Diumenge vaig escoltar l'entrevista que van fer-li a l'alcalde a Ràdio Gelida. L'alcalde es va mostrar profundament indignat amb la posició que ha fet pública Convergència i Unió respecte de la situació de les finances municipals. Fins i tot va deixar anar que es podia arribar a plantejar "denunciar" un regidor per fer aquestes declaracions que atribuia al desconeixement o a la mala fe, totes dues coses francament reprovables. Ciu ha dit que l'Ajuntament tenia els comptes intervinguts per la Generalitat i l'alcalde diu que això és mentida, i acompanyava aquesta afirmació amb un informe de l'interventor municipal. No s'hauria de dubtar de la paraula d'un alcalde, per això l'informe de l'interventor el vaig trobar de més. N'hi hauria d'haver prou amb la seva paraula per esmenar l'opinió d'un grup de l'oposició que, per definició, voldrà fer el caldo gros i posar-hi més pa que formatge. Potser sí que aquesta vegada s'han passat de frenada, però és el joc polític. N'hi hauria prou amb què l'alcalde o un regidor del govern expliquessin la seva versió i argumentessin amb precisió i claredat contra la munició gruixuda de l'oposició. Sense amenaces, sense informes.Però el cert és que en aquesta mateixa entrevista, l'alcalde que amenaça amb posar denúncies per dir falsedats, afirma que el govern anterior es plantejava tancar el funicular (no recordo amb exactitud les paraules, però sí el sentit). Jo vaig ser regidor en aquell mandat i membre de l'equip de govern. I puc afirmar que això és mentida. Que el govern anterior no es va plantejar en cap moment la possibilitat de tancar el funicular ni res que se li assemblés. Al contrari. Ferrocarils de la Generalitat, els gestors del funi, van fer una proposta a l'Ajuntament per reduir el servei als caps de setmana i viatges turístics o promocionals, com a conseqüència del desgast de la maquinària i de l'elevat cost d'una possible renovació. Com a mesura compensatòria, oferien fer-se càrrec dels costos d'un servei de bus urbà. El govern va rebre aquesta proposta i es va iniciar una negociació molt seriosa, sempre prenent com a punt de partida la continuïtat del funicular, amb reunions al més alt nivell, de les quals en va sortir l'encàrrec per redactar el projecte de renovació integral del funi que havia de permetre l'ampliació del seu servei (automatització, increment de les parades i de la freqüència). Però és que a més, resulta que a aquestes reunions hi assistia l'alcalde actual -aleshores cap de l'oposició-, convidat pel govern d'Erc i Ciu, perquè enteníem que la millora del funicular era una opció estratègica que havia d'unir a totes les forces polítiques. I diumenge a la ràdio es despenja dient, d'aquella manera amb què sempre fa referència als adversaris, que l'anterior govern no volia el funi!. Com es pot ser tan demagog per reclamar joc net i censurar els teus adversaris per dir mentides i, tot seguit, en la mateixa entrevista, fer d'oposició del govern del mandat anterior i fer-ho llençant falsedats tan o més reprovables que les que ell està denunciant?
Si l'alcalde necessita acompanyar les seves afirmacions amb informes de funcionaris és que no té credibilitat. Ni l'aconseguirà mentre continui acomplexat per l'obra de govern dels que l'han precedit o per les crítiques a la seva gestió. Hi ha una cosa que es diu lleialtat institucional, que implica assumir el bagatge dels que et precedeixen. I de la teva elegància personal en depèn l'ús que en facis. Nosaltres, per exemple, vam convidar l'aleshores cap de l'oposició a fer un parlament el dia que es va inaugurar el nou ajuntament i plaça de la Vila, malgrat els problemes que va comportar la finalització de l'obra i l'increment de cost que va tenir. L'alcalde actual, quan ja fa quatre anys que governa, encara fa referències permanents als anteriors gestors com l'esca del pecat. I això no només és de persona poc elegant i de baixa talla política i moral, és que acaba afectant la seva pròpia credibilitat.
1 Digues la teva.:
Es podria dir més alt, però difícilment més clar. Exemples com aquests porten al descrèdit de la política i dels polítics en general. Paguen justos per pecadors. En el joc polític, no tot s'hi val, o no tot hauria de valer. Hi ha una manera diferent de fer les coses, gestionant des de l'honradesa i la sinceritat i, amb aquesta base, que tothom defensi la seva posició ideològica, amb tota fermesa. Però no es pot anar enganyant als veïns.
Publica un comentari