Posar i treure a Gelida

Aquests dies estem assistint a la instal·lació de la nova senyalització municipal. Celebrem que s'actualitzin aquests indicadors i aplaudim la nova implantació, que permet retirar la vella i obsoleta senyalització, a més d'augmentar els punts de referència amb els nous equipaments i noves direccions. És una actuació enraonada, justificadíssima i que, posats a trobar-hi alguna pega, arriba tard, perquè fa molts anys que els indicadors havien quedat desfassats i en alguns casos han tapat la placa de carrer.
Gelida s'ha posat guapa, gràcies a la reurbanització dels carrers i la vianalització -parcial- del centre. En els darrers mandats, des d'aquella compra del Carbeni per part del govern d'unitat, s'ha anat seguint un pla no escrit -o no del tot explícit-, que ha dignificat el centre urbà. El nou ajuntament, la plaça de la Vila, el carrer Major i carrers adjacents, els carrers reurbanitzats dins del programa del Feil... han deixat un municipi més transitable i més bonic. Llàstima que enlloc de fer unes escales mecàniques no s'hagués prioritzat continuar aquesta vianalització del centre: carrer Barceloneta, passeig Rossell i Massana, Àngel Guimerà, Mn. Martí Mariné..., fins i tot un possible pàrquing a la Vinya del Baster per treure cotxes del centre urbà hauria estat una inversió més eficaç.
No entenem tan necessària ni justificada la senyalització "comercial i turística" que es va implantar ja fa uns mesos. Encara ara no hem entès el sentit de l'acoloriment dels cartells d'aquests indicadors. Esperàvem trobar-li el sentit amb alguna acció complementària: publicació turística, rutes urbanes, senyalització finalista (per exemple, que quan arribessis a l'edifici de les Monges trobessis un cartell amb una ressenya de l'edifici d'un color identificatiu dels edificis culturals, diferenciat dels esportius...). Però com que no s'ha acompanyat de cap més mesura, han quedat com uns indicadors de la "señorita Pepis", que transmeten una imatge poc seriosa, que fins i tot pot arribar a semblar banal. A més, ara les indicacions estan repetides.
Hem de reconèixer una voluntat de modernor, de singularitat en aquests indicadors... però que ha quedat truncada per la manca de continuïtat d'una campanya que doni sentit a una imatge de marca. D'altra banda, un element que se situa al carrer ha d'estar preparat per fer front al bandalisme. I els plànols comercials, després d'instal·lar els expositors, va caldre aplacar-los amb un metacrilat clavat de qualsevol manera al damunt, perquè uns incívics es dedicaven a arrencar l'adhesiu del plànol de l'expositor. Avui aquests metacrilats s'han deformat i ofereixen una imatge de deixadesa que empobreix la presència al carrer d'aquests punts d'informació.
També han desparegut per bandalisme algunes plaques amb els plànols dels màstils d'informació i, com que no se n'ha fet la reparació, es deteriora la imatge que ofereixen.
En el cas del que es va ubicar a la plaça de l'Església, ha desaparegut el màstil sencer, amb plànol i cartells de coloraines.
Una altra actuació que ha deteriorat la imatge del municipi és aquesta idea de folrar les cartelleres municipals, que eren imantades, amb suro per clavar-hi xinxetes. Els suros s'han deformat i la imatge de les cartelleres és menys lluïda.
Però posats a posar i treure, els pilons dels carrers s'enduen la palma. La reurbanització de carrers feta amb els diners del pla Zapatero, va suposar un model de carrer mixt, en què conviuen vianants i vehicles a un mateix nivell de paviment, de manera que per protegir el vianant es van haver d'instal·lar pilons arreu. Sabeu quants pilons falten al carrer mossèn Jaume Via? La reurbanització va comportar la instal·lació d'una sentantena de pilons, dels quals avui han desparegut més de la meitat. Han desparegut per maniobres dels vehicles en entrar o sortir dels garatjos, per topades dels vehicles que aparquen amb impunitat en aquest carrer. La qüestió és que no se'n fa tampoc la reposició i això incideix en una menor seguretat del vianant i en la percepció que no hi ha el manteniment necessari. Perquè si aquests pilons algú creu que sobraven, aleshores caldria retirar-ne la base i tapar el forat, per ser curosos amb els nostres carrers.
Un altre exemple de posar i treure el trobem en la retirada de la zona blava a l'inici del mandat, conseqüents amb la crítica que en van fer en el moment de la seva implantació, i incongruents amb la recuperació de la regulació de l'aparcament amb zona blava al final del mandat. La diferència? La regulació que treuen era amb rellotge, una limitació horària sense pagament, i la que posen és amb tiquet de pagament. Això sí, de pagament a través d'un display que complica enormement la intel·ligibilitat del procés d'extracció de tiquet. Heu provat d'explicar el funcionament d'aquests dispensadors a la vostra mare? No descartem que algun dia, igual que s'han posat aquests complicats dispensadors es treguin, per substituir-los per uns de convencionals.
Posats a posar i treure, és paradigmàtic l'ús partidista que s'ha fet del pàrquing de la plaça de la Vila. Recordeu la campanya Pàrquing públic?, una campanya que podria estudiar-se a la facultat de Ciències polítiques com a exemple de demagògia o a la facultat de Psicologia com a exemple de cinisme. Els impulsors d'aquella campanya han posat una tanca a l'entrada del pàrquing, perquè quedi clar que si no pagues, no entres. Això sí, perquè ningú no tingui dubtes que són socialistes i no de dretes, s'entra i se surt del pàrquing per l'esquerra. Un accés per la mà contrària que desconcerta a qui hi arriba.
Cap govern ho fa tot bé, ni cap ho fa tot malament. Però a vegades s'assoleixen algunes fites que estaria bé que no es qüestionessin. I un d'aquests èxits atribuïble al govern municipal anterior és haver arribat a un acord amb la UCG perquè el dissabte de Festa Major l'Ajuntament pogués oferir un concert gratuït al Montcau, superant així l'endèmica dependència del concert de pagament de la Salseta o del grup que fos a la pista-jardí del Casal. Doncs fins i tot això va tirar-se enrere i van tornar a programar una Festa Major amb el concert al Casal, amb pagament d'entrada, sense alternativa gratuïta al Montcau!. Per sort, els gelidencs i molt especialment els més joves, van obligar a rectificar i recuperar allò que s'havia assolit com una fita no reculable.
Paradigmàtic de posar i treure, per tornar a posar i no sabem si acabar treient de nou són els contenidors soterrats de la plaça de l'Església. Ja hem explicat amb anterioritat que aquests contenidors no figuraven en el projecte de plaça que estava en fase d'execució quan va canviar el color del govern. Es van afanyar a canviar el projecte per, al meu entendre, deixar una plaça menys oberta, amb més obstacles i més perillosa per la gent que va a l'església. I entre els canvis de projecte, van aparèixer dos contenidors soterrats. Dos contenidors que no es van fer servir mai, que van estar anys amb un cadenat i que, sense haver-se utilitzat mai, s'han canviat per un altre model homologat amb les altres illes de contenidors que s'han implantat posteriorment, però que continuen sense utilitzar-se, perquè la improvisació té aquestes coses.
Ben mirat, sí que hi ha qui els utilitza.