La tribu

¿Què es pot produir amb tres parells d’ous i les pistes de paddle de les instal·lacions esportives del carrer Europa? Una truita molt especial, diran vostès, com en aquell acudit. I sí, segurament tenen raó. Però no em convidin a sopar per comprovar-ho. Molt bé. Ara una variació sobre això mateix; es manté la pregunta anterior però en canvien els termes: ¿què es pot fer amb una dada sorprenenta i una connexió a internet? (cinc segons d’espera aquí: tic-tac, tic-tac). Resposta: sofregir totes dues coses a la paella del google and see what happens. Perfecte. Now, un exemple concret d’aquesta recipe: la dada sorprenenta la forneix Alfred Mauri en l’article que publica a Gelida, retrats d’un temps. Diu Mauri: “Sembla, doncs, que l’origen del nom Gelida té poc a veure amb la frescor i les fonts que ens han fet famosos modernament i sí, en canvi, amb la presència de la tribu berber dels Banu Gellidassen.” La dada sorprenenta, doncs, és aquest nom: Banu Gellidassen. A partir d’aquest nom, la curiositat l’hi poso jo de mon fons particular i el recurs per satisfer-la és internet i és lady Google. ¿Què trobo a internet referent a la tribu dels Banu Gellidassen? Doncs això: un pdf de les pàgines 93-98 de la publicació Faventia del 18 de febrer de 1996 titolat “Un bou que era una planta. Contribució al lèxic tamazight dels Gelida (Argelita, Castelló)”. Aquest pdf contributiu el signen Miquel Barceló i Laura Vea, del Departament de Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana de la UAB, i té el propòsit lèxic de “començar a caracteritzar la variant dialectal parlada pels Gelida, immigrats a al-Andalus abans del segle X.” Els autors fan diverses aportacions en aquest sentit al llarg del treball. Moltes d’aquestes aportacions ara no fan el cas aquí. Però hi ha una dada que sí que té la seva cosa interessant. Diuen Barceló i Vea: “El primer esment del lloc de Gelida a l’Alt Penedès manté trets molt arcaitzants com és ara l’absència d’article (el previsible seria a-gellid, “el rei”).” Bé doncs, la dada interessanta aquí és aquest sintagma a-gellid. Segons Barceló i Vea, el nom del poble del parc Central i dels pícnics de cap de setmana als brasers de can Torrents té l’origen en una paraula d’un dialecte tamazight que vol dir rei. Curiós. Però n’hi ha més: en l’article de Faventia, Barceló i Vea també remeten a les referències d’un tal al-Bakri del segle XI “que permet situar un grup d’aquests Gelida al final del segle X o a l’inici del segle XI entre Tenès i Axir, sobre la plana de Xelif”. Aquest referència geografica d’al-Bakri els autors la il·lustren amb un mapa fet a mà alçada. El mapa situa la plana de Xelif en una zona de l’interior però no gaire del que avui és Algèria. Potser no és cap mala idea per a les vacances, tot i la calor. Si cap de vostès s’hi anima i hi va, se’n recordi de donar records a la família. I si no els és gaire molèstia facin el favor d’enviar una postal. Gràcies. Bon estiu.