La llum de Nadal

Parat cinc minuts a Santa Maria de Palautordera, al peu del Turó de l’Home, per anar a treure diners del caixer. El migdia és clar i temperat, de tardor, amb quatre núvols baixos purament decoratius al cel. Al carrer Major del poble ja hi ha els llums de Nadal: un estel fugaç amb la cua apagada, un paquet de regal escarransit, un Bones Festes retallat i precari. Definitivament, Palautordera no serà Las Vegas aquest any: la llum de Nadal hi arribarà ben just i amb comptagotes, una llum de ciri de tauleta de nit de monjo medieval, perquè pel que es veu és clar que la partida pressupostària de l’ajuntament no dóna per pus. Yep, these are the times we are living through, sense un xavo ni per pagar als de Fecsa-Endesa. Mentrestant, les campanes de la plaça toquen a missa de dotze, i una mica més tard toquen les dotze en punt. El campanar de Santa Maria de Palautordera és una torre rural, baixeta, fosca, vella, amb un peu rodó de vaca que més amunt es fa octogonal i que acaba amb un barret curt amb forma de piràmide. Està posat just a l’entrada del poble, sobre un revolt a l’esquerra passat el pont de la riera del Reguissol, i té un posat com de majordom tibat i xaruc que fos allà per obrir la porta. Més amunt, al parc Pau Casal, un estol de gavines crida i fa forrolla en cercle sobre els caps de la canalla que es gronxen a l’àrea de jocs infantils. Les gavines no són ocells per al fred del Montseny, no l’aguantarien –almenys no sense bufanda–; segurament, doncs, han vingut aquí per escampar una mica la boira de la ciutat i caçar uns quants bolets, que és el que avui fan no pocs dels barcelonins que passen amunt i avall amb cotxe. En fi, coses del diumenge, del mes de novembre, dels bolets i de les gavines barcelonines. Però aquí dèiem del caixer automàtic de Santa Maria de Palautordera. El caixer és en una cantonada de la plaça de la Vila. Segons resa un cartell ad hoc, en aquesta plaça la Generalitat hi està pagant a hores d’ara la rehabilitació i ampliació de les instal·lacions de l’ajuntament. Una obra de pes, important, tenint en compte que de l’edifici antic només n’han deixat la façana. A fora, en un costat de la tanca que circumda les obres, els del col·lectiu l’Esbarzer també construeixen: “Des de Palautordera construïm els Països Catalans”, diu una pintada-mural. Bé, doncs, el sector de la construcció a Palautordera (bessonada de Santa Maria i Sant Esteve). Malgrat la crisi, encara aguanta. Esperem que l’any que ve els de l’Esbarzer acabin les obres i puguem tornar a pagar una llum de Nadal com déu mana. Almenys això.