Caritat

L’última iniciativa social important que hi ha hagut a Gelida és d’ara, i és això de Càritas Diocesana i de les obres dels nous locals que aquest grup estan fent al carrer Mossèn Jaume Via per posar-se en funcionament. Segons noticiava divendres el diari a Catalunya la fam s’hi ha tripiclat en només dos anys: avui tenim tres cops més pobres que no teníem fa dos anys, hi ha més gent que passa gana (no passin tan de pressa per aquesta expressió; facin el favor de tornar a llegir-la, facin-se al càrrec del que diu, del que està dient). La notícia és certament d’aquelles que fan angúnia i te’ls posa per corbata. I més quan les perspectives econòmiques tothom diu que no apunten a cap millora substancial de la situació. Almenys no les perspectives immediates. El present fa cara de mort gana i el futur ara com ara no té les galtes gaire més molsudes. A Gelida, amb l’aparició de la secció local de Càritas, sembla com si d’alguna manera ens volguéssim preparar per aquest futur de fotudesa global. Càritas és tota la resposta que, com a poble, els gelidencs hem sabut donar a la part que ens correspon del megadaltabaix que és tot plegat. Cap empresa, cap personalitat rellevant, cap científic, cap investigador, cap iniciativa, res de res ni ningú de ningú que es pugui posar com a referent immediat, local, d’actitud, d’esforç, de sort i de talent, per a la canalla que puja i que demà haurà de competir de valent per posar el plat a taula. La cua a la nova seu de Càritas del Jaume Via, això és tot el que els gelidencs tenim per dir en aquest moment. I que consti que no ho critico. No critico en absolut la gent de Càritas ni la feina que fan. Al contrari, a aquesta gent, a Càritas i a qui sigui que sigui capaç de mantenir un compromís amb les persones que ho tenen realment fotut, de debò que els adreço la meva admiració. Molta sort. Aquí el que vull és solament apuntar un fet que em sembla que potser sí que té un cert valor diguem-ne sociològic.