Capellades

El cap de setmana passat ens arribàvem al Museu Molí Paperer de Capellades. En una visita d'un matí, el de dissabte passat un matí més primaveral que tardorenc, ens tens prou per comprendre que a Gelida, amb el tema del paper i de la pretesa "capitalitat" del paper amb la mostra i l'eslògan ad hoc Gelida, paisatge, cultura i paper, quedàvem molt lluny de la florescència i la preponderància que ha tingut el paper en una vila com Capellades. Dinou molins paperers van arribar a coexistir en aquesta vila, setze dels quals alimentats a partir de la surgència de l'aigua de la bassa, que neix al mig del municipi. Els altres tres aprofitaven l'aigua del riu Anoia que passa pels peus del turó on s'enlaira Capellades. Aquesta desproporció respon al fet que els molins del riu tenien la problemàtica afegida de l'ús que en feien els igualadins riu amunt, que curtien pell i sovint embrutaven l'aigua.
La importància dels molins paperers la revela les plantes de ventanes que tenia. Les ventanes són les finestres, normalment petites i continuades que permetien el pas del vent per assecar els fulls de paper que es penjaven al seu interior. Com més paper es feia, més espai necessitaves per assecar-lo i més plantes amb ventanes havies de tenir. El primer que vaig fer en arribar a casa dissabte passat va ser mirar al diccionari normatiu si ventana estava recollida i sí, justament amb aquest significat.
El Joan i l'Anna no sé si es van quedar amb els detalls de l'explicació del guia, però sí que recordaran perquè van gaudir fent-ho, que a Capellades s'hi fa paper.