Conca, que és el lloc d'on tinc l'única participació de la rifa de Nadal que he comprat aquests dies. I per què només Salvacañete? Doncs perquè sí. Pel que fa a la rifa de Nadal, servidora cada any procura tenir almenys una participació d'alguna cosa molt off beat trobada de la manera més atzarosa en el lloc més impensat. Una participació marciana trobada de la manera més marciana possible. Enguany és aquest número imprès en blanc i negre, com les fitxes de dòmino del casal d'avis o les esqueles penjades a la porta de l'església, signat per la Comisión de Fiestas de Salvacañete (Cuenca) i la Virgen de Valdeoña, i que vaig firar-me els primers dies de novembre en una benzinera de Ripoll (el Ripollès). El que dèiem: el més marcià de la manera pus marciana. Aquest any, doncs, cap participació de Gelida: ni de la penya blaugrana, ni de la coral del Casal dels Avis, ni de can Coma, ni del futbol, ni de la colla de Diables, ni del PSC retrorenovat. Que ningú s'ho prengui com un desaire, no ho és. Però aquest any m’ho jugo tot a una sola carta, com en els westerns de quan era petit. Enguany, tot a Salvacañete. Faites votre jeux, rien ne va plus, que diuen als bingos bons de Castella-La Manxa els diumenges a la tarda després de la migdiada. Si dimecres em veuen per la televisió amb una ampolla de Freixenet Carta Nevada fent bots amb els amics de la Comisión de Fiestas i la Virgen de Valdeoña davant l’administración de lotería de Salvacañete, no se n'estranyin. És que sóc milionari.