La festa dels Súpers

Aquest cap de setmana, a l'estadi olímpic Lluís Companys de Barcelona, s'hi ha celebrat la catorzena festa dels Súpers. Ja n'he parlat altres anys d'aquesta festa, però l'experiència continua sent impressionant. Els nens viuen la festa amb una intensitat altíssima. L'espectacle final és la culminació d'una trama que s'ha desenvolupat a la televisió les setmanes prèvies a la festa.
Aquest any es tractava de reunir-nos a l'estadi per fer un salt multitudinari i així enfonsar els túnels que el malvat senyor Pla (un dolent molt ben trobat) estava fent per buidar els mars i edificar-hi. Un cas més d'especulació urbanística on només hi faltava un testaferro que cobrés comissions per passar-les a Convergència perquè fos totalment verosímil. (Ara aquest comentari se m'ha escapat, volia fer una blocada amable, però és que no me'n sé avenir que els electors restin indiferents davant de casos flagrants de finançament irregular com el cas Millet, ei, pressumptament, i això no passi factura electoral -amb o sense iva).
Fet el comentari maliciós, que se m'ha escapat (me l'he fet a sobre, però és que avui hi ha una nova enquesta de Rac1 i acosta Ciu a la majoria absoluta), reprenc el fil per explicar-vos que dissabte vam passar el dia sencer a Montjuïc i, malgrat l'aglomeració de gent que s'hi reuneix, s'ha de reconèixer un any més que l'organització és impecable i que els nens -i els pares- s'hi troben molt a gust. Les cançons del Club són d'allò més dignes i es deixen escoltar molt bé, afortunadament també són xules pels pares, perquè com passa amb totes les cançons dels nens, les escoltem una vegada i una altra, sense aturador.