Llavina, Jordi

Jordi Llavina ha guanyat un dels premis literaris importants en llengua catalana: el Vicent Andrés Estellés. Segurament no cal aclarir que del Jordi que estem parlant aquí és del fill, no del pare, que també es diu Jordi. En el context gelidenc, però, fer aquest aclariment purament anecdòtic a mi em fa gràcia, perquè és una distinció exclusivament local que no té sentit fer-la enlloc més del país, i per tant la deixo aquí com a nota afectuosa. Que Jordi Llavina és la figura de més projecció que ha donat Gelida al llarg de la seva història, em sembla que no és cap cosa opinable, sinó un fet objectiu més de la vida mia. No farem aquí el currículum d’aquest home; busquin al google, si els cal. ¿Quants gelidencs coneixen vostès amb una trajectòria semblant? Jo els ho diré: cap. El paral·lelisme que a mi em ve al cap en aquest cas és amb la figura de Josep Guardiola, l’entrenador del Barça. Un paral·lelisme flaquet i voluntariós, d’acord. I encara amb totes les diferències que vostès vulguin trobar-hi. Però compto amb la benevolència del llegidor per passar-me per alt aquesta mancança. En tot cas, això és per dir que el Jordi també és un cas de tenacitat, talent i excel·lència reconegut per molts. Ara ha guanyat un altre premi de prestigi, poden llegir-ne la notícia als diaris. Potser els gelidencs podríem aprofitar l’ocasió per tornar a sentir-lo parlar de llibres o del que sigui al Centre Cultural. Si pogués ser, seria una bona manera de reconèixer i celebrar l’èxit d’un dels nostres, que també és una cosa necessària. En qualsevol cas, enhorabona, Jordi.