És una ocasió única per deixar constància de la nostra amistat i testimoniar-ho amb un present. Els primers sopars, fa anys, ens fèiem un regal convencional. El protocol consistia en un regal unisex que sortejàvem entre tots, amb l'única condició que a ningú li podia tocar el seu ni el de la seva parella. L'espècie està en evolució contínua i per alguna raó inexplicable quan un grup de persones decideix fer-se un regal seriós, amb un pressupost màxim prèviament convingut, sempre tens la sensació que algú llença els diners per regalar una cosa que tu no compraries mai de la vida. De manera que la reacció més lògica és provocar l'acceleració de l'evolució de la iniciativa, per evitar una degradació lenta i dolorosa durant la qual et veuries obligat a posar bona cara davant d'un regal "formal" que consideres una horterada.
Les condicions del regal que ens fem al final del sopar consisteixen en fer el pitjor regal que es pugui i gastar el mínim possible (s'admeten regals anteriors d'aquells que amagues o llençaries directament a les escombraries). Com més lleig, millor. El definim com a regal monstruós o freak. Hi ha qui els defineix com a pongos. Els regals fets amb aquesta intenció, de debò, que són admesos amb el millor dels somriures i no hi cap regal que no desperti una reacció sincera. Et sents lliure per exclamar: què n'és de lleig! i us asseguro que després dels regals de Nadal i de Reis, és una teràpia fantàstica.
Aquest és el reportatge fotogràfic de la vetllada.
L'Ilda va tenir un barret de plàstic i una campaneta d'aquelles d'hotel.
El Jordi unes manilles "de l'amor".
El Ramon , al meu entendre, va fer front a un dels pitjors regals de la nit. Un pongo consistent en un barrilet amb 4 tasses de ceràmica per servir-se alcohol.
El Nicolau amb dos discos de pedra més propis d'un antiquari que d'un sopar com aquest.
La Tina obrint una corbata que, qualsevol persona amb vestit podria portar sense problemes.
Més problemàtic de portar és aquest cinturó que em va tocar a mi, que encara conservava el preu de compra (un euro i mig) i que duia unes incrustacions de plàstic imitant metall i pedreria que causarien furor en certs ambients.
El Dani va firar-se unes anelles estupendes per marcar els tovallons.
L'Eva amb la seva montera i olé!
La Carol amb unes canyes de plàstic de metre.
La Roser amb un arbre de Nadal blanc, adquirit a l'Ikea per 3'99 euros. Tota una ganga.
El Joan Ramon instants abans de descobrir una boa de plomes vermelles dignes de la millor de les vedettes.
L'Agustí desembolicant un barret d'aniversari. Un barret de roba amb tres espelmes i dos maduixots capaços d'ensorrar de per vida abocant-lo a les drogues i a la mala vida al nen a qui algú gosi posar-li el dia del seu aniversari.
El Toni amb un fregall de disseny per rentar plats.
La Mònica amb el pitjor regal de la nit per votació popular. Un retrat de la Gioconda amb la cara troquelada per posar-hi una altra fotografia.
El Jordi amb 3 llibres d'aquells que et fan qüestionar que llegir llibres sigui un acte de cultura.
La Magda s'agafava així de bé el protector anti-mosques que, en forma de paraigua de fil, li tocava per sorteig.
La Montse també recollia amb simpatia una original fruitera.Finalment, aquest sopar té un repicó. El pitjor dels regals té premi. Aquest any va sortir escollit per una amplíssima majoria el quadre de la Gioconda. I la persona que va comprar aquest artefacte va ser premiada amb un regal que, des de l'organització del sopar, volíem que estigués a l'alçada del seu bon gust. Per no equivocar-nos, el regal va ser un simpàtic gatet que vam tenir vivint a casa el darrer any, des de l'anterior sopar de l'amic invisible.
3 Digues la teva.:
Em sembla que aquest gat arribarà molt lluny! :-)
Jo batejaria el gat: Fèlix. I l'anem passant cada any cada per casa...
Ep! jo ja tinc dos gossos! en tot cas m'abstindré de cuidar el gat Fèlix!
Publica un comentari