Núria, altra vegada

La Vall de Núria és una destinació d'aquelles que en podríem dir habitual per a nosaltres. Que jo em digui Gil, tampoc és aliè a la nostra relació amb la vall: el meu nom -sí, si, Gil de nom, tota la vida repetint-ho- em permet gaudir d'un carnet exclusiu per a Gils i Núries que em dóna dret a pujar de franc al cremallera i em permet tenir un descompte als serveis de la Vall. Alguna compensació havia de tenir això de fer corregir la casella del cognom cada vegada que he de donar les dades. No, no, Gil és nom, els cognoms són Coma Masana.

Núria és d'aquells llocs revisitats, perquè té un seguit d'atractius que ens tenen el cor robat. L'accés exclusivament a peu o en cremallera n'és una de les claus. L'absència de vehicles a motor, exceptuant els propis de serveis de la Vall, t'estalvia els ensurts, fums i sorolls dels 4x4, quads i motos de muntanya tan desagradables com habituals en altres indrets naturals. La pujada en cremallera ja és, per ella mateixa, un espectacle, encara que els nous túnels que s'han construït li han restat encant perquè et perds moltes de les vistes sobre la falca que dóna accés a la vall. Diguem-ne que el Cremallera s'ha tornat una mica més tímid.
La Vall és d'aquells espais que, si em deixeu tirar de tòpic, et retorna més del que tu li dónes. Sempre marxes d'allà amb la sensació que t'endús alguna cosa més del que portaves quan hi has arribat. Això sí, busqueu aquesta riquesa en el vostre interior, perquè les vostres butxaques en sortiran ben escurades. Els serveis són cars però, en general, d'una qualitat acceptable (cavalls i ponis, exposicions, barques, activitats infantils, botigues, diversitat d'opcions per menjar...). Si puges carregat, pots gaudir de l'espai sense haver de consumir-hi, cosa que és aconsellable si així t'estalvies el self-service, el lloc més econòmic per menjar-hi, que a banda de massificat és d'una qualitat, aquest sí, millorable.
També pots fer el menú de l'alberg, però aquí l'oferta és tancada, sense opció a escollir, i l'horari molt limitat. Per tant, o fas el cor fort i tires de visa sense miraments a la cabana dels Pastors o al restaurant de l'hotel, o et carregues la motxilla a casa i et muntes un picnic a 2.000 metres d'alçada, treient el teu millor esperit d'excursionista.
Justament aquest és un dels millors recursos d'aquesta vall: les excursions. Totes tenen el seu punt de partida al santuari i permeten diversos nivells de dificultat i de duració. A més, algunes pots combinar-les amb el telecabina que és d'accés lliure amb el bitllet del cremallera o, fins i tot, amb el mateix cremallera si t'atreveixes a baixar de Núria a Queralbs a peu, per exemple.
La nostra excursió d'ahir dissabte va ser una sortida d'un dia, de 12 hores exactament, 4 de les quals les vam passar a la carretera anant i venint. De 9 del matí a 9 del vespre. 8 hores a Núria, 7 si descomptem el temps que triga el cremallera. 7 hores que ens van permetre esmorzar, dinar i berenar, passejar en poni, veure els audiovisuals, pujar en el telecabina, fer el camí del bosc, visitar l'exposició de la fauna, badar, visitar la capella de sant Gil i el santuari de la Mare de Déu, pasturar vaques i, fins i tot, passar fred. Ens van quedar coses per fer i, una vegada més, ganes de tornar-hi.