Operación bikini (top)

Dissabte, 22 de maig, ¾ de deu. Nit a l’hostal a tocar de la plaça del Gra de Figueres, hab. 105, 25 eur. Agafo el tren de Cervera fins a Portbou. Surto de Portbou pel coll dels Frares cap a Colera i Llançà seguint el GR92. Matí esplèndid. Ocells que no callen. Algun gall. Mar verd fosc i profund i en calma a baix el poble. ¼ i mig de dues: Deixat el GR92 a Colera, prenc el camí de ronda. Per fora fins als Canons i avall i més enfora fins a l’aigua (vull dir el mar; l’aigua –de fet, l'aiga– era com en deien les meves àvies Teresa i Angeleta; de la platja específicament també en deien els banys). Per sota i arran de costa fins a la platja del Garbet i les dues dels Borrons. Borró, he cregut, per la cosa nudista que es desenvolupa a la zona; però no, el borró és una planta, una mena d’herba. Sortit dels Borrons, amunt i enfora fins al búnquer de la punta mineral de cap Ras (línia 40, defensa franquista contra ofensiva hipotètica dels aliats; els putes, però, al final es van quedar a casa i ens van deixar quaranta anys penjats). Entrada a Llançà. Dinat al Racó del port de Llançà. Passo cap a Port de la Selva. Una punta de vent emprenyador ara. Sol, cel blau, mar picadet. Les quatre: El vent ha quedat endarrerit a Llançà. Arribat al far de Port de la Selva i a Port de la Selva. Primera banyada de la temporada a la platja Gran. Poca gent, aigües petites i adormides a la badia. Al fons de tot del paisatge veig, una mica desfet per la calitja, el coll del Frares d’on he sortit aquest matí, sobre Portbou. Coca-cola (per al sucre) al cafè de la Marina. El cafè de la Marina: set ordinadors connectats a internet, música disco dels 80, visillos horrorosos, un pòster del Barça 2008-2009. Tot anodí, baix de sostre i sense suc. Luard és un vell jubilat fent un tallat descafeïnat. El cambrer em despatxa en castellà de Cali. Sagarra segurament no ho entendria, jo no ho vull entendre. El sol es pon.

Diumenge, 23 de maig, 2/4 de nou. Nit a ca la Tina, hab. 106, 30 eur. Surto de Port de la Selva cap al far de cap de Creus i Cadaqués seguint el GR11. Una zòdiac surt enfora per la mar llisa i gran. Un peix que salta de tant en tant (xap!). Sol, gens de vent. Sant Pere de Roda penjat a la muntanya, mirant a llevant, a l’altre costat de la badia. ¼ i mig de quatre. Terres altetes i florides. Dues coses massa fora mà, pendents per un altre dia: Taballera, sota Sant Baldiri de Taballera, i el Portaló. Al far de cap de Creus, sobre cala Jugadora, deixo el GR11 i continuo per la ronda. Camí de bast per dins fins als afores de Cadaqués. A Cadaqués hi ha unes quantes maneres d’entrar-hi: la meva, per la Guillola, Sant Lluís, Portlligat (Dalí ho va fer molt bé: va deixar la merda –vull dir el museu– a Figueres i se’n va anar a viure en aquest racó), enfora per la platja des Calders, Mas Caials, i cap dins per la Confitera, s’Aranella, es Cucurucuc, es Pianc (Pla diu que hi va passar un estiu aquí, jo especulo que a l’adreça número 13 exactament), etc. Molta gent, tothom dinant. Mar blavíssim i en calma, barques, boies. Sol a meitat de preu, vull dir molt. La conselleria de Tal o el ministeri de Qual ha col·locat un casc blanc sobre Pení, la muntanya deu córrer massa anant amb moto. Discussió amb Ernest Maragall sobre els porticons d’una torre noucentista de sobre es Pianc que la reforma fabulosa d’un arquitecte no menys fabulós ha engegat fabulosament enlaire. Cadaqués no és un poble, és una postal. La Lídia dorsiana ara hi és una cambrera colombiana que parla en castellà i que arrossega una mandra que no es pot dir servint cafès. Vous parlez français?

Dilluns, 24 de maig, ¼ i mig de vuit. Del cafè de la Marina a l’hostal de la Glòria hauria quedat més rodó. Però no ha anat així. Nit a l’hostal també Marina, hab 224, 30 eur. El sol s’aixeca de la banda de Portlligat, hora delicada. Ni déu pel carrer ara, només l’estàtua, més aviat repel·lent, de Dalí a sa Platja. Surto de Cadaqués cap a Roses per cala Nans, Jóncols (Pla), Norfeu i Montjoi. 2/4 de quatre. Del far de Nans, amunt i per fora fins a sa Planassa passant pel mig d’un prat d’estepa blanca floridíssima. De sa Planassa –un punt mort–, recula per pista fins al GR92. Pujada per dins fins al coll de sota de Pení, els núvols menjant-se l’horitzó de la banda de mar. Passo cap sota Jóncols. A Jóncols, quatre hippies amb furgona i música rave al bar Jóncols (jota aspirada i killorrika, joer). Tot alt i enrocat. Surto una mica per dins fins al coll de Norfeu. La punta de Norfeu, amb la torre del segle xvi, és amunt però a tocar, hi pujo. L’amplada de paisatge des de Torre Norfeu: de la banda de terra, el Canigó nevat, més coses que no sé; de la banda de mar, a un costat Montgrí, la Muntanya Gran, el cap de la Barra, les Medes, i la silueta baixa del cap de Begur al darrere de tot; de l’altre costat, sa Planassa i cap de Creus. A sota mateix de Torre Norfeu, la Fredosa, Montjoi, etc. Veles, llanxes. Baixo del pic molt enfora, posat altre cop al GR92. Segueixo. A Montjoi no hi ha l’Adrià –llàstima de tickets-restaurant!–, però hi ha el camping-bar-restaurant-tenis-barbacoa Montjoi (més jota aspirada i killotal, més joer). Magnífic tram del GR92 ara, per fora. Cala Murtra. Francesos i més francesos. Non, je ne parle français; do you speak english? (als francesos diu que els fot que els parlis en anglès, i a mi m’agrada fotre’ls una mica, per joc, sense fer mal). Entrada llarguíssima a Roses des de la platja de l’Almadrava. L'almadrava era un art tradicional de pesca criminal per a la tonyina, consistia a tancar el peix al clos de la platja i matar-lo a cops de pic o del que fos. El vent i jo entrem de la maneta al centre de Roses. Sol a dojo però llum encara neta de primavera. Bistec a La Ribereta.

Dimarts, 25 de maig, ¼ i mig de nou del vespre. Ahir, sopat de bufet lliure al restaurant xinès de l’hotel La Carabela, a Roses. Mestressa alemanya, servei xinès. Endrapo amb continuïtat durant mitja hora: pollastre laqueado, ànec laqueado, calamars laqueados, fideus laqueados, raves laqueados; en fi, arròs, enciams, gambes, maduixes, pomes, peres, kiwis, cafè, tot el menú definitivament i convenientment laqueado. Passat mitja hora, abandono l’abordatge de La Carabela; per vergonya, no per falta de gana. Surto al carrer. Rot sorollós (amb perdó) al passeig marítim de Roses, la badia entre dues llums. Xin-xiè (gràcies en mandarí). Nit a l’hostal Rom, hab. 302 bis, 25 eur. Al matí, de Roses a Figueres amb Sarfa, i de Figueres a Barcelona amb Renfe. Temps just a casa per agafar calçotets i mitjons nets. Passo a buscar l’arròs ara. Més Renfe fins a l’Ampolla. A l’Ampolla fent una pizza i llegint els Tales from the Ebro River Valley, de la tal Rosie Reay, al The Catalunya Chronicle. Avui nit a l’hotel Sol-Llambric, sobre mateix del port de l’Ampolla.