Bé, de fet avui fa una setmana que jo i en Rusty vam sortir de l'escola de gossos guia de Rochester (Michigan). Ens vam tirar quasi 30 hores de viatge, amb visita a les instal·lacions de l'escola de gossos de la Once a Madrid, per que ens legalitzessin els gossos a aquí....
Un viatge llarg i pesat però carregat d'il·lusió després de tants dies fora de casa i arribant-hi amb un nou company.
Volia escriure aquesta blocada a l'Ave, tal com vaig fer al marxar...però , francament, estava massa cansat de tant viatge i tant avió.
La rebuda a Sans va ser genial, amb la Ilda i els nens més emocionats encara que nosaltres i en Rusty, en veure'ls, saltant com una granota, com aquell qui es retroba amb algú que coneix de fa molt temps. I, un cop a casa, la trobada amb en Maizer, que he de reconèixer que em feia una mica de respecte, però que ha estat encara millor del que pensava.
Una setmana més tard, puc dir que en Rusty ja ha passat la prova de foc: Dimecres de vacances per casa i amb reunió d'Esquerra al vespre; dijous teletreballant i amb la recepció de Nadal a l'Ajuntament (el seu primer acte públic), divendres, aprofitant que era mig festa, vaig baixar a BCN: Funi, Tren, Metro,... i presentació oficial als companys de feina.
I, a partir d'aquí, actes nadalencs: missa del gall, dinar de Nadal, cagar el tió, dinar de St Esteve i concert de la Intimitat amb els nens de l'escola municipal de Música.
He de dir que és un nervi, que tot ho mira, que tot s'ho posa a la boca com els nens petits, que s'atabala una mica,... però que , l'important, que és un bon guia i que ens estima i es fa estimar moltíssim.
Us enganxo la primera foto de família que tenim.
Un viatge llarg i pesat però carregat d'il·lusió després de tants dies fora de casa i arribant-hi amb un nou company.
Volia escriure aquesta blocada a l'Ave, tal com vaig fer al marxar...però , francament, estava massa cansat de tant viatge i tant avió.
La rebuda a Sans va ser genial, amb la Ilda i els nens més emocionats encara que nosaltres i en Rusty, en veure'ls, saltant com una granota, com aquell qui es retroba amb algú que coneix de fa molt temps. I, un cop a casa, la trobada amb en Maizer, que he de reconèixer que em feia una mica de respecte, però que ha estat encara millor del que pensava.
Una setmana més tard, puc dir que en Rusty ja ha passat la prova de foc: Dimecres de vacances per casa i amb reunió d'Esquerra al vespre; dijous teletreballant i amb la recepció de Nadal a l'Ajuntament (el seu primer acte públic), divendres, aprofitant que era mig festa, vaig baixar a BCN: Funi, Tren, Metro,... i presentació oficial als companys de feina.
I, a partir d'aquí, actes nadalencs: missa del gall, dinar de Nadal, cagar el tió, dinar de St Esteve i concert de la Intimitat amb els nens de l'escola municipal de Música.
He de dir que és un nervi, que tot ho mira, que tot s'ho posa a la boca com els nens petits, que s'atabala una mica,... però que , l'important, que és un bon guia i que ens estima i es fa estimar moltíssim.
Us enganxo la primera foto de família que tenim.
0 Digues la teva.:
Publica un comentari