Endeutar-s'hi al mig

Publicava La Fura al número de la setmana passada una taula amb el deute dels ajuntaments de la comarca. Segons aquesta taula –que cal pensar que està feta a partir de fonts solvents encara que no hi surtin esmentades (com és que no s’hi inclou una informació tan elemental?)– l’ajuntament de Gelida ocupa el segon i el tercer lloc del rànquing. El deute de l’administració gelidenca puja a quatre milions dos-cents trenta-nou mil euros (proveu de dir-ho amb la cantarella màntrica dels nens de San Ildefonso de la rifa de Nadal, sembla que ens hagi tocat la grossa). En xifres totals només Vilafranca i Sant Sadurní ens passen al davant; en deute per habitant només Torrelles de Foix: cada torrellenc deu 767 euros; cada gelidenc, 623.
Torno a dir que parteixo de la base que les dades de La Fura són fiables. Remarco aquest punt perquè aquí, en trenta-tants anys de democràcia, si tots plegats –fins el més calet– hem après alguna cosa, aquesta cosa és justament a fer números. Una altra cosa no, però això sí. Sumar i restar, el debe i l’haber ja no són el que eren. La comptabilitat s’ha convertit en una especialitat gimnàstica i barruda –materia de secretaria barata y comepollas–, un número de prestidigitació en què es tracta d’amagar l’ou i fer-lo aparèixer en un compte de les Illes Caiman (oi, senyor Alavedra?), o en què la cosa va de maquillar uns resultats per dissimular la papada d’una mala gestió. Espero que la informació de La Fura no sigui això, espero que sigui una informació actualitzada, contrastada i fiable.
Quatre milions dos-cents trenta-nou mil euros de deute –si la informació és fiable, tornem-hi–, és a dir, sis-cents vint-i-tres euros per cap gelidenc (més, de llarg, que no a Barcelona). La dada és d’una eloqüència cicerona. La Fura no diu què representa aquest deute en relació amb la xifra total del pressupost municipal del 2010, però cal deduir que no menys d’un colló de mico (altre cop: com és que La Fura no publica una informació tan elemental?). Els Monjos, amb dos-cents habitants més que Gelida, està en un milió dos-cents mil dinou euros, cent setanta-quatre per cap.
El volum de deute de Gelida segurament dóna prou per afirmar sense riure gaire que l’ajuntament està si no empantanegat sí que directament empantanegat. Amb l’aigua al nas seria una altra manera de dir-ho, però potser seria exagerada. Direm amb l’aigua al coll doncs. Desconec si el govern municipal té cap pla previst per eixugar aquest deute; si és així, estaria bé que l’expliqués. Potser el Balcó serviria per això, vull dir a més de servir per ensenyar-hi les americanes de l’alcalde i els regidors, i a més de servir per silenciar la consulta del 28F últim.
Gelida amb l’aigua –i no precisament la de les fonts– al coll. I amb l’aigua al coll en un context general de reforma pressupostària de l’administració pública, de reforma laboral, de reforma fiscal i de reforma financera. Amb l’aigua la coll en un context en què els alemanys han tancat l’aixeta, en què els britànics han tancat l’aixeta, en què mig Europa ha tancat l’aixeta i en què al president Zapatero –i quina cara de majordom esbroncat no fa aquest home darrerament, cada cop s’assembla més al president Montilla!– la hi han fet tancar. És a dir, amb l’aigua al coll i amb un ja veurem de quina manera en sortim d’aquesta. En tot cas, no sembla gens que a curt termini hagin de ploure calés a cabassos a l’ajuntament –ni al de Gelida ni al d’enlloc més–. Fa molts mesos que aquí hi ha molta gent que està rebent, i tot apunta que es continuarà rebent fins arribar a l’apuntador. Olé al Plan E.
És possible que passat el mes d’agost d’enguany, tornat tothom de vacances, els partits polítics gelidencs comencin a plantejar-se les eleccions municipals de l’any que ve. That’s good, que ho facin. En el meu cas, però, em sembla que el vot ja el tinc bastant decididet. En un entorn general com l’actual i en una situació concreta com la que avui presenta l’ajuntament (4.239 euros de deute, 623 per barba gelidolina), a mi em semblaria injust donar el meu vot a qualsevol altre partit que no sigui el que ha portat Gelida per l’escala mecànica d’aquest pedregar, és a dir, penso que seria injust votar una altra candidatura que no sigui la del PSC.
Senzillament, em sembla que als qui s’hi han endeutat bellament al bell mig, ara se’ls ha de reclamar –fins i tot diria exigir– que, com a mínim, eixuguin el que hi han deixat. El pròxim mandat és fàcil pronosticar que serà de retallar i pagar factures. Que les paguin els qui les han assumit i generat. Sense muntar cap can Joncoses, que això també ho sabria fer jo, vull dir que també ho sabria fer qualsevol. Que comencin els regidors abaixant-se el sou, si encara no ho han fet; i si ja ho han fet, per donar exemple, doncs que ho facin encara més, per donar més exemple. I si tot va bé i si encara hi som, passats quatre anys ja en tornarem a parlar.