Bosó

Dins el que és el pessebre subatòmic de les coses que es fan i es desfan hi ha dues menes de partícules elementals: els fermions i els bosons. Els fermions és l'última mica de cosa que queda si un s'entreté a esmicolar, esmicolar i esmicolar una barra de torrons fins a no sé quina mil milionèsima part. És a dir, els fermions són les últimes partícules que formen la matèria dels torrons, i per extensió, la matèria de l'Univers sencer, des del formatges de l’aparador de Xarcuteries Anton fins als anells de Saturn and beyond. Segons els físics, els fermions se subdivideixen en dues famílies, com en allò de Romeu i Julieta o com en el cas de Premià de Dalt i Premià de Mar. A Premià de Dalt hi ha els quarks, i a Premià de Mar els leptons. Els quarks de Premià de Dalt es reparteixen el patrimoni elemental de la matèria entre tres famílies: els bessons Up i Down, el matrimoni Charm i Strange, i la parella de fet formada pel senyor Top i la senyora Bottom, mentre que els leptons de Premià de Mar, ço és, l'Electró, el Muó i el Tau, cada un fa una vida de living apart together amb un Neutrí. Pel que fa als bosons, l'altra mena de partícules que fonamenten els torrons junt amb els fermions, n'hi ha no tres sinó quatre subespècies: el Gluó, el Fotó, el bosó W i el bosó Z. A diferència dels fermions, aquests bosons són partícules que justifiquen la seva presència als Premians de Dalt i de Mar amb l'argument que són el dallò que manté d'una sola peça l'estructura subatòmica dels torrons de la matèria. La teoria diu que els bosons en principi no haurien de tenir massa, i de fet, en el cas del Gluó i el Fotó és així; però no en el cas del bosó W i del bosó Z: aquests dos sí que tenen ametlla, ço és, sí que tenen massa. I és aquí, justament aquí, que salta la qüestió: ¿per què això? ¿Per què uns sí i els altres no? La resposta a aquest misteri la té el bosó de Higgs. Aquest bosó és el bífidus de la matèria, el component actiu que fa que les partícules que no tenen massa passin a tenir-ne en certa mesura, sempre infinitesimal per no enfitar. I la massa de les partícules –quarks i leptons– vol dir la massa dels àtoms, i la massa dels àtoms vol dir els torrons i tot allò que els envolta: el pessebre de ceràmica de l’ajuntament, el cos de l’estimada –aquella pàtria foradada i obsessiva dels vint anys–, etc. Els físics fa molts anys que busquen l’evidència experimental del bosó de Higgs, coneguda també com la partícula de Déu (denominació gens desenraonada, pensin que aquesta partícula és el dallò que fa frontera entre el re de re i la rotonda del Puig, per exemple); ara sembla que potser podria ser que per fi l'haguessin trobat a l’LHC de Ginebra. El misteri de Nadal, doncs, enguany va per aquí. I aquesta dècima de Nadal informada per Wikipedia també. Bon Nadal.