Qüestió de formes, també

Els Ajuntaments s'han de dotar d'eines de comunicació amb la ciutadania. Els mitjans informàtics encara no han aconseguit un desplegament prou ampli com perquè siguin els principals mitjans per comunicar-s'hi. La ràdio, la televisió per cable, les cartelleres municipals, els setmanaris comarcals, juntament amb els diversos recursos informàtics... són eines encara avui complementàries al mitjà principal escollit per fer arribar la informació a totes les cases: el butlletí municipal. La revista impresa que es reparteix porta a porta és el mitjà més habitual, també en campanya electoral, de fer arribar la informació.El balcó és el nom que, des que se'n va editar el primer en temps de l'Entesa, ha tingut el butlletí d'informació municipal de l'Ajuntament de Gelida. Malauradament, no ha tingut continuïtat en les seves edicions. L'actual ha estat batejada com a III etapa. Aquesta etapa es va encetar el mandat 2003-07, quan governava Esquerra i Convergència, reprenent l'edició després que, en el mandat 1999-03, quan governaven Psc, Pp i Ciu, no se n'edités cap, per posar un exemple.
Els socialistes de la majoria absoluta han editat tres balcons en aquest any i mig que porten governant. Per tant, podem afirmar que han seguit la inèrcia que es va encetar en l'anterior govern, cosa que és d'agrair, ja que com he dit més amunt, l'últim cop que van governar els socialistes amb el mateix alcalde que ara, no en van editar ni un.
Aplaudeixo aquest canvi de criteri i celebro que se sàpiguen valorar les iniciatives positives de l'anterior govern, que hi són, treballant perquè tinguin continuïtat. Hem de lamentar que no sempre sigui així.
El balcó és la capçalera de referència dels gelidencs per saber què fa i què pensa el seu Ajuntament. Com a referent, és important que se n'hagi conservat el nom al llarg d'aquests trenta anys d'ajuntaments democràtics. El format ha anat variant al llarg de les diferents etapes que ha viscut, en 30 anys els criteris han variat... el que no havia vist mai és que un mateix ajuntament, en un any i mig, editi 3 exemplars amb tres capçaleres i tres maquetacions diferents. Cada butlletí és un exercici d'estil que poc té a veure amb l'anterior. Si es tracta de fer una enquesta al respecte, a mi el que em fa més peça és la tercera proposta. Però m'esperaré a què em sorprenguin amb la nova proposta creativa que probablement arribarà amb el quart exemplar que editin.

Televisió per cable?

La ventolera d'aquests dies ha generat imatges curioses com aquesta que us mostro, on una antena de televisió es va desprendre del pal que la subjectava i va enredar-se entre el cablejat del carrer del Carme o de les Banyes.
Que ningú s'enganyi, són els estralls de la ventada, no una manera poc convencional de sintonitzat la tan cacarejada "televisió per cable".

Llum per duplicat

A Barcelona tenen, des de fa temps, un debat sobre si hi ha poca o prou llum als seus carrers. A Gelida, fa anys que s'està desenvolupant per fases la renovació de l'enllumenat urbà. Com sempre passa a Gelida, les coses es dilaten en el temps. Però com passa en comptades ocasions, aquest projecte que inicialment va fer un enginyer municipal anomenat Manel Comas, ha estat seguit pels diferents governs siguin del color que siguin. És a dir, es va traçar un full de ruta i, ni que sigui molt lentament, es va desenvolupant per trams. L'Ajuntament es fa càrrec d'un percentatge petit del cost de l'obra i som els veïns, mitjançant "contribucions especials", els qui paguem la renovació de l'enllumenat.
Aquesta setmana al sector del Serralet hem estrenat nou enllumenat. Comprèn la zona al voltant de l'avinguda Colomer. I el canvi, ja que fa un parell de dies que es van connectar les noves làmpades, ha estat molt positiu. Hem passat del llums de mercuri als llum de sodi, molt més ecològics. Són aquestes bombetes que fan la llum groga en comptes de blanca, com teníem fins ara. Que el llum sigui grogós no ha de ser obstacle perquè ens hi veiem millor. Posant més punts de llum, més ben direccionats i amb més potència, es pot aconseguir aquest efecte. I s'ha aconseguit.
L'anècdota del cas és que encara no s'han retirat els llums vells. I, malgrat estar desconnectats, fa un efecte estrany veure'ls de dia, just a sota dels nous... com si a Gelida dobléssim les làmpades per veure'ns-hi millor. O de nit, quan veus l'ombra d'un enorme xupa-xup a sota de cada punt de llum.

Us animeu a pujar-hi?

El Josep d'Igualada ens proposava pujar a aquest aeri. Qui s'anima?

La civilització arriba a Martorell

La reducció de la contaminació és una preocupació que puc compartir amb el conseller Saura. Amb el que no coincideixo és amb les mesures que s'han prioritzat per tal de reduir-la: limitació de velocitat a 80 km/h. Aquesta mesura evita la congestió del trànsit perquè redueix les retencions. Però no aconsegueix reduir el número de vehicles que circulen. Crec que la millor mesura per reduir la contaminació seria, ras i curt, que circulessin menys vehicles i no que circulin més a poc a poc. Si millorem la fluïdesa del trànsit, estem animant als conductors a utilitzar el vehicle privat.
Com que els meus fills es maregen en cotxe, sovint quan hem d'anar a Barcelona ho fem en tren. Amb els nens, els transports públics són una festa, una atracció. Baixem a l'estació en funi i agafem el tren de la Renfe per anar a Barcelona, que en cap de setmana -que és quan podem anar amb els nens d'excursió- passa cada hora!. Les dues últimes vegades que hi hem anat ens ha passat que de tornada el tren s'ha retardat uns minuts -cosa ben habitual- i hem arribat a Gelida quan el funi ja enfila amunt... cosa que ens obliga a pujar a peu o a perdre una hora a l'estació. També ens hem trobat que, confiats que surt un tren cada hora, arribem a l'estació de Catalunya per esperar el tren que passa a l'hora i vint i, ai las, el tren de les 21:20 no existeix. Des de les 6 del matí en surt cada hora a l'hora i vint, però per alguna raó a les 9 del vespre no hi ha tren. Si no arribes a temps d'agafar el tren de les 8 i vint, t'hauràs d'esperar fins a les 10 i 8 minuts del vespre. Ah, i l'últim surt a les 11 i 13 minuts, per tant, poques alegries nocturnes pots concedir-te.
Al tren els nens poden bellugar-se, pintar, jugar... i nosaltres podem gaudir d'ells i del viatge, d'una forma relaxada, econòmica i, sobretot, ecològica. No tenim problemes per aparcar el cotxe, no hem de pagar petages abusius o patir atracaments a les zones blaves, no correm risc d'accident, ni d'estrès per arribar a temps per culpa dels semàfors o dels embussos...
En el recent viatge -en cotxe- a Sant Miquel del Fai amb el Just i la Maite, ens va posar sobre la pista d'una possibilitat que no havíem explorat i que tenim al costat de casa: la línia de ferrocarrils catalans. Amb un bon aparcament, al costat de l'estació de Renfe, els FGC han fet una estació nova i moderna a Martorell, on hi podem arribar en menys de 10 minuts, i on els trens cap a Barcelona en cap de setmana surten cada 12 minuts! I de tornada de Barcelona a Martorell igual. No hi ha color, no has de mirar l'horari. Vas a l'estació i puges al proper que surti.
Quan veus com pot funcionar una línia de tren, amb estacions funcionals i ben condicionades... amb una freqüència pràcticament com un metro, encara maleeixes més el pèssim servei i mal funcionament de la línia de Renfe que passa per Gelida.
No sé si el traspàs de la Renfe a la Generalitat tindrà efecte sobre els problemes del tren a la nostra línia, però veient com es gestiona un i altre servei, que el traspàs sigui aviat! Aquesta sí que seria una mesura mediambiental eficaç! Com ho seria reciclar el Saura.

Repòquer d'aeris

En un any hem estat penjats fins a cinc vegades d'un aeri o telecabina. El de Núria, el d'Esparreguera, el de Montjuïc, el de Montserrat i, ahir, el que va de Miramar a la Barceloneta. És una experiència que als nens els encanta i als grans també. A més, quan ets a dins i al mig del trajecte pots arribar a sentir fins i tot por. És emocionant i molt recomanable.

Taüts al carrer Major

Sóc un ferm partidari de la vianalització dels carrers. M'agrada que se suprimeixin les voreres i que els cotxes vegin trontollar la seva superioritat, intimidats per un urbanisme que deixa de privilegiar-los i de condemnar els vianants a un paper subsidiari en els nostres carrers.
He viscut els processos de vianalització de Vilafranca, Sant Sadurní i, més recentment, de Gelida. També he vist com Martorell deixava de ser una població dividida per una nacional, per recuperar la il·lusió de tenir una carretera local, que no sigui una cicatriu incurable. Un procés que s'ha generalitzat arreu, gairebé al mateix ritme que les rotondes a les carreteres. Cada cop més centres urbans són inaccessibles als vehicles o hi ha més condicionants que en limiten l'accés. Reductors de velocitat, aparcaments dissuassoris, passos de vianants elevats, illes de vianants, semàfors, pilones, limitacions de velocitat a 30 km/h... són les mesures correctores que tornen les persones als carrers, foragitant-ne els vehicles, els quals se n'havien fet amos i senyors. Si acompanyem aquestes mesures amb una millora majúscula, UNA MILLORA, dels transports públics haurem pres mesures correctores per reconduir la situació a què ens ha abocat l'esclat del transport privat, el cotxe.
L'illa de vianants millora la qualitat de vida, això em sembla un principi inqüestionable. He viscut l'experiència portant cotxet de nadó i carret de la compra i no té punt de comparació. Els avis poden passejar tranquil·lament, els nens poden jugar sense perill, els comerços -a la llarga- milloren les vendes, els veïns guanyen en disminució de sorolls i de contaminació i, en general, els carrers milloren el seu aspecte si s'acompanya d'una actuació de neteja i de repintat de les les façanes. Mobiliari urbà com jardineres, bancs, papereres, jocs infantils, juntament amb aparadors i façanes confereixen un aspecte novedós als nostres carrers de sempre.

Penso que això que explico és una evidència, no sé si algun lector voldrà debatre-ho. Estic com sempre obert a fer-ho. El que m'agradaria personalment, però, és centrar el debat en aquestes dues qüestions que exposo a continuació.

1. EL CARRER MAJOR DE GELIDA
Entenc per carrer Major tot el tram des de Marquès de Gelida, plaça de l'Església i la part de carrer Major arranjada, amb els carrers adjacents (Sant Jordi, Bastoners i Monges). No vull parlar de la plaça, ja ho he fet en alguna ocasió anterior. Voldria centrar-me en el carrer. Si deixem de banda les mancances en l'execució de l'obra (peces que es belluguen, que es trenquen, pendents d'evacuació de l'aigua mal fetes que generen bassals, etc.), que hi són, què és el que fa que no acabi de lluir aquesta vianalització?

Que estigui massa hores obert el carrer al trànsit?

Que el principal tram de carrer tingui un pendent molt pronunciat?

L'estructura urbana de Gelida, en espina de peix, fa impracticable aquest model?

Hi falten botigues i aparadors que facin lluir més el carrer?

Hi falta gent?

Recordo que els tècnics responsables de l'obra avisaven que no era possible posar-hi pilones o fanals al carrer perquè la perspectiva des del carrer Mn. Martí Mariné semblaria la d'un telecadira d'unes pistes d'esquí.

I ara hi ha aquestes jardineres negres, que semblen taüts, amb una vegetació al damunt molt pobra. No sé si les veiéssim més ufanoses si farien una mica més de goig, però actualment no en fan gens. Tampoc sé si aquestes són les millors jardineres per aquest carrer. Gairebé m'agraden més arrambades a les façanes com es van posar per la cavalcada que amb la seva disposició habitual deixant un pas central.

Us proposo debatre sobre què fer per tenir a Gelida un centre urbà, un nucli històric, un eix comercial com veiem a d'altres municipis i com molts voldríem a Gelida: dinàmic, atractiu, pràctic, transitable i transitat... Digueu la vostra.

2. EL CARRER DEL SOL

Com a proposta, i com a veí, penso que el carrer del Sol -potser des de Cantillepa?- i tot el Vicenç Perelló, fins a l'Avinguda de les Corts Catalanes (o allà on comença el carrer del Mirador) podria vianalitzar-se. Posaria semàfors per donar pas alternatiu de vehicles als dos extrems d'aquest tram, independentment que poguessin circular igualment en les dues direccions els vehicles que s'hi incorporen des d'altres carrers. Simplement, regularia l'ús de la carretera per part d'aquells que fan servir aquesta travessera urbana com a carretera per anar de Martorell a Sant Sadurní. Faria un paviment únic, a l'estil del que veig al tram urbà de Sant Sebastià dels Gorgs (que pertany a Avinyonet) quan hi passo. Penso que guanyaria molt, és el principal punt d'accés al Castell i a la muntanya de Gelida. Ignoro els problemes legals que, per tractar-se d'una carretera, pugui comportar. Però també podríem parlar-ne, oi?

Festes de Reis

Aquests dies segueixen una litúrgia que viscuda a través de les sensacions que transmeten els nostres fills, ens retornen a la innocència de quan érem infants. Celebro que l'Ajuntament i les entitats hi posin molt de part seva per mantenir viva la il·lusió amb l'organització de les activitats que aquests dies són imprescindibles: el tió popular, el pessebre vivent, els pastorets, els concerts de nadales de Nadal i Sant Esteve, l'arribada dels patges i, l'apoteosi final, la cavalcada.
Sóc conscient de l'esforç que suposa preparar aquestes activitats en dies com aquests, en què allò que ve de gust estar-se a casa, recollit, arraulit al sofà, allunyat del fred i la pluja. Sortosament, des de les entitats, les comissions i el personal municipal, es troba la manera d'organitzar-ho tot perquè cada any puguem gaudir-ne. Repeteixo que l'esforç d'aquests dies és molt meritori. Ho dic perquè ho he viscut personalment.
Reconegut l'esforç i la necessitat de ser agraïts amb aquells que estan mantenint vives aquestes tradicions, tampoc puc fer els ulls grossos a algunes deficiències que m'agradaria comentar per poder ajudar a esmenar.

• És inconcebible que el tió popular deixi a un grapat de nens amb un pam de nas o, tractant-se de cagar el tió, que es quedi amb el cul enlaire. Calia una certa capacitat de reacció que no hi va ser.
• No entenc ni comparteixo aquesta mania de nou ric que ens ha agafat els dos darrers anys de fer venir els patges en helicòpter. No ho qüestiono pel preu. Ho qüestiono perquè els patges a Gelida poden arribar en funicular, i això ens fa originals i ens atorga personalitat. En helicòpter poden arribar a tot arreu, en funicular només a Gelida. De la mateixa manera que els reis baixen del Castell, perquè tenim un Castell i un excel·lent mirador al carrer del Sol que ens proporciona una arribada apoteòsica. Aquest fet ja el vaig qüestionar ara fa un any. No és el primer cop que en parlo en aquest bloc. Es tractaria de dignificar l'arribada en funi: guarnint-lo, posant-hi una banda de músics, preparant un vehicle per traslladar-los des de l'estació fins a la plaça, engalanant el carrer, posant una llarga catifa vermella... Sobre aquest tema he obert una enquesta aquí al costat, ja que és un tema que molta gent em comenta i desaprova.
  
• Finalment, l'últim detall que m'indigna. A Catalunya, els Reis són els Reis, simplement, o els Reis d'Orient. Parlem del dia de Reis. O de la nit de Reis. Dir "Reis Mags" és una traducció del castellà.
  

Papa Noels, encara

Aquells que us pensàveu que havent vist un Papa Noel penjat del màstil de la rojigualda ho havíeu vist tot, tindreu una sorpresa veient aquesta nova col·laboració que ens arriba per correu.
Sorprenentment, evadint les càmeres de seguretat, aquest ninot continua superant obstacles i se n'han detectat un parell enfilant-se per la façana de l'antiga caserna de la Guardia Civil.
És un nou èxit del komando noel? O tenen un infiltrat dins del cuerpo?