El pdf de l'estiu de 2010

El pdf que teniu a les mans és un recull de les entrades que he fet des del 2008 fins avui mateix al bloc Al funi es diu. Aquestes entrades són notes personals, reflexions, observacions, elucubracions que no tenen cap més propòsit que el de passar l’estona. Material divers, redaccions merament escolars que m’ha fet gràcia escriure i que ara em fa gràcia aplegar en un sol document definitiu. A vegades tracten de coses de Gelida, a vegades no. La immensa majoria de textos estan en estat catatònic a la versió en línia del bloc, en falten molt pocs. N’he tret només els que, pel que sigui, he considerat imprescindible fer-ho; també n’hi he afegit algun altre d’inèdit –dos o tres– que aleshores de redactar-lo em va semblar que no hi havia de ser, però que ara, amb la perspectiva dels mesos, penso que per què no.
Tots els escrits d’aquest recull els he rereredactat en més o menys mesura en relació amb l’original publicat al bloc. En cap cas això no altera el fons, o la idea, o el tema inicial del que dic allà. Però sí que em sembla que en general el resultat tal com el presento definitivament aquí és clarament millor. Més comprensible. Almenys aquesta és la intenció. Redactar una qualsevol cosa a mi em costa un tou. No domino la llengua i tinc certa tendència al barroc i la dispersió. He llegit molt poc, i sempre malament. Desconec cap sistema, gairebé tots els models periodístics o literaris. Amb el teclat a les mans funciono per intuïció, per jocs de paraules, associacions d’idees. La mancança és evident, no cal dir. I no m’agrada, no és el que hauria de ser. Però és així, què hi farem, no en sé més. Dic això no per buscar la comprensió de cap eventual lector desvagat present o futur, ho constato solament com a fet objectiu i com a personal desgràcia.
Les correcions lingüístiques incloses en aquest document les he fetes jo mateix, sense l’assessorament de ningú, tret d’algun diccionari i, més puntualment que no hauria calgut, d’alguna gramàtica. Això ha estat així per voluntat expressa, hauria pogut recórrer fàcilment a alguns excel·lents correctors de català que conec. Però he volgut que aquestes pàgines siguin també un testimoni de les meves limitacions lingüístiques en l’àmbit que sigui: lèxic, ortogràfic, sintàctic, ortotipogràfic, etc. Hi ha persones amables d’elogi massa fàcil que diuen que escric més o menys acceptablement. Bé, que cadascú digui el que vulgui. Però que ningú, absolutament ningú, faci cas de les solucions lingüístiques que faig servir aquí, particularment pel que fa als usos dels pronoms febles (i específicament els usos de hi i en). El català d’aquest pdf és mitjanet, molt mitjanet, de nivell C a tot estirar.
El present recull es titula El pdf de l’estiu 2010 perquè sí, perquè som a l’estiu –a punt de començar vacances en el meu cas– i perquè algun nom s’hi havia de posar. Em fa gràcia que això sigui un pdf, és a dir, un document informàtic, no un llibre imprès, no un objecte. La popularització del llibre electrònic comença a ser un fet –al metro ja veig algun cas de gent que en fa servir–. Potser això també hi té alguna cosa a veure.
Finalment, gràcies a tots els qui, regularment o esporàdicament, heu seguit les meves col·laboracions i heu seguit les altres col·laboracions del bloc del funi. Pel que fa a mi, gràcies sobretot per la paciència. Salut.


Nota de servei. Demà us passaré el pdf que dic aquí a uns quants dels qui potser pugueu llegir aquestes ratlles, als qui conec i en tinç l’adreça de mail. Si us plau, feu-lo córrer entre la resta de lectors del bloc que conegueu. Gràcies. Una altra nota de servei: He canviat substancialment el post d’ahir titulat Preguem doncs, estava cuinat massa a corre-cuita i va pujar sobtat. Si us ve de gust, torneu a donar-hi un cop d’ull. Disculpeu la molèstia.