Fa uns dies parlàvem de ser de Gelida. Però Gelida ha crescut molt els darrers anys i avui hi ha una nova manera de ser de Gelida. Avui a Gelida hi ha els "nous gelidencs". Què vol dir exactament ser un nou gelidenc? Ens proposem fer un breu estudi etnològic que defineixi què vol dir viure a Gelida. (No sé si serà mereixedor de la beca de la fundació Melcior Colet però si ens l'atorguen no farem el lleig de no acceptar-la, ans al contrari, la recollirem humilment i direm amb falsa modèstia que creiem que no en som mereixedors i farem un llarg glosari d'agraïments.)Per ser un bon nou gelidenc has de viure al costat de l'autopista i dir "però no se sent". Aquesta sordera defineix ja d'entrada una militància gelidenca a prova de tràilers. El nou gelidenc es relaciona principalment amb nous gelidencs i remarca en presentar-se, que ell va arribar abans: "nosaltres vivim aquí de fa tres anys" o diu coses com "quan nosaltres vam arribar, en aquest bloc només hi havia 3 pisos ocupats".
Els nous gelidencs van a córrer al voltant del camp de futbol, fer-ho per l'entorn fantàstic que tenim és excessivament feréstec i perillós: un senglar, un esbarzer, un tractor...
El nou gelidenc aprofita la contractació de la hipoteca per comprar-se també un 4x4, ja que en anar a viure a Gelida necessita un cotxe adequat per a la muntanya. A més, el nou gelidenc de seguida sap que a Gelida hi fa més fred, per això té aquest nom que deriva inequívocament de "gèlida", és a dir, freda. Per cert, perquè no s'hi posa l'accent? Ah, deu ser perquè normalment s'escriu en MAJÚSCULES, que tothom sap que no s'accentuen.
Primera colla de diables i drac de Gelida, quan els diables feien por.El nou gelidenc és aquell que no arriba a entendre quan és la festa major. Hi ha discussions bizantines sobre aquesta qüestió, que si per la Mare de Déu d'agost, que si l'endemà, que si el tercer diumenge. Finalment arriba a la conclusió que és un secret aleatori fruit d'alguna rara fórmula secreta ancestral només a l'abast dels oriünds, que han mamat biberons plens d'escudella de santa Llúcia. En canvi, el nou gelidenc lamenta que les "olles" de santa Llúcia no es facin el cap de setmana, "per poder ser-hi", perquè no es demanarà festa per una diada tribal i mig caníbal que se celebra entre setmana.
El nou gelidenc desenvolupa una intel·ligència adaptadora extraordinària, que li permet saber als pocs dies d'arribar que hi ha una escola que és millor que l'altra, per això us adonareu que els nous gelidencs porten inequívocament els fills a les Fonts. L'altra característica és que així que el predíctor surt positiu corren a apuntar-se a la junta de l'Ampa.
Cantonada del carrer del Sol amb Vicenç Perelló, on hi havia el taller del manyà Almirall,abans de l'enderroc. Una cantonada complicadíssima per als vehicles llargs.
Culturalment, el nou gelidenc és aquell que confon el castell amb l'església del castell, diu Cic a les Monges, no sap que al Puig hi ha una capella, i va demanant on podria aconseguir un quadre de "paper nu". Els nous gelidencs cal que apreguin algun dels costums locals i quan sentin algú que es queixa que la biblioteca de Gelida és petita i obsoleta, cal que s'acostumi a respondre "però tenim escales mecàniques", d'acord amb el vademècum sociata que ens regeix.
A l'hora de comprar, el nou gelidenc va a comprar el pa al "forn Bertran" i no a cal Pisonc, compra el tabac a l'estanc de El Siglo i no a ca les Noies i no sap que al carrer Vicenç Perelló hi ha una peixeteria. Quan aprèn el nom d'un/a botiguer/a, sempre el repeteix quan entra a la botiga i l'exhibeix com a trumfo davant dels altres: "l'altre dia el Fulano de cal Dallonses em va dir...". Si va a prendre alguna cosa, va al Bon Lloc i no al Kiku's.
Alguna de les preguntes que els nous gelidencs fan com una legió quan truquen a l'ambulatori, és demanar hora pel pediatre a la tarda, preguntar a quina hora obre el consultori el cap de setmana o com contactar amb el metge nocturn. També és habitual demanar al pavelló on és la piscina coberta.
Els Vailets de Gelida aixecant un 3 de 6 a la plaça de la Vila, davant del Carbeni isota l'atenta mirada dels gegants de Gelida, Enric i Cristina.
El nou gelidenc, encara que faci vint anys que viu aquí, sempre es troba algú que li recorda que és foraster. No hi ha res a fer, és que som tancats.
43 Digues la teva.:
genial
Home, aquest any el premi Colet ha anat pels ocells prehistòrics del Penedès, però si segueixes desenvolupant el tema amb el mateix enginy, ironia i sentit de l'humor (combinació últimament poc habitual i potser a Gelida encara menys), si continuo al jurat igual voto a favor del teu projecte.
MOLT BO!
Alerta! que la següent petició serà fer callar les campanes o posar escales mecàniques al castell ;-)
Si "l'ets de Gelida" era bo, per mi aquest el supera de llarg, simplement fantàstic. Al final creia que no en diries res de la pronunciació del nom de Gelida, Gèlida o Jelida i que fa tanta ràbia, però veig que ho has deixat, si més no entreveure.
Simplement fantàstic.
I de mi ja diuen que sóc el fanal de la plaça de l'església!
Malament anem si generalitzem d'aquesta manera....
Com a "nova Gelidenca" no puc estar menys d'acord amb aquest escrit, perque com a tot arreu hi ha de tot i per a tots els gustos.
Els qui hem vingut a viure recentment a Gelida n'hi ha que fem el possible per a integrar-nos i que els nostres fills sentin desde el primer dia que son d'aquí. Però lamentablement aquest fet no hauria de ser d'estudi si la gent que pensa de la manera que s'escriu aquest article no estiguessin obsessionats en fer aquesta diferenciació.
Cal que tinguem present que som d'allà on volem ser i d'on ens sentim part. Jo em sento Gelidenca: se quan és la festa major, la del carrer del pi, m'agrada la festa de Santa Llúcia i vaig a sopar al tradicional sopar de La Radio... sóc de Gelida? o continuo sent de Gràcia?
Aixó només ho hauria de decidir jo i no la gent que s'esforça en ser de "gelida de tota la vida"...
Amb aquesta actitud només s'aconseguirà crear "gelidencs" de primer i de segona... m'he de sentir inmigrant a la meva terra?? m'hauré de sentir observada quant compri al carrer major i se'm penji l'etiqueta de "nou vinguda"?
jo, això no ho entenc... que algú m'ho expliqui... perque els qui ara vivim a Gelida, hi vivim, i per a molts anys!
Bon dia.
Estic completament d’acord amb l’anònim anterior, jo també soc “nou vingut”, com
malauradament ens anomeneu.
Arribar a un poble com Gelida, per a mi a estat meravellós, com també ho a estat conèixer gelidencs de tota la vida, com anomeneu vosaltres i gaudir amb ells de molt bones estones.
Creieu-me, també estimo Gelida, tant o mes que qualsevol de vosaltres i em sembla de molt mal gust i no imaginava mai que dins de Catalunya i sent català sem qualifiques d’aquesta manera.
LAMENTABLE.!!!
ESTIC DOLGUT!!!
El que mes sorprèn es veure com un membre del equip de govern DE LA NOSTRA VILA, es permet el luxe de donar suport a aquesta iniciativa, saben que els mes beneficiats amb els vots dels “nous” a les ultimes eleccions van ser ells.
VERGONYÓS!!!
No vull ni imaginar-me el dia en que un “nou” sigui alcalde de Gelida.
Potser us plantegeu aixecar-vos amb armes.
Crec que s'ha de veure amb una mica d'humor i ironia tot plegat, igual que moltes coses de la vida, igual que quan jo vaig a Gràcia i dic qualsevol cosa enlloc de com s'ha dit sempre, i tampoc passa res de res, i fins i tot me n'enfoto de mi mateix.
La veritat, i n'estic segur, coneixent-lo el poc que el conec, que la intenció del Gil no era d'ofendre a ningú ni molt menys, igual que la meva tampoc, simplement demano disculpes per qui s'hagi sentit ofès.
I evidentment el meu tracte amb qualsevol persona "nou vinguda" considero que és i ha de ser igual, només faltaria, que com qualsevol persona que porta molts anys a Gelida, o Gèlida o Jélida (terme que sempre he rectificat a qualsevol persona perquè em sòna molt malament). A banda que a mi, el terme "nou vingut" no m'ha agradat mai, sino que em sòna millor quan algú es presenta com un "nou gelidenc", ell orgullós i jo també.
Felicitats als que heu triat Gelida per viure-hi, un poble del qual n'estic enamorat, segurament igual que vosaltres.
Realment insultant !!!
Realment vergonyos !!!
Realment fora de lloc !!!
No oblidem que el nouvingut, també
paga els impostos que serveixen per millorar el nostre estimat poble.
I les millores dels ultims anys son
ben visibles.
Un nou gelidenc.
MOLT I MOLT EMPRENYAT !!!
Sóc una nouvinguda de Gelida, però no m’he pres aquest post com una acusació de res. Tothom té exactament els mateixos records dels llocs on s’ha criat. Jo mateixa recordo el forn del carrer de la Parellada, davant la merceria Segura on la mare em compraba la coca de berenar, o el dinar dels dissabtes de mercat al Bacus. Més tard, les nits de Completes per Sant Joan, comprar caramels als Polos, o anar a donar menjar als coloms del Pati. I el millor, la meva mona sempre era de Ca No n’hi ha.
Fa cinc anys que visc a Gelida, al costat mateix de l’autopista ( i et juro que no la sento Gil, queda pendent un sopar per demostrar-t’ho) i la meva filla va a les Fonts (que és l’escola més propera a casa...), tinc un quadre de paper nu (regalat per el mateix autor i fet expressament per a nosaltres). Poc a poc hem anat coneixent el poble, racons, fonts, el riu, el castell, les festes i sobretot la gent. Gent meravellosa que ens ha obert la porta de casa seva. Hem compartit sopars de Festa Major, escudelles memorables i aventures vàries. Mai m’he sentit fora de lloc, sempre que ha sortit el tema ha estat per tenir converses disteses, amb més conya que crítica.
Vinc d’un poblet que ha duplicat la seva població en deu anys. S’ha passat de saber-ho tot de tothom a no saber qui és el teu vei. Quan passes per el carrer Major, fàcilment distingeixes les dues espècies: l’autòctona i la nouvinguda. Els nouvinguts es creuen amb tu con aquell que camina pel Pg. de Gràcia, sense ni mirar-te, l’autòcton, en general, deixa un bon dia/bona tarda i si hi ha confiança, estaràs una bona estona parlant. Els nouvinguts viuen a casa seva i poc més. Els seus amics són de fóra, van a comprar a la ciutat propera i sempre es queixen de que han d’agafar el cotxe per tot. També n’hi ha algúns que surten de casa seva, donen conversa, i fan la vida de poble, peró, francament, són minoria.
Tot aquest rotllo per fer-vos veure un detall que m’ha fet gràcia (o potser una mica de llàstima). Conec a tots els autòctons perqué tots heu signat amb el vostre nom i cognoms. A uns només de vista, i a d’altres d’alguna cosa més. En canvi em sap molt greu no conèixer cap dels anònims nouvinguts... Si voleu integrar-vos al poble, comenceu per dir el vostre nom... No s’estima un poble per pagar impostos, les obligacións fiscals són iguals a tots els municipis. No ets més autèntic per haver nascut a una casa o una altra., ni per el teu cognom, peró potser si per veure les coses amb cert sentit de l’humor. Aquest post era una sàtira del que passa quan de manera molt ràpida un poble creix sense mesura. Aixó és el que em pensava, per les reaccions, veig que el tema és d’un altre... llàstima.
No barregem l’Ajuntament en aquestes discusions de “pacotilla”.
Per cert, dues últimes coses, sóc la Tina Gràcia. I us faig saber que el que escriu aquest post no tinc molt clar que sigui gelidenc autèntic... més aviat cancastenyenc.
Tina
Desacertado...
la concepción de las cosas son relativas y se enriquecen o simplemente cambian, por suerte no siempre son lo mismo, o acaso Gelida del los 50 es igual al de los 70 u 80....
OSTRES! que poc que coneixeu el qui ha escrit aquest post i que poc que heu llegit aquest bloc!
Fa quasi 30 anys que el conec i el seu sentit de l'humor i la seva crítica foteta cap a tot i tothom, començant per a si mateix és un dels seus trets característics. Però sense perdre el més profund respecte cap a quqalsevol persona o opinió, vingui d'on vingui.
Mireu en aquest mateix funi hi ha membres d'aquí i nou-vinguts.
Jo mateix estic casat amb una persona de Barcelona i sovint reb comentaris d'aquest estil, però sempre amb to de broma. Però potser, Gil, haurem de fer un altre post per aquesta nova categoria, "els empeltats".
Déu n'hi do! Aquesta blocada ha portat cua. Després d'uns primers comentaris complaents amb el to de l'article, s'ha generat un agre debat que s'allunya molt de les pretensions d'aquest autor. No entraré a debatre-ho, no és l'objectiu de l'escrit.
Simplement vull subratllar que el text era volgudament provocador, però en clau d'humor. La ironia pot ser que no s'hagi vist. Si l'article no us ha fet gràcia, és evident que no l'heu entès. D'aquí a fer-se'n mala sang per un divertiment més o menys reeixit, només posa de relleu el sentit de l'humor de cadascú.
jajaja, ara si ho entenc ....
Hagués estat bé si el creador d'aquesta satira hagués estat d'un nou vingut de fa 1000 anys.
Amb sort demà ens trobarem la satira de "UN GELIDENC DE BO DE BO, COM EL CONTE DE LA PRINCESA I EL PÈSOL"
Puntualitzo:
1. S'escolta molt l'autopista.
2. Però mes el Carrefour.
Una nou vinguda que te bona relació amb tots els GELIDENCS fins i tot amb els que diuen:
¿però tu no ets de Gelida?
Acabo de llegir el blog i és genial ... tot i que malauradament sempre són els mateixos els que critiquen tot el que és de Gelida, tot el que es fa a Gelida, tot el que tenim a Gelida.
Posaria la mà al foc i segurament no em cremaria si féssim apostes de qui hi ha darrera alguns d'aquests anònims.
Ah! Per cert, la meva nena va a l'escola de la "Fanga" tot i ser filla de dos gelidencs de tota la vida ... jajaja
Ostres...em sembla que la capacitat de riure't de tu mateix hauria de ser una de les virtuts fonamentals de l'ésser humà, però malhauradament no tothom la té... I sembla ser, pels comentaris que he llegit més amunt, que en aquest poble n'hi ha persones que a lo millor no saben què és això...
Jo tampoc sóc nascuda a Gelida; encara pitjor, vaig venir des de l'altra banda del món o sigui que a mi ha tocat ser 'nova' ciutadana per partida doble: nova catalana i nova gelidenca. D'això fa uns quants anys i des de que em vaig 'empeltar' (si he estés bé la l'aguda definició que proposa en Jordi Rossell) amb un d'aquí de tota la vida, sento que pertanyo plenament a aquest poble.
Coneic Gelida el temps suficient com per a haver aprés a dir 'ensolir' i 'torreta' i veure coses que ja no existeixen; recordo perfectament Circumvalació (i Europa!) sense blocs de pisos i vaig signar contra can Juncoses, pero també hi ha un tou d'històries, noms i llocs que desconeix perque els meus records d'infantesa estan en un altre indret. I sí, encara le dic 'olles' a les calderes i mai sé quins dies cau la festa major. Però NO EM SENTO OFESA per haver-me vist retratada en aquestes diferències pel divertit escrit d'en Gil.
Penso que acceptar, amb bon humor i deportivitat, la conya (que no és altre cosa) dels que porten més temps que tu en el lloc al que has arribat, és també una manera d'integrar-te. I a més, què carai, dintre d'un temps, també nosaltres (els nous) haurem generat nous records, noves històries, nous codis, i potser també riurem davant la següent fornada de 'nous' gelidencs que inevitablement arribaran al poble.
Una mica de serietat senyors i senyores, i riguem tots plegats. O és que aquells que s'han mostrat tan indignats per l'escrit estarien igual de furiosos si un dia un àgil dibuixant fa d'ells una agoserada caricatura?
Deu ni do també el que dóna aquest tema!
Recollint les disculpes d'uns i les explicacions dels altres, si l'entrada era en to de sàtira cal fer la reflexió de que en lloc queda clar i que el primer que transmet és una imatge distorsionada i negativa de les persones aquí anomenades "nous gelidencs".
Voldria fer algunes reflexions, si més no per a puntualitzar certs aspectes del diàleg que ha esdevingut un monóleg a favor o encontra.
Cal pensar que potser la gent que fa poc que viu a Gelida ha vingut sense cap persona que el pugui introduir en la vida del poble, ni ningú a qui saludar pel carrer major... potser no el suficient com per trencar el gel i saludar sense més. Això a les ciutats no passa, s'és anònim, i realment m'agradaria saber si quan baixeu a ciutat aneu saludant a tots els botiguers de carrer. Cal tenir una mica d'empatia primer i potser es poden entendre de bona fe moltes maneres d'actuar.
Observo que hi ha que, pel que comenta fa anys que viu aquí i es considera nou-vinguda? Això és el que no puc entendre. Un pot ser nou a un lloc un temps, però després d'anys no m'hi considero, si no es que aquesta etiqueta queda per sempre, cosa que donaria sentit a aquesta entrada i perduraria inalterable, per més que ens hi esforcessim a que no fos així. Així doncs, és normal la reacció que pot arrivar a probocar als qui ens anomeneu així.
Gelida canvia, això és bo, en general, tot i que a alguns costi d'entendre i a d'altres no agradi. La gent és nova, va i bé, però en el fons, no som més que diferents maneres de viure i entendre Gelida: ni és bo i vertader el que un coneix fins ara ni dolent i fals el que anem tenint.
Per la meva part, em quedo amb que almenys aquest tema ens farà pensar a tots abans d'atrevir-nos a dir "qui és de Gelida de tota la vida i qui no".
Una última cosa, atenció qui emet afirmacions del tipus "si poso la ma al foc no em cremaria"... perque els anònims no tenen perque ser de la mateixa persona i emetre aquest tipus de veredictes poden ser poc més que mentides i amagar males intencions.
Salutacions a tothom i animo a l'autor a continuar fent més reflexions.
Ostres Gil, la que has liat.
I jo que haig de dir? quan hem pregunten si soc de Gelida sempre dic que no, que hi vaig venir quan tenia 5 anys, però que no soc gelidenca, si tot just fa ....aquest estiu 39 anys que hi visc, jajajaja. Que no, que no he nascut a Gelida, però si algú em toca el poble salto com si m'anomenessin la mare.
Si jo encara no em considero gelidena, i m'he fet un fart de riure amb tot l'escrit, no entenc les emprenyades
Apa nois que la vida són dos dies i no val la pena cremar-ne un mig amb el coragre.
Quina vergonya, amagar-se darrere els " anònims " per criticar. Anònim molt emprenyat: SI, GELIDA ERA MOLT MILLOR ABANS QUE VINGUES TANTA GENT, ERA MÉS SANA, MÉS VERDA, MÉS SOSTENIBLE.
Peró de totes maneres benvinguts siau.
PERE PALOMERA.
Per al.lusions i per acabar,
Benvolgut/da anònim/a que et dirigeixes a mi i que afirmes que emeto veredictes que poden ser poc més que mentides i que a més amago males intencions ... no sé amb quin criteri dius això, però, si t'has "picat" i t'has fixat justament en aquesta frase serà perquè potser tinc una mica de raó.
Si tornes a llegir el meu comentari veuràs que hi diu "alguns d'aquests anònims" (ja suposo que no tots són de la mateixa persona).
Com molt bé m'ha dit el Gil: N'hi ha que aprofiten l'anonimat d'internet per llençar la pedra i amagar la mà.
Això té un nom, no? covardia?
I tornant a l'origen del debat, tal com ja vaig dir ahir: simplement genial.
A PERE PALOMERA,
Potser firmar fa més lícit el que es diu sense pensar que lo que es divertit per a unos fa mal a d'altres??? Quina incoherència afirmar que gelida era millor abans de que vningues tanta gent i a l'hora dir que benvinguts!
No gracies, no em queden ganes de signar
Accepteu d'una vegada que això és així i comenceu a disfrutar de la nova situació.
El que és una vergonya es que a sobre us rellepeu les ferides com si i tinguessiu dret.
Ja n'hi ha prou. Podríe arrivar a pensar que us fem nossa :P
Realment, potser fa gràcia a gent innocent d'esperit que no té perspectiva de la situació. Seguiu fent afirmacions simples i caricaturesques i passeu-vos-ho bé, però realment, això aporta alguna cosa bona?
Per cert, rebatre, seguir el diàleg i demanar que no es sigui banal a l'hora d'emetre beredictes fàcils i que al meu parer no son positius ni molt menys no és "picar-se" perque no aquest lloc ni la gent que hi participa es a un pati d'escola. És la vida real i m'agrada deixar les coses clares.
Que disfruteu. :)
Deia jo en el meu comentari que el tema era tractat amb "...enginy, ironia i sentit de l'humor (combinació últimament poc habitual i potser a Gelida encara menys)".
Els comentaris em penso que demostren la veracitat de la meva suposició. A veure, jo soc gelidenc de fa 28 anys (però en tinc més de vida) i també podria fer un article sobre el "indígenes". En Pep Anfruns en va fer un al programa de Festa Major. Sincerament em semblen un i altre exercicis de salut mental encomiables. També estaria be que "indígenes" i "nouviguts" pensessim, per exemple, que les gràcies que riem, posem per cas al Polònia, les riuriem si la caricatura fos nostra? De veritat, fetes amb respecte, si perdem el sentit de l'humor, cal que ens ho fem mirar. Només falta que a la crisi econòmica hi afegim ara la de sentit de l'humor i la ironia. Doncs em temo que caldrà anar pràcticant, per que ens farà força falta si volem ser feliços, que no tontos.
Proposo un canvi de tema.
Això ja fa una mica de catipén .
“zona blava”
Que us sembla, en especial als botiguers?
Creieu que aquesta mesura beneficiarà els nostres establiments?
Vagis viure uns quants anys a Gelida, i encara que no m'hi vaigs quedar, si que en guardo molts de bons records, d'altres regulars i pocs de dolents, però aso m'agües passat per tot!; de les coses bones: els amigs que hi vaigs fer, sa gent d'es pobla, es pobla amb si mateix, ses coques de vidre, es Gelidengs, s'aigu de ses fonts, es carquinyolis.....i s'edad, que era estupenda per fer o desfer res en concret, en aquell moment hi havia pocs "nou vinguts", però aquells pocs, hi estaven molt adaptats, de fet, eren, i segur que son: BEN vinguts, era molt mes simple que tota aquesta cosa "remenada" que aquí hi heu posat, les diferencies ens unien, fent d eles converses un intercanvi agradable, ha voltes amb gracia i picardia o altres amb falsa competivitat; ara, m'espanta veure com tots aquets anònims amb sa pell tan prima, fan de un article sençe mes pretensions que el entreteniment, un serca excuses per "inadaptarse" sols, i ja se sab, hi ha gent que s'estima mes sercar que trobar, pero de debo, no importa complicar-se tant sa vida per ser diferent, ses diferencies ens enriqueixen, si les feim servir be, seny al.lots!, que de cervell en venen.
Primer de tot, Gil...Moltes felicitats per aquest escrit enginyòs i per damunt de tot clar i català.
Segon<. Gràcies als qui heu sotasignat el vostre Post. A diferència del que pensi l'anònim, crec que és de persona amb un sentit democràtic i de lliure pensament el fet de sotasignar tot allò que diu.
Tercer: Sr. PALOMERA.....probablement Gelida era més neta, més sana i més xula abans que els foresters vinguessim però.....les caquetes, cagorrotes i trunyus de gos..et ben asseguro que no són pas de cans foresters. Principalment és dels gelidencs de neixament!!. Però en fi. Estic d'acord amb tu que l'entorn s'ha embrotit considerablement.
D'altra banda tots aquells que proveu de justificar i donar a conèixer la bona fe del qui ha redactat l'entrada no és gens oportuna. El Gil ha fet un escrit sòlid, intel·ligent, amb enyor, crític i tot plegat seguint les normes bàsiques de la consideració i el respecte.
Només afegir....com jo sóc precísament una persona tant diferent al Sr. Gil dir a l'anònim emprenyat: MENYS BOCA I MÉS SIGNAR CAGAMANDURRIA".
Saluti visca el caganer!
Ups...Sóc l'Antoni Pérez Barnera, tinc 34 tacos i sóc un dels tios més guapos del poble. Queda dit.
No crec que aquest bloc es mereixi la resposta que vull donar al comentari dirigit a mi, per tant el penjo en el meu bloc, ja que no em puc quedar callat.
Toni, respecte a les cagades de gos pot ser tens rao, els que veniu de la city ja esteu més acostumats a anar amb la boseta, aqui com som de poble hi ha qui obre la porta al gos i que es serveixi ell mateix.
www.perepalomera.blogspot.com
Ja, ja, ja, ja !!!, m´ha fet molta gràcia, es molt ingeniós.
Potser la falta d´humor es un altre tret característic dels nouvinguts que s´hauría de fer menció, com també la capacitat del Gil de riure de sí mateix.
Per cert jo vaig nèixer a Gelida però els meus pares son inmigrants i segurament es podria dir coses semblants d´ells en aquells temps però per uns altres motius.
Per deixar les coses en tables Gil potser hauríes de escriure alguna cosa sobre els Gelidencs.
Només es un suggeriment!
Roberto Díaz - Nouvingut
Hola ciutadans del món...
Tant Gelidenc com Nou-vingut són etiquetes que nosaltres mateixos ens creiem. Realment només som esser humans que tenim el nostre passat i present i busquem amb les nostres possibilitats i capacitats, passar per la vida de la millor manera que sabem. Potser els gelidencs ho sabem fer millor i estàn més preparats..., potser no.
Algú de vosaltres ja em coneix. Vaig neixer a L'Hospitalet (barri de "quinquis".. quin perill). Fa quasi 5 anys que estic vivint a Gelida i en aquest temps m'ha donat temps de poder compartir la meva arribada amb gent del poble i nouvinguts. He trobat gent bona a tot arreu. No he fet cap discriminació per això. He tingut la sort fins ara de compartir el meu temps lliure amb la gent de l'AMPA del Montcau (per cert on hi ha pràcticament igualtat entre gelidencs i nouvinguts qüestió per meditar, potser molt parlar i poc mullar-se ? ....).
Penso que quan d'una cosa es fa sàtira
-----------------------------------
Sátira: Obra artística, comentario o escrito en que se censura y ridiculiza a alguien o algo
-----------------------------------
amaga en el fons una intolerancia als canvis i una por a perdre "alguna cosa" que ens dona seguretat.
Jo us animo a tots a buscar els punts de trobada i a obrir les portes a "les noves maneres de fer". Tots podem aprendre. Qui es cregui millor per sentir-se d'una manera o altre TÉ UN GREU PROBLEMA.
Com deia Ippolito Nievo
""No conozco ningún otro signo de superioridad que la bondad.".
Avui fa una setmana de la publicació del post. Vuit dies i 30 comentaris després us confesso el meu cansament.
El Funi porta dos anys fent aquest trajecte i no havia suscitat mai tantes opinions enfrontades. Una polèmica a vegades de vol gallinaci, tot sigui dit, perquè internet permet aquestes intervencions que tiren benzina al foc aprofitant-se de l'anonimat. Agraeixo els comentaris signats, siguin en el sentit que siguin, només demano la mateixa tolerància amb les opininions discordants. Opineu en el sentit que vulgueu, però deixeu-vos de judicis d'intencions: aquesta entrada s'ha escrit en to d'humor, faci o no gràcia.
Als qui heu visitat el bloc per primera vegada a partir d'aquest escrit, us convido a llegir-lo i us adonareu de dues coses, primera que aquí parlem principalment de Gelida per tant pot ser un bon punt de trobada per debatre qüestions locals, segona que sovint ho fem amb to crític i bon humor, i sempre estem oberts a escoltar altres opinions.
Gil, Gil Gil, l´altre dia em vaig aturar 5 segons, 5 llargs segons davant la farmàcia, tot esperant l ´Eva i ja tenia un flamant Audi darrera tocant el clàxon..
Em vaig dir, que collons fot aquest/a , segur que es nou vingut, perque els d´aquí no ho fem això..
Despres de tot el sidral que s´ha muntat amb la teva blocada, proposo posar- nos a trebatllar:
-Per als new´s : sigueu més pacients que aquí tot va un pel més a relentí ( i no tant com un voldria)
-Autòctons de "toa" la vida: caquetes a la bossa i a les escombraries.
Ho veieu,i això només és el començament, "JUNTS PODEM".
Salut !!!
Ha, Ha, Gil, quin provocador estàs fet!
Per animar al personal, certifico que un nouvingut, ni que vingui de Campdevànol -Ripollès- pot, fins i tot, arribar a ser alcalde de Gelida.
No siguem talibans. El creixement de Gelida, per bé o per mal, el vam decidir els gelidencs aprovant el poum del 1985. Els qui han vingut a ocupar els pisos són gelidencs per voluntat pròpia i només mereixen la nostra benvinguda... encara que sigui en clau de conya!
Pitjor era quan ens referiem als estiuejants com "els de la colònia", no?
:)
ostres Gil la que has liat!!!
Jo com a filla de Gelida crec que el retrat que has fet de la nova " Gelida" és del tot cert.
Però també entenc que els que no són d'aquí es puguin sentir ofesos.
FELICITATS PER AIXÒ, DE RAÓ CREC QUE NO TE'N FALTA.
ANIMS
ANNA
He estat llegint aquesta immensa ‘ blocada’ i queda poc per afegir, ara be, no puc deixar de posar cullerada. Jo també soc un nouvingut, que hi farem!, abans era un estiuejant, ara ja he acceptat no jugar mai a primera divisió. El meu dilatat currículum vitae en aquests temes em permet donar un petit consell per alguns dels nouvinguts que han escrit en aquest espai i que ben segur els ajudarà a una millor integració amb els natius amb 8 generacions d’avis natius a l’esquena.
El consell – ‘ Els natius de Gelida quan conversen, escriuen o mostren desacord tenen el saludable costum de signar amb el seu nom, entenen que és agradable saber amb qui estàs parlant ‘, és lleig això d’ANÒNIM.
Tot i així, no us hi escarrasseu, sempre serem nouvinguts.
Aprofito per reivindicar un perfil més dins la sociologia gelidenca, el del nouvingut híbrid, aquell que per via de casament ha arribat a Gelida.
Sóc un d’ells i confesso que ho he tingut més fàcil que els nouvinguts a porta freda. Què una família gelidenca t’aculli ajuda molt, però tanmateix encara ajuda més haver conegut persones tant integradores com el Gil.
crec que aquest personatje que sén diu gil(....s)despres d´haver fet aquest escrit s´haura desfogat una mica.
saben que si en aquest poble no hi hagues un increment de la poblaciò,encara esterien a la edat de pedra.per que si no com pot ser que encara no hi hagi una sortida direccion Tarragona, o una entrada direcció Barcelona.Clar gracies a aquests nous gelidencs teniu coses i s´han fet coses que a la edat de pedra no s´haguesin fet.
Però esclar com aquest personatje ja ho deu saber-ho tot, no li deu prestar atenció alguna.
i em sorpren el Sr. Carles Arranz que fagi aquests comentaris, venin del carrec que te.Fagis-ho mirar.
Era estiuejant i ara visc a Gelida des de fa més de 8 anys i em considero gelidenca de tota la vida.
A Gelida sempre s'ha etiquetat. Primer van ser "els estiuejants" i ara "els nou vinguts" però crec que mai hi hagut mala intenció. Abans potser teniem més bon humor i ho solucionàvem amb un partidet de fútbol a la piscina, gelidencs contra estiuejants i acabàvem sent tots amics i a vegades amb un sopar.
Realment, l'escrit és del tot irònic. Només cal veure que moltes de les coses que es descriuen com activitats de nou vinguts, els Gelidencs també les fem: portem els fills a les Fonts, anem a correr al camp de futbol, vivim a prop de l'autopista, tenim tot terreny...
Però a mi hi ha una cosa que em fa molta ràbia!! abans tots esperàvem la Festa Major amb moltes ganes i ara veig que tant gelidencs com nou vinguts aprofiten les dates de la Festa Major per marxar de vacances i actes com el ball de Gala, que estava ple de gom a gom, ara som quatre gats.
Un és del lloc que vol ser i si participes de la vida del poble la única etiqueta que portaràs serà la del teu nom.
Estava cercant informació de la propera caminada a Montserrat i he trobat aquest bloc... fantàstic!
Aquest article em sembla realment boníssim, m'ha fet passar una bona estona.
Jo sóc un "nou gelidenc" i aquest article m'ha fet gràcia especialment perquè sóc un pèl diferents dels altres nouvinguts (no m'agrada generalitzar tanmateix tinc la impressió que la majoria provenen de l'àrea metropolitana)... vinc d'un poble encara més petit i estic molt habituat a aquest tipus de coses (el poble és La Llacuna).
El problema és que a mi em passa una mica al contrari que el que explica aquest estudi etnològic... surto a córrer molt sovint al bosc però sempre acabo corrent a una urbanització, intento llegir un llibre a la meva terrassa però entre l'autopista i les campanes no hi ha manera de concentrar-se, m'agrada les temperatures gèlides però a Gelida mai hi fa fred... així que prefereixo que el gelidencs purs no em tracteu com un "nou gelidenc", foraster m'escau més.
Ah! I que ningú s'ho prengui malament... això també era irònic!
;)
Nomès el fet que en parleu de nouvinguts ja és lamentable, m'he sentit més ben rebut a països europeus que no pas a "casa meva", ho poso entre cometes perquè ja no em queda gens clar. Ho sento però sou uns sectaris i uns caciquistes, tal com sóna, si no us agrada feu un exercici d'introspecció. Ah si, em dic Raul i visc a Martivell i fins ara,intentava fer vida i comerç a Gelida, però desprès de veure i llegir coses com aquestes no penso tornar a fer-ho més. Lo que em sorpren és que després hi hagi queixes que els "nouvinguts", com vosaltres dieu, s'estimin més fer vida a altres poblacions.Quina llàstima, de veritat.
Pfff...se'n van les ganes de viure a GELIDA (a no! gèlida) si tots els habitants (autòctons és clar) penseu igual...!quina mentalitat més tancada i antiga..
Fantàstic! no pots evitar un somriure conforme vas llegint. Gràcies
Bon dia a tots!!!
MIra que fa temps que sé de l'existència d'aquest blog però mai havia llegit res de "Ja ets un nou Gelidenc?"
La veritat és que l'escrit del Gil no m'ha agaradta gaire ja que segons com ho llegeixes et pots sentir una mica ofès (sent nouvingut/nou gelidenc/foraster/ o de fora). Prò la veritat, després de tantes coses viscudes amb els meus curts 28 anys, ja he après a no fer cas de segons quines coses, o al menys a treure'n la part positiva. I la part positiva de tot això és que els anònims i els gelidencs "de tota la vida" es llegeixen aquest blog, i d'una forma o d'una altra, es preocupen per Gelida o pel poble on viuen (cadascú al seu).
Jo al febrer farà 4 anys que hi visc a Gelida i la veritat que estic molt a gust!! També vinc d'un poble del Penedès, més petit que Gelida i em considero que ja m'ho he integrat i n'estic molt orgullós.
A mi no m'agradava gens això de sortir al carrer i no poder dir "hola" a ningú!! Per sort, vaig començar podent saludar a la Carme de la carniseria del Condis i ara fins i tot fem paelles amb tota la junta de l'Esbart Rocasagna i hi vaig com a director!!!! Jajaja
Amb això el que vull dir és que no per escoltar més o menys el so dels cotxes de l'autopista o si portem auqui des de l'edat mitjana o desde la Funifira serem més o menys Gelidencs. El que si que sé és que sóc de casa meva, i casa meva la faig on jo vull, agradi o no agradi. I si algu no li agrada que s'ho posi sucre!!!
Apa doncs, ens veiem a Santa Llucia menjant escudella!! I pels nouvinguts que no sabeu on ho fan (jo fins l'anys passat no ho sabia... No habia tingut la sort de poder tenir festa com aquest any), és al costat dels Lluïsos... Si no sabeu on és pregunteu a la Carme del Condis com vaig fer jo!!! jajaj
Per cert, estic tant integrat que fins i tot em deixen el cremador, la paella i la bombona de butano per fer paelles a casa meva amb vistes a Montserrat!!!
Una abraçada a tots i totes!!!!
PD: Sóc el Sergio Sarmiento, nascut a Banyeres del Penedès, fill d'un de Càdis i una de Salamanca que porten més de 30 anys a Catalunya i es senten molt catalans i molt banyerencs!!!! Això si que és un exemple!!!
PD2: Sortiré com anònim més que res perqué no tinc ganes de registrar-me...
Publica un comentari