Mala lleteta molta, la de la foto de l’ACN que publicava ahir la pàgina 12 d’El Punt acompanyant l’article de Miquel Pairolí. La foto presenta l’Artur Mas posat dret davant un faristol llegint les Homilies d’Organyà, o El llibre dels Feyts del carrer Balmes (aquest home hi deu tenir algun conegut per aquí, jo me l’he topat, a ell i els seus dos guardaespatlles, més d’un cop sortint a l’hora de dinar), a l’audiència del Círculo Ecuestre de Barcelona. L’audiència circulant no surt a la foto per algun motiu, però se sap que hi és i se sap que són del círculo perquè al faristol des d’on el líder de Convergència col·loca els mobles conceptuals d’ikea per a la casa espaial del catalanisme hi ha imprès el logo de l’entitat –un grafisme a partir del cap d’un cavall, crinera al vent– i al fons de l’estrada, estampat en blanc sobre una cortina de color fosc, també. En el cas de l’estampació de darrere l’Artur Mas, la reproducció del logo és d’una mida considerable; a més a més, el grafisme del cavall del logo, està tancat dins el cercle que dibuixen unes lletres majúscules amb el nom de l’entitat: CÍRCULO ECUESTRE.
La foto hem dit que té la seva mala lleteta, i la té. Perquè l’enquadrament triat aquí pel fotògraf de l’ACN no és casual, ni la publicació per part de l’editor del diari tampoc. L'home de la imatge, repetim-ho, és el cap de casa i gros –i això no és cap insult, el líder de CDC a mi em sembla que efectivament l’hi té de gros, el cap; sóc descriptiu, no escarnatiu, això no toca ni tocarà aquí– de can Catalins llegint un redacció als senyorassos eqüestres del círculo que cal creure que l’escolten, per bé que potser no es pot ser tan optimistes sobre si l'entenen. A la foto hi ha el logo davant, hi ha el logo darrere del ponent. Però la cosa bona del cas és això: és que al moment precís de la imatge el líder de Convergència està posat amb una espatlla, l’esquerra, lleugerament caiguda, i aquesta posició del cos fa que part del nom de l’entitat circular i amfitriona estampat a la cortina del fons de la imatge quedi amagat, de manera que el CÍRCULO ECUESTRE es converteix, per una qüestió purament escenogràfica –i també per la mala lleteta fotogràfica referenciada suara– en un magnífic i inspiradíssim CULO ECUESTRE.
Al fotògraf d’aquesta foto (anònim de l’Agència Catalana de Notícies) no li donaràn el premi Fotopress a la millor foto de l’any per aquesta imatge, ni se’l mereix. Però el que sí que té és el meu copet de reconeixement amistós a l’esquena, i la copeta de xampany pagada, si la vol. Els germans de lleteta –de mala lleteta– ens hem de donar suport.
Assaig del Concert de sant Esteve
Fa 49 minuts
1 comentaris:
ARTUR MAS
Rafael del Barco Carreras
Mayo 2009. Descubrí el personaje por casualidad. Otra de las viejas noticias, 1988. Pegada a una de las miles de Mario Conde refiriéndose a Javier de la Rosa. Firmada por Feliciano Baratech de La Vanguardia, el principal creador mediático del “ingeniero y genio de las finanzas” y “empresario modelo”. A sueldo, y de su corte en las inagotables veladas cocteleras en el Ideal. Ver “Barcelona, 30 años de corrupción” en www.lagrancorrupcion.com y la noticia en www.lagrancorrupcion.blogspot.com
Una pequeña nota de prensa para quien ahora podría según las encuestas desbancar a los socialistas barceloneses, y asociados progresistas. El dato no es desconocido, de hecho sale en cada una de las campañas electorales. Un paréntesis en su vida política. Se quiebra, y de nuevo a la Política. 8.445 millones de pesetas a cargo del clan Prenafeta. Por lo demás todos los detractores del pujolismo afirman que alcanzó la primogenitura “a dedo” por exclusión de los demás, enfangados, por su depurada elocuencia “nacionalista”, trazada sonrisa y perfecto peinado.
Al electorado catalán lo de las quiebras, o sea, la GRAN CORRUPCIÓN, no le afecta demasiado. Se vota por sentimientos, y si alguno, o todos, se aprovechan, quizá se parte de la idea que todos haríamos lo mismo, y mejor “uno de los nuestros”. Aquí en Cataluña, la Política la monopoliza la NACIÓ, o ese Socialismo Progresista, creador de subvenciones, sueldos y negocios a gran escala. Y la Mayoría a la que solo le preocupa el “día a día”… y ahora está muy preocupada… votará, si vota, con la ilusión que las cosas no empeoren, que la Crisis (léase la desaforada ambición y corrupción de políticos, banqueros o “caixes” e inmobiliario-constructores) no acabe con la mejor de las Cataluñas de todos los siglos, ya en declive, aunque pujante en narcotráfico y economía sumergida, y creada con el sudor de infinidad de frentes.
Se votará a Más, el Pujolismo, o a los de Narcís Serra, que ahora reordena a marchas forzadas ese Grupo Financiero Empresarial Socialista en torno a la Caixa de Cataluña, para que las próximas fusiones entre caixas dispare las menos suciedades posibles, y así, en este preciso momento su caixa contrata a comprometidos empleados y ejecutivos de sus muchas sociedades participadas o filiales, a la par que prejubilan o incentivan despidos encubiertos.
Es evidente que esto merece un vuelco, que vuelvan a forrarse los pujolistas con su gran experiencia en “crisis empresariales y financieras”, que echen a personajes como Serra… aunque le sustituya uno de los hijos de Pujol… no hay MÁS…
Publica un comentari