La confiança que fa fàstic

M'assabento aquesta setmana que el BOP (Butlletí Oficial de la Província) ha publicat el nomenament de Francisco Romero com a nou càrrec de confiança de la Diputació de Barcelona. Francisco Romero va ser el breu alcalde de Vilafranca en els dies previs a la moció de censura que van impulsar Ciu, Cup i Erc, després de la renúncia de l'alcalde Marcel Esteve, que va abandonar a la desesperada quan la moció ja estava pràcticament decidida. Això d'abandonar l'alcaldia a mig mandat per deixar-hi el teu protegit, és una pràctica habitual entre els alcaldes socialistes que fan dels ajuntaments una mena d'"alcaldia hereditària". Desconec els mèrits i virtuts que pugui tenir en Francisco Romero, a qui no coneixo personalment, però el seu nomenament com a càrrec de confiança quatre dies abans del ple de la moció de censura que el deixava sense feina, és de la mena d'actuacions que fan caure la política en el descrèdit. És allò de fer la política de la menjadora.
Si ets l'alcalde del teu municipi i et fan fora, el que toca és anar-te'n cap a casa, recuperar la teva antiga feina i, si vols, continuar com a regidor a l'oposició del teu ajuntament. Això que el partit t'hagi de buscar una sortida col·locant-te en algun lloc, és un pas que genera desafecció.

Penso que la política ha de ser una dedicació vocacional acotada en el temps. Si t'agrada la política, fes-ne. Posa-t'hi. Presenta't a unes eleccions. Però fes-ho com un parèntesi a la teva vida. Jo vull que a la política s'hi dediquin els millors. Per això estic d'acord que cobrin un sou digne, proporcionat. Però quan s'acaba la teva dedicació perquè perds unes eleccions o et fan una moció de censura, has de ser capaç de recuperar la teva vida, sense demanar cap favor al partit, ni rebre'l. Tal com entres, surts. El problema és que hi ha massa polítics professionals, que fa anys i anys que d'això en viuen i s'han allunyat excessivament de la societat que han de representar. Encadenen un càrrec amb un altre i no tenen consciència de la realitat. A la política hi has de dedicar uns anys, però la teva vida ha de tenir un recorregut molt més ric. Avui, no és així. És la primera empresa de col·locació i la menjadora -tites-tites- funciona com una cadena de favors sense aturador, amb polítics que no han conegut res més que la política. I la democràcia no es va inventar per a això, això és l'oligarquia,