París, je suis épaté (tercera i última part)

Continuació.

Sisè dia a París, amb la sensació d'haver anat fent els deures. Entengui's per deures visitar aquells llocs que, quan comences a preparar el viatge, et proposes com a objectiu. La llista de París és inacabable i, un cop hi ets, encara t'ho sembla més perquè les distàncies properes sobre el mapa, resulta que no ho són tant. La planificació prèvia també es veu agreujada pel volum dels monuments i edificis, i per les llargues cues que cal fer per accedir-hi. Una de les impressions que m'enduc d'aquest viatge és que París és una ciutat grandiosa en tots els sentits. Una ciutat monumental i vasta.

Avui encarem el Georges Pompidou, el museu i centre cultural que acaba de conformar, juntament amb el Louvre i el d'Orsay, un itinerari artístic que abraça tota la història de l'art en una mateixa ciutat. El Pompidou dóna cabuda a l'art contemporani. Per arribar-hi passarem per un dels barris que més ens han agradat de París, le Marais, i una de les places més encantadores, place des Vosges. El barri de le Marais es va construir on antigament hi havia hagut unes maresmes (terrenys inundables) i durant uns anys va ser la destinació predilecta de l'aristocràcia, cosa que n'ha afavorit la prodigació de palauets. Avui és conegut també per acollir la comunitat jueva més important de París.

Tot el París que hem recorregut presenta un aspecte força homogeni, amb unes edificacions harmòniques, amb les típiques teulades fosques amb finestres i amb les parets mitgeres plenes de xemeneies. Les botigues, en general, també conserven un aspecte clàssic molt ben cuidat i hi ha, o aquesta és la impressió que ens enduem, molt més comerç local i molta menys botiga de franquícia que és pràcticament el que només trobes per aquí. Le Marais és un bon exemple d'un barri ple de vida i amb botigues "de tota la vida". A tot París es fa molta vida al carrer. A l'hora de dinar, tots els parcs i places s'omplen de gent menjant-hi. Les boulangeries (forns de pa) i els supermercats vénen plats du jour per endur, tota mena d'entrepans, sandvitxos i crêpes per menjar alguna cosa ràpida al migdia a les portes de l'edifici on treballes o en un parc proper.

La place des Vosges és una plaça porxada i enjardinada encantadora. N'hem vist de molt més impressionats (la Concorde ho és, potser la que més). La des Vosges és una plaça porxada, compacta, amb una edificació al voltant molt homogènia i un jardí central d'una mida molt humana. Altres places o jardins tenen unes dimensions colossals que en dificulten la comprensió i les fan inabastables. Poseu-hi en aquesta categoria els parcs que també visitem com són: des Plantes, Luxemburg i, en menor mesura, Tulleries. Tots ells grandiosos, però amb un manteniment, un servei de neteja i un aspecte envejables. El temps que fa deu ajudar a mantenir l'aspecte d'esplendor, però també la mateixa concepció de la ciutat i un major grau de civisme. Perquè són parcs amb una utilització intensíssima per part dels ciutadans.

Però tornem al Pompidou i al barri de le Marais, on érem. Aquest centre cultural, també grandiloqüent de mides i concepció, es coneix popularment com la refineria, perquè enmig d'aquest barri encantador es projecta aquest edifici modern i trencador que deixa a la vista totes les instal·lacions, que passen per tuberies multicolor per l'exterior de l'edifici. Diversos trams d'escales mecàniques, cobertes però també exteriors, permeten accedir al mirador que hi ha al capdamunt de l'edifici. Al voltant del centre trobareu tota mena d'espectacles de carrer, des d'equilibristes a dansa clàssica, passant pels omnipresents caricaturistes. Desfem camí i passem per Hotel de Ville (l'ajuntament de París), Les Halles (un complex comercial amb diversos nivells sota terra), davant d'una altra impressionant església Saint-Eustache.

Finalment, fem una parada (i un cafè amb llet, boníssim arreu) a la Bastille per admirar la columna de 50 metres d'alçada que s'erigeix en record de les víctimes de les revolucions.

Avui repetim Torre Eiffel, però ara de nit. La Torre il·luminada continua sent un monument meravellós i la gent continua fent cua per pujar-hi i apilant-se a Trocadero per copsar la dimensió de l'obra d'art. L'impacte en la nit parisina és absolut. A la il·luminació fixa, s'hi sumen uns llums espurnejants que s'encenen a l'hora en punt i a dos quarts seguits d'un esclat d'ovació per part dels que ho contemplem enbadalits. Se senten fins i tot alguns aplaudiments, com si la Torre actués en directe i necessités rebre aquest encoratjament per part dels espectadors per continuar senyorejant el cel d'aquesta nit tancada.

L'endemà, setè dia a París, tornem a fixar un objectiu principalment pensat per als nens. La Villete, la ciutat de les arts i les ciències, el que aquí en diem Cosmocaixa i abans Museu de la Ciència, i específicament la Cité des Enfants (gràcies Martina pel consell!). Exposicions, un petit aquari, pel·lícules espectaculars en 3D i, sobretot, recomanem per als qui viatgeu en nens la Cité des Enfants. S'ho passen de meravella. Un espai pensat per a ells, on s'hi entra amb un horari limitat i on tenen la diversió assegurada.

A la tarda, visitem el jardins de Luxemburg on es troba l'edifici del Senat i el Panteó, amb la seva imponent cúpula, una altra referència constant i omnipresent de les vistes parisines. Dels jardins ens n'enduem una sensació fantàstica. Gairebé una de les millors sorpreses d'aquesta ciutat. Quin plaer passejar-hi... i , de nou, quines dimensions!

Últim dia. Això s'acaba. Mirant la nostra guia de París i essencialitzant-ne els consells abans de marxar, vist l'èxit de la Villete, avui visitem el Musée National d'Histoire Naturelle i el Jardin des Plantes. El Musée té l'encant d'aquells museus clàssics, jo en diria amb un aire britànic, colonial... però que lluny de ser un lloc arnat i envellutat presenta un aspecte molt polit i modern. Als nens els encanta la secció principal, formada per una mena d'arca de Noè amb animals dissecats, però també tenen una secció específica per a nens (per aquets motiu hi anem). Novament chapeau per París, un espai pensat per a nens, on els nens poden manipular, jugar, tocar, descobrir i on s'ho passen d'allò més bé.
Marxem, però el record de París serà inoblidable... la ciutat de la llum ens deixa enlluernats!