Paquet postal a Melilla

Al càmping d’Albanyà hi ha una piscina magnífica. Té gespa, té arbres que fan ombra, té gandules comodíssimes, té un restaurant que està molt bé per sortir del pas, està tota voltada de bosc. Al costat d’aquesta piscina, darrere les dutxes, hi ha un seguit de banderes hissades corresponentment dalt el màstil particular. Aquestes banderes són allà tot el dia, prenent el sol i la pluja i el que sigui, amb el gest impàvid i presidencial que és propi de totes les teles apatriatades world over. Les banderes del càmping d’Albanyà veuen els nens com es banyen, els adolescents triant música a l’ipod, les mares que prenen el sol i llegeixen alguna cosa, els pares inflant-se les panxes de cervesa.
Al càmping d’Albanyà les banderes nacionals es presenten al món amb una ortodòncia d’anunci, perfectament arrenglerades. Al centre de la formació, com un florero de taula, hi ha la bandera estrelladíssima de la UE. A banda i banda, la bandera catalana i l’espanyola presenten les seves credencials. Després, del costat català hi ha la bandera britànica –la Union Jack o la Union Flag, ara no recordo la diferència entre totes dues– i la bandera alemanya. I a continuació de la bandera espanyola hi ha la bandera holandesa, la belga i la francesa. Tot plegat fa venir ganes de menjar macedònia.
Ara bé, al càmping d’Albanyà no hi ha totes les banderes que existeixen, com a catàleg vexil·lològic és més aviat magre. No hi ha la bandera russa, ni la italiana, ni la búlgara, ni la keniana, posem per cas. Per què això? Per què aquestes diferències? Per què uns sí i els altres no? Evidentment, al càmping d’Albanyà no és que tinguin cap voluntat excloent, senzillament és que no és la seu de Nacions Unides. El criteri Abanderado –quin gran, gran nom per a una marca de calçotets!– aquí no és extensiu, sinó diguem-ne intensiu. És a dir, al càmping d’Albanyà hi ha les banderes que hi ha perquè els clients són d’allà on són. O sigui, hi ha la bandera dels països que afluixen la mosca i fan rutllar el negoci; dels que no –perquè no hi són-, doncs no.
A mi això de les banderes i el càmping d’Albanyà m‘ha recordat el balcó de l’ajuntament de Gelida. Potser és que l’ajuntament gelidenc en realitat també és un càmping. En tot cas, estaria bé que els regidors nostrats –de fet, els regidors de tots els municipis de Catalunya– consideressin de seguir el criteri de banderes del càmping albanyenc: ets al càmping, i per tant pagues, llavors tens bandera; altrament, a cagar vós i els calçotets que guardeu a la maleta. Aquest és el criteri. I ara no em feu dir quina bandera de les quatre que acoloreixen la façana de l’ajuntament de Gelida hauria de ser la facturada, ni a on es podria enviar. Però personalment triaria aquella que no és barrada, sinó barruda i morosa, i personalment triaria Melilla.