Fills de Rockefeller

A França diu que setze empresaris multimilionaríssims s'han adreçat per carta, és a dir, per escrit, és a dir, seriosament, al president Sarkozy expressant-li la voluntat de ser objecte d'una doble ració de fiscalitat per a les fortunes llures. La iniciativa no és nova. Setmanes enrere el multimilionari nord-americà Warren Buffet –se'm disculpi la flatulència del nom, aquest home no el vaig batejar jo– es veu que també va publicar un article als Estats Units en el mateix sentit. Els barris alts es mouen, doncs. Es fan gestos entendridors per part de la clientela de Tiffany’s. I significatius. Com deu estar el iot amb piscina del compte corrent de les Illes Caiman que fins els multimilionaris s'ofereixin voluntàriament per pagar més impostos! Això no s’havia vist mai. Els rics evadeixen impostos, no en paguen. ¿Que no els ho ensenyen això ara, a Harvard? ¿Què cony els ensenyen, doncs? ¿On anirem a parar? ¿En quina universitat podrà tornar a confiar una mare de Pedralbes? Sí, definitivament la calamitat de la situació mundial deu ser realment uvina. Només així s’explica el capgirament de l’estat natural de les coses a què hem arribat. Molt bé. Ara, abans d'acceptar cap ajut humanitari provinent de la contribució dels Rotschild de torn caldria que els d'aquí baix ens hi miréssim bé. Ningu no dóna mai re per re, i els rics tampoc. Els rics especulen, inverteixen. Per això són rics. Oficinant un arriba a pagar les factures i la setmaneta preceptiva de vacances amb la família al càmping de l’Estartit. Això amb una mica de sort. Però oficinant ningú no es compra un àtic a Manhattan ni té comptes corrents a les Pastanagals. Que d'aquí a uns anys, doncs, els del servei no ens trobem havent de pagar el favor tributari d’ara a aquests fills de Rockefeller. Vull dir, a més d'haver de rentar-los el cul, com sempre. I amb un contracte precari a partir dels cinquanta anys.