dimecres 15 de juny de 2011

Indignats, però no tant!

Avui, ja comencem a tenir opinions argumentades i ben intencionades en contra del comportament dels indignats, o dels mètodes fets sevir, opinions en contra d’un grup de milers de persones sense lideratge clar, no massa entesos en política, que haurien comès algún delicte que possiblement ni coneguin. Persones que també formen part de la nostra societat.
Milers de persones indignades, més o menys emprenyades que surten al carrer, sense ordre ni concert i s’ajunten formant una massa heterogènea de manifestants que d’entrada, fa por. Després opten per manifestar-se seguint la seva ètica (sigui la que sigui), i tenint en compte el que es va aconseguir amb les acampades a les places, quina hauria d’haver estat la seva pròxima acció??? La veritat és que tinc constància de barbaritats més grosses en qualsevol celebració esportiva, segur que sabeu de que parlo.
Per al meu gust, i de moment si no es torça, he trobat molt respectuós el comportament general dels manifestants, tant de bo rebin el mateix, encara que no en tenim bons precedents.
Dir-vos també que els mossos no em representaven quan els impedien l’entrada al parc de la ciutadella, per a mi és un espai públic, també seu, també meu.
Gràcies per llegir fins aquí les reflexions de qui no ha estat a la plaça, ja que com la majoria, també estic indignat, però no tant! ... oi?

6 Digues la teva.:

Gil Coma ha dit...

Joan Ramon, discrepo de la teva opinió. No comparteixo l'objectiu de la convocatòria, que era impedir la celebració d'una sessió parlamentària. Tothom té garantit el dret a manifestació, gràcies a l'estat de dret i a institucions com el Parlament. I als indignats segur que raons per estar-ne, d'indignats, no els en falten. Però tant l'objectiu de la convocatòria com la violència amb què van manifestar-se els fa perdre tota la raó que poguessin tenir. Jo aplaudeixo la voluntat dels polítics de celebrar el ple del Parlament sense deixar-se intimidar, preservant el bé major, que és la democràcia. I la contundència dels Mossos amb aquells que són uns intolerants.

Jordi Rosell ha dit...

Bones, Jo tampoc estic gens d'acord amb el que va passar dimecres davant el Parlament. Fa dies que volia dir algo, però pensava que aquest post estava escrit abans de que sabèssim tots els detalls del que va passar.
Des del dia 15 de març, els indignats s'havien anat guanyat el respecte i l'admiració de quasi tothom: treballant units, pacificament i amb ganes de aportar idees... El famós dia 27, el dia del desallotjament, van donar una bona lliço i encara van guanyar-se més el respecte
però dimecres en un parell d'hores van malratar-ho tot.
Van ser ells encara més violents que els mossos i van tenir 3 fallos , al meu entendre molt greus:
1- intentar impedir a la força la celebració d'un ple del nostre Parlament
2- agredir, insultar, escupir... als diputats, que a part de ser càrrecs electes, i el respecte que es mereixen pcom a tals, sobre tot són persones i CAP persona mereix aquest tracte.
3- ben segur que la majoria dels milers de persones concentrades allà no eren violents, però quedant-se al voltant dels violents, els van fer de comparsa, de coixí, de reforç... en veure com pintava la cosa, la majoria pacífica hauria hagut de fer un pas enrrera i deixar els 4 o 40 o els que fossin, violents sols davant els mossos.

ah! i encara més greu, el dia següent els "portambeus" encara ho migjustificaven.

llum ha dit...

Vagi per endavant que desaprovo total i energicàment l'actuació d'uns quants manifestants davant del Parlament. Dit això només volia reproduir una frase que vaig sentir i que venia a dir això : si no podem dir que tots els polítics són corruptes per 4 que si que ho son, perquè en canvi deslegitimen un moviment per 4 violents?

Adrià ha dit...

Malgrat que hi hagués 4 o 40 exaltats que fessin barbaritats el dia 15 hi ha un seguit de coses que no han canviat:

-Si no pots pagar la hipoteca t'embarguen el pis, però et deixen el deute
-Els bancs van rebre una milionada de diner públic i encara és hora que les pimes en vegin un duro en forma de crèdit.
-Mentrestant es retalla en educació i sanitat perquè resulta que pels serveis bàsics no queda res a la caixa.
-La democràcia en la que vivim ja no és suficientment participativa ni representativa per molts de nosaltres.

I podríem seguir amb la resta de temes que tan s'han comentat durant aquest últim mes. O continuar per temes més locals com escales mecàniques, factures d'aigua o finançament de camps de futbol. Els indignats segueixen tenint molts motius per estar-ho, i raons per protestar. Un grupet que no sap comportar-se no ha fet que la constitució estigui més ben feta, que els bannquers cobrin menys o que els polítics treballin millor.

I sobre l'objectiu de la manifestació, sigui delicte o no, em sembla plenament legítim. Bloquejar PACÍFICAMENT un parlament el dia que s'hi van a votar uns pressupostos que destrossen uns serveis bàsics que van costar tan d'aconseguir com la mateixa democràcia em sembla correctíssim. L'estat de dret no s'ensorra perquè un dia els polítics no vagin a treballar, si fos així ja faria temps que viuríem en el caos.

Jordi Rosell ha dit...

I per què quan en una manifestació sindical hi ha piquets "informatius" que a la força impedeixen la gent d'anar a treballar, per què en aquells casos ho trobem tan malament?
Jo també estic indignat i comparteixo la immensa majoria dels arguments que proclamen els indignats, però el fi no justifica els mitjans. No podem dir que tot si val! Hi ha uns drets i uns deures i aquests són innegociables si no volem desautoritzar-nos a l'hora de defendre els nostres posicionaments.º

J.Ramon ha dit...

Amics tots, he de tornar a escriure, molt a contracor, per dir: Suposant d'entrada, com no podia ser d'una altra manera, que la violència no ens agrada a ningú, en aquest moment, i després del 19J ja podem veure el grau de violència dels manifestants... També suposo que no cal insistir-hi, i pel que fa al que comenta el Jordi sobre els piquets informatius, respecto la seva opinió com sé que respectarà la meva per què el conec una mica i trobo què el respecte és una de les seves virtuts; tal com jo ho veig, no s'intentava parar uns treballadors, el que es volia era para la feïna que havien de fer, és molt diferent, i després podrem discutir si estava ben fet o no.
Gràcies una altra vegada, sé que no és facil aquest tema però s'ho val.