Gelidenc, -enca

1. Natural de Gelida. 2. Relatiu o pertanyent a Gelida.
Però què vol dir ser gelidenc? La blocada sobre els nous gelidencs ha causat estralls. Des d'adhesions inquebrantables a un hooliganisme que s'expressa de forma anònima proferint amenaces i comentaris més propis d'Intereconomia que d'un bloc pacífic, humorístic i benintencionat com aquest. Com a continuació d'aquell escrit, que a la vegada era la continuació de l'escrit sobre "ser de Gelida", obro avui un nou debat per demostrar que tenim sentit de l'humor i capacitat de riure'ns de nosaltres mateixos, amb la tranquil·litat que en aquest país no es tallen les mans per similars provocacions, tot i que alguns comentaris em fan patir per les meves cames.
Tornem a gratar en la idiosincràsia local i plantegem un nou estudi etnològic, també postulable per a ser guardonat amb el premi Colet, però centrat aquesta vegada en l'individu aborígen, en l'especimen local, en l'indígena de consanguinitat impòl·luta, de nissaga genuïna i sang pura.
Comencem l'anàlisi i que Déu ens agafi confessats.

El gelidenc és un ciutadà ingovernable. Prova d'això ho és el fet que del 79 ençà (trenta-un anys d'ajuntaments democràtics) hem tingut 12 canvis a l'alcaldia. No estic parlant dels canvis de mandat de cada quatre anys (que n'hi ha hagut 8). Estic dient que en aquest municipi no ha repetit MAI dos mandats consecutius el mateix alcalde electe i que en quatre ocasions l'alcalde no ha acabat el període que ha començat ja sigui per renúncies, mocions de censura o pactes de govern. I no serà perquè no haguem tingut polítics de primer nivell, d'aquest ajuntament han sortit dos presidents del Consell Comarcal i dos diputats al Parlamet de Catalunya.

Els símbols de Gelida.
El gelidenc es defineix pel seu profund sentiment de pertinença a aquest indret que té com a insígnies identitàries les fonts, el castell i el funi.

• De les fonts, tots els gelidencs en coneixem els llistats que en citen més de cent, però som incapaços de situar-ne més de deu. La majoria de gelidencs només hem vist les fonts serigrafiades als portals dels edificis de l'avinguda Europa. Moltes fonts han desaparegut per culpa de l'acció de l'home i aquí ningú no s'ha escandalitzat... no ve d'una. Si al final comprem tots aigua embotellada.
  

• El castell presideix des d'una talaia privilegiada la vall del riu Anoia i el mostrem orgullosos a les nostres amistats, com un símbol d'antic llinatge, que ens atorga rang de poble mil·lenari. Ara bé, si depengués exclusivament dels gelidencs, potser de castell no en quedaria perquè durant molts anys va ser la pedrera municipal on anar a buscar pedres regalades per edificar cases de nova planta al pla del castell o allà on calgués. Quan veiem els de l'Associació d'amics del castell que fan mans i mànigues per a la seva conservació, tots mirem cap a un altre costat... i que no ens vinguin amb quotes d'associat per a la conservació del castell, que els nostres avantpassats ja pagaven com bons a vassalls tributs al Senyor del Castell i nosaltres volem conservar-lo a compte d'aquelles rendes.

• El Funi és el tercer element que ens atorga identitat i singularitat. Ens hi referim també orgullosos davant dels nostres companys de feina o amics de fora, però baixem a l'estació amb el cotxe particular i posem el crit al cel perquè no hi ha més places d'aparcament o està en mal estat, però no movem ni un dit pel fet que Ferrocarrils de la Generalitat hagi decidit tancar un dels dos vagons del funicular, que l'horari no coincideixi amb el dels trens o que el bitllet no sigui integrat. Això sense oblidar que el Funi es passa més dies aturat per avaries i revisions que no en funcionament.
  

Si tractem així els nostres alcaldes i els nostres símbols més nostrats, que no farem amb el nostre municipi?

El poble que volia créixer i quan va créixer no es va agradar
Fa uns anys hi havia uns laments llarguíssims perquè Gelida estava aturada. Teníem la sensació que creixia tothom al nostre voltant menys nosaltres. Ah redéu quan vam començar a créixer... aleshores els laments s'han agreujat! Hem vist que pel fet de créixer no havíem d'estar necessàriament més bé... Hem crescut i ara el poble ens sembla més lleig, les entitats culturals i esportives estan igual de coixes i els comerciants locals continuen venent el mateix: poc i car. Això sí, hem patit la saturació de les llars d'infants, del consultori, del col·legi, del pavelló, de l'aparcament i de tots els serveis abans no s'han redimensionat... que està costant Déu i ajuda.
Els botiguers volien més gent per vendre més i resulta que tots anem a comprar a fora. Les entitats volien més gent per renovar-se i continuem veient les mateixes cares a tot arreu. On és el benefici del creixement ens demanem, després de demanar-lo durant anys gairebé treient el Sant Cristo gros en processó santa. "-Jo volia créixer però d'una altra manera, amb menys blocs, menys alçada" diuen alguns... doncs haver-ho dit quan es va aprovar el planejament general, que aleshores a tothom li va semblar bé, que estem creixent amb un model definit des de l'any 1984! No hi ha hagut manera de revisar-lo per corregir-lo en aquests gairebé 30 anys... i a cada nova fase que s'executa ens estirem els cabells!


Festes locals
Gelida té dos copatrons: sant Roc i santa Llúcia. No devem ser un poble massa devot a jutjar pels nens que se'n diuen de Roc i de Llúcia.
De santa Llúcia encara en conservem la data: el 13 de desembre, peti qui peti, malgrat alguns intents forasenyats de desplaçar-la al cap de setmana. L'escudella continua sent una arma de destrucció massiva per aquells que pateixen colesterol, però és beneïda i això la fa apta per a tots els públics... tot i que es pugui tallar amb forquilla i ganivet.


El pobre sant Roc sí que veu passar, al costat del seu gos, la seva diada de llarg sense pena ni glòria: la festa major sempre és el diumenge després de sant Roc (dia 16 d'agost) i pot passar com aquest any, que sant Roc és dilluns i la festa major serà el següent cap de setmana. De totes maneres, la festa major d'estiu a Gelida és el moment en què els gelidencs en general aprofitem per marxar de vacances, de manera que no és estrany veure el poble buit. Clar que de festa major tradicional, amb l'honrosa excepció del ball de gala, no en tenim. No hi ha actes, entitats, balls... que hagin transmès de pares a fills, que facin de la festa major el seu moment àlgid de lluïment.

Mosaics de Sant Roc i Santa Llúcia a l'església parroquial de Gelida,

obres d'en Santiago Padrós, autor del mosaic de la cúpula del Valle de los Caídos. +info

Barris i urbanitzacions
Gelida té tres barriades històriques, el Puig i la Valenciana (que podria haver estat el primer emplaçament històric, fins i tot abans que l'actual Gelida, i podria haver generat el municipi al seu entorn), les Cases Noves i Sant Salvador de la Calçada (una barriada molt més ben orientada que Gelida, en un espai molt més assoleiat i no tan fred com Gelida que, principalment, mira al nord cosa que la fa més humida). I dues urbanitzacions principals (jo no entrem a valorar Vinyes del Pollastre i similars, molt més acotades) que són Martivell i el Safari. Dient-se urbanització Safari què en pots esperar? Doncs això, que t'hagis de comprar un matxet per arribar a la teva parcel·la. Hi ha intents des de l'ajuntament de canviar-li el nom per Ca n'Oller de la Muntanya, però no fructifiquen. La gent del Safari pertanyen a Gelida oficialment, però l'accés en millors condicions el tenen per la carretera de Corbera, de manera que fan vida en un altre municipi. Venir a Gelida, per a ells, és fora de la seva ruta natural. La gent de Martivell està dividida entre aquells que van a comprar a Sant Sadurní i els qui ho fan a Gelida. Estan en un punt equidistant i, en general, com que Sant Sadurní és més gran, tiren cap allà. Com que molts gelidencs s'hi han desplaçat, aquests són els que tenen més tirada cap a Gelida. La gent que viu a les urbanitzacions, normalment, se sent agreujada i s'instal·la en una mena de reivindicació i emprenyament permanent... volen els serveis que tenim al municipi al preu que surten al centre urbà i això, per un simple tema de densitat, és impossible. No crec que triguin a constituir-se en partit polític, això passa sempre. De moment, es fan sentir en un bloc ad hoc. Sense oblidar que edificar al mig de la muntanya és ja, per si, una aberració. Només cal mirar-se el massís de l'Ordal de nit i veure la gran quantitat de llum que s'hi concentra per entendre que és una ocupació contra natura, malgrat que l'elevada concentració de nans de jardí -aquells follets que s'instal·len de forma espontània en indrets naturals- diguin el contari, com ja vaig explicar amb anterioritat en una blocada sobre aquest particular.

Tot això que us he explicat em pot costar l'exili. Què hi farem, és el que té ser de poble. Tothom es coneix i, amb bon criteri, aquestes coses es diuen a l'esquena, mai de cara. Però les noves tecnologies permeten aquesta mena d'exercicis d'expiació de pecats i de conversa reconstituent de psiquiatre... clar que la tecnologia també permet la uitilització de silenciadors o llençar bombes teledirigides. No dormiré tranquil, però em semblava que era un deute per desgreuge.