Minut

A Pau Casals li van deixar una bella estona per fer el discurs del I am a Catalan davant la General Assembly de l'ONU fa uns quants anys. Si això de l'Oscar a la pel·lícula Pa negre va endavant, els encarregats de recollir el premi no tindran pas tant de temps a Hollywood, perquè és conegut que les exigències del guió de the Academy sols permeten un minut escàs de discurs la nit dels Oscars. Així doncs, més enllà del dèficit fiscal i de la majoria absoluta del PP a Madrid l’any que ve, l’eventual premiació de Pa negre als Oscars pot representar un problema de primer ordre per al futur immediat de Catalunya. Un problema oratòric concretament, és a dir, el problema de dir tot el que cal dir a l'assemblea general de l'audiència televisiva world over, i de fer-ho en tan sols un minut de glòria garcia. Cal anar pensant en aquestes cosetes, són importants. Què dir la nit dels Oscars, doncs? Vet aquí una proposta de guió: en cas que s’atorgui l’Oscar a Pa negre i que s’hagi d’adreçar unes paraules des del faristol més cobejat del món del cine, en primer lloc jo començaria agraint el premi als membres del jurat, que és el que fa tothom, i a més és de bona educació. Una frase. Tot seguit, dedicaria l’estatueta als pares, al funicular i al campanar del meu poble. Una altra frase. En tercer lloc, diria alguna cosa de la pel·li. “La història que s’explica en aquest film és una peripècia local, molt d’un lloc i d’un temps determinats. Però justament això és el que creiem que en fa una història molt humana i universal amb la qual tots els espectadors del món se sentiran identificats.” Una cosa així, de dues o tres frases en què sobretot es vegi que aquí també som molt artistassos però que no descuidem l’explotació comercial i els comptes de resultats, al capdavall som un país de convergents i del dallò de-la-pela és-la-pela. Finalment, per tancar la intervenció, faria també alguna referència al país que ha pagat part de la producció de Pa negre via subvenció, ço és, adreçaria unes paraulones sobre els Catalans de Pau Casals, la freedom i el next state in Europe, i encara ho remataria amb algun visca alguna cosa lliure. Tot això en un sol minut, vocalitzant bé i retallat impecablement d’Armani, hem de donar bona imatge al món.