Ja sabeu que això de fer de pagès ha estat una mica sobrevingut. La vida dóna moltes voltes i de les aules he anat a parar dalt d'un tractor. He deixat de passejar-me per entremig dels pupitres per passejar-me per entremig dels ceps. Per això la meva mirada sobre les feines que faig es sorprèn encara d'allò que vaig descobrint cada dia. I com un nen que descobreix el món que l'envolta m'agrada aprendre tot allò que desconec, que encara és molt. I aprendre és posar noms a les coses. Un hivern com el que acabem de deixar enrere ha estat generós en aigua. Potser no ha estat un hivern amb pluges torrencials, afortunadament, però sí amb llargs capítols de pluges continuades. Hem tingut molts dies de pluja i aquesta situació encara s'ha vist allargada per la nevada del 8 de març que va deixar 45 litres d'aigua. Les conseqüències d'aquesta abundància d'aigua són evidents a les vinyes: ha nascut moltíssima herba, com podeu observar en la fotografia. La terra mullada no és prudent ni aconsellable treballar-la, això ha afavorit l'extensió i el creixement de les "males herbes".
En l'agricultura tradicional, les "males herbes" és tot allò que no són ceps. I la manera de combatre-les és llaurant les vinyes, és a dir, treballant la terra regirant-la, per evitar el desenvolupament d'aquestes herbes.
Haureu vist d'uns anys ençà pagesos que deixen que les herbes campin, controlant-les amb herbicides o bé trinxant-les quan arriben a un determinat volum. No llauren les passades per tal d'estalviar els costos que comporta i per aconseguir un cert patiment de la planta que afavoreixi després una major qualitat del raïm, que creixerà menys i concentrarà més sucres, és a dir, tindrà un grau més alt.
Aquestes pràctiques són encara experimentals, encara que cada cop més esteses. Allò comú és el treball continuat de les vinyes, que afavoreix una bona percolació d'aigua de pluja, que manté a ratlla les herbes i que ens ofereix els habituals sócs tan característics del nostre paisatge.
La dificultat és com netejar l'espai entre els ceps, allà on l'arada no pot accedir perquè si ho fes, arrencaria el cep. Per a aquesta feina es pot passar una intercepa, una fulla de ferro que mitjançant un sistema de molles entra i surt de l'espai entre ceps. Aquesta feina rep el nom d'esmagencar o el més normatiu, magencar. Abans es feia a mà, amb aixades. Avui els cultivadors ja incorporen sistemes de treball que permeten treballar tan el carril de pas com l'espai entre ceps. També és molt habitual fer herbicida "als lloms", és a dir, una aplicació d'herbicida limitada només a aquest espai, mentre la resta es llaura.
A casa no som gaire partidaris d'aplicar herbicida. Perquè l'eliminació de les herbes també perjudica la cadena tròfica i té conseqüències per a la fauna i, sobretot, perquè afavoreix l'extensió d'herbes més resistents.
Aquests dies, mentre trinxava l'abundant herba que ha nascut aquesta primavera, pensava en la diversitat de noms i tipologia. Vaig agafar la càmera i comparteixo els noms tal com les anomenem a can Castany, i les fotografies amb tots vosaltres. No és un herbari exhaustiu ni tècnic, és simplement fruit de la curiositat.
Haureu vist d'uns anys ençà pagesos que deixen que les herbes campin, controlant-les amb herbicides o bé trinxant-les quan arriben a un determinat volum. No llauren les passades per tal d'estalviar els costos que comporta i per aconseguir un cert patiment de la planta que afavoreixi després una major qualitat del raïm, que creixerà menys i concentrarà més sucres, és a dir, tindrà un grau més alt.
Aquestes pràctiques són encara experimentals, encara que cada cop més esteses. Allò comú és el treball continuat de les vinyes, que afavoreix una bona percolació d'aigua de pluja, que manté a ratlla les herbes i que ens ofereix els habituals sócs tan característics del nostre paisatge.
La dificultat és com netejar l'espai entre els ceps, allà on l'arada no pot accedir perquè si ho fes, arrencaria el cep. Per a aquesta feina es pot passar una intercepa, una fulla de ferro que mitjançant un sistema de molles entra i surt de l'espai entre ceps. Aquesta feina rep el nom d'esmagencar o el més normatiu, magencar. Abans es feia a mà, amb aixades. Avui els cultivadors ja incorporen sistemes de treball que permeten treballar tan el carril de pas com l'espai entre ceps. També és molt habitual fer herbicida "als lloms", és a dir, una aplicació d'herbicida limitada només a aquest espai, mentre la resta es llaura.
A casa no som gaire partidaris d'aplicar herbicida. Perquè l'eliminació de les herbes també perjudica la cadena tròfica i té conseqüències per a la fauna i, sobretot, perquè afavoreix l'extensió d'herbes més resistents.
Aquests dies, mentre trinxava l'abundant herba que ha nascut aquesta primavera, pensava en la diversitat de noms i tipologia. Vaig agafar la càmera i comparteixo els noms tal com les anomenem a can Castany, i les fotografies amb tots vosaltres. No és un herbari exhaustiu ni tècnic, és simplement fruit de la curiositat.
Canyota
Fonoll
Fanal
Card
Rosella o Pipiripí
Lleteres
Llengües de bou
Ortiga
Olivardes
Gram
Calcides
Ravenisses
Corretjoles
Esbarzers, amb sorpresa!
2 Digues la teva.:
Només volia felicitar-te desde la incultura pagesil que pateixo (no n'estic gens orgullosa) per açò que dius que feu a ca vostra de no ser partidaris d'aplicar herbicida; l'eliminació de les herbes també perjudica la cadena tròfica i té conseqüències per a la fauna i, sobretot, perquè afavoreix l'extensió d'herbes més resistents.
Moltes gràcies Gil per mirar per a tots!
Gràcia.
Aquests noms, a més a més de ser de males herbes, molts també són cognoms :-)
Publica un comentari