Si, tal com va dir el president Montilla –ara ja expresident– fa unes quantes setmanes, el resultat de les eleccions d’ahir marquen el futur de tota una generació de catalans, llavors és evident quin és aquest futur: regionalisme, regionalisme i més regionalisme. És a dir, els catalans a continuar vestint sants per tota una generació.
Que les eleccions no haurien d’haver anat com han anat a mi em sembla que no té discussió. No després d’un any d’anants i vinents amb el finançament de l’estatut; no després de la sentència del TC; no després de l’omnimanifa del juliol. I faig referència a aquests fets recents per quedar-me aquí i no anar més lluny en la història. Senzillament, la cosa no hauria hagut d’anar així. Però hi ha anat, què hi vols fer? I no solament hi ha anat, sinó que damunt damunt el PP ha obtingut els millors resultats de la seva història a Catalunya. I encara, com per arrodonir més la caricatura, Joan Laporta ha quedat com la gran esperança d’alguna cosa.
Els catalans hem deixat clar qui som en aquestes eleccions. Hem votat amb tota la força de la nostra mediocritat, amb una falta d’ambició i de tot de la qual a Madrid –allà on es veu que comença i acaba el nostre món– se’n deuen estar fregant les mans. Tornem al peix al cove, tornem als quatre duros de tapaboques.
El que ve a continuació evidentment que no té cap mena d’importància. Però em ve de gust dir-la i la diré. Personalment jo ja en tinc prou del color de merda d’oca que té aquest país. I com que ja en tinc prou, i com que les coses van per aquí i només saben anar per aquí, doncs decideixo que paro i em planto. S’ha acabat, jo també passo a l’abstenció.
Que Pujol, i Mas, i Duran i Lleida, i Maria Santíssima amb patinet facin el que vulguin. Però la pròxima vegada que servidor torni a una urna que no sigui la de les eleccions municipals serà per votar sí en un referèndum sobre la independència de Catalunya, o no serà. Que la generació que vingui després d’aquesta meva ho sàpiga fer més bé, jo ja no ho veuré. Teló en aquesta comèdia.
2 Digues la teva.:
Un escrit molt pessimista el teu, jo tal i com han anat les coses els darrers anys no m´extranyen aquests resultats, el vot oscil.la, depen de les circumstàncies,
desencantats del PSC (Montilla) votant PP, desencantats d´ERC votant CIU o SI , o simplement fastiguejats dels que han manat aquests anys votant a l´equip contrari per fotre´ls fora , com en el seu dia va passar a Espanya amb el PP.
Ara toca CIU, entren amb les piles carregades després de vuit anys a l´oposició. A veure que en treurem...
...i d´aquí cuatre anys ( cremats dels que governen), hi tornarem.
salut !!
Xavier, jo també he tingut un bon desengany del país en aquestes eleccions, però a diferència del que tu escrius, encara mantinc unes certes expectatives en positiu d'aquesta ambigua Convergència.
A roda de la teva proposta, també em proposo passar a l'abstenció, però en el meu cas en les eleccions al Congrés de Diputats espanyol. Si vull la independència d'Espanya, començaré a exercir-la no anant més a votar a les eleccions espanyoles. La independència la declararem des del Parlament català, és aquí on continuaré dipositant les meves esperances. Votaré a les municipals, a les nacionals i a les europees, però practicaré la indiferència a les eleccions espanyoles.
Publica un comentari