Vinyes verdes

Dies enrere el patronat de Cultura de l’ajuntament em va adreçar una invitació per anar a la lectura de poemes de Lorca que dissabte es va fer a la Sala Gran del Centre Cultural amb motiu dels setanta-cinc anys de l'assassinat del poeta de Granada. Molt bé: Lorca devia ser un gran poeta. A més, es tracta d'una figura que still today simbolitza unes quantes coses. I el 75 és una xifra que rodoneja la mar. I més coses encara, potser podria continuar. Però ho deixo aquí. Ho deixo aquí perquè no vull pensar que també som en període preelectoral i que la iniciativa de l'homenatge lorquià ha estat precisament dels camarades d'ICV-EUA. Bé, ja dic no vull pensar tal cosa, ni la penso. Només la dic. Sigui com vulgui, avui el Puntdiari informa als aimadors de la poesia, els símbols i les xifres rodones que enguany es veu que se celebra el cinquanta aniversari de la mort de Josep Maria de Sagarra. Primera notícia, jo tampoc no ho sabia. Però ara ja sí, ara ja ho sabem tots: vostès que em llegeixen i jo. Per tant, espero per abans de fi d'any la invitació del patronat de Cultura per anar a una lectura de poemes en homenatge a Sagarra, que era un senyor de Barcelona i no de Granada, que escrivia en català i no en suec, i que segurament va ser un home de lletres més important que Lorca en aquest racó de món sense toros des d’ahir. Lectura de poemes o de textos en prosa, que de tot va escriure aquest personatge. Que els mateixos camarades d'IC-EUA de l'homenatge a Lorca facin la tria de textos del barceloní. Massa agafat pels cabells? Bé, potser sí. Però, prejudicis ideològics a banda, si a Catalunya hi ha hagut mai uns quants escriptors realment populars, sens dubte un d'aquests és precisament Josep Maria de Sagarra. Espero la invitació a l'homenatge pels cinquanta anys de la seva mort, ja dic. M'agradarà anar-hi.