Ara que estem tant sentits amb la cosa politica i amb les eleccions més properes en l'espai que són les municipals també properes en temps, us faig arribar el pensament d'avui només per compartir sensacions.
Així us dire:
Quan la llei s’ha d’assumir, com és el cas en el nostre estimat contexte, sense xistar i per “llei” valgui la redundància, no ens queda el sentit comú ni la raó per jutjar i cal obeïr. Amb la qual cosa ens tornem a col.locar l’esquellot i entonem el bel dels xais més compromesos.
És llavors quan ens deixen fora de joc en arribar la llei de morositat, escrit que podem agafar sencer i arxivar-lo a la gàbia de la brossa, sense problemes, ja que serveix per a ben poca cosa a l’empresa privada i per a rès a la pública, que és qui l’hauria de recolzar i donar-li força amb la mostra de la seva aplicació, en definitiva allò que es diu donar exemple. Per què en el contexte que vivim, les lleis estàn per complir-les...no?
Tot això ja fa temps que va, però avui a la portada d’un dels diaris de referència hi podem llegir que el govern permet 6 mesos d’amnistia laboral als empresaris per regularitzar l’economia submergida que remenin. A veure a que juguem ? les lleis cal complir-les o es fan per a veure qui és el tonto que les segueix? Sembla que cada cop l’esquellot pesa més i que calen lleis raonables i criteris amb un minim de sentit comú. Sap algú explicar-me en aquest cas si juguem al joc de la por a veure qui és el tonto que regularitza? o si no és així , a que cony juguem?
0 Digues la teva.:
Publica un comentari