En bilingüe, sisplau

Avui és dissabte, 23 de maig. Baixo a obrir la botiga. Al replà hi trobo un sobre de l'Ajuntament de Gelida que han passat pel bocacartes de la porta de l'escala. El sobre és gruixut i em fa presuposar un contingut extens. Conté dues cartes, plegades en tres plecs i signades per l'alcalde de Gelida. Quina no és la meva sorpresa quan me n'adono que és la mateixa carta en català i en espanyol! Una carta a doble cara, que detalla els projectes que s'inclouran en el programa d'estímul de l'ocupació promogut des d'allò que en diuen ara el Gobierno de España, i que n'anuncia la imminent execució amb les consegüents molèsties que ocasionarà. Això se li diu posar la tireta abans del tall, l'ajuntament es cura en salut i ja avisa que hi haurà conseqüències per al normal funcionament del municipi: talls de carrers, canvis de circulació... Està bé que l'ajuntament avisi als veïns. Segurament el que no és massa indicat és fer-ho l'endemà que comenci una campanya electoral. I, segurament, també hauria estat desitjable que l'ajuntament ens hagués permès participar en la decisió de quins projectes s'escollien per invertir el milió d'euros que ens corresponen per població. Els projectes que presenta l'ajuntament són, en general, de sentit comú i representaran una millora notable per als gelidencs. Podríem qüestionar si aquestes eren les prioritats que necessitava resoldre Gelida, però és innegable que són totes necessàries. Personalment, només em grinyola l'adequació de l'antiga casa del conserge de les Escoles Velles, ja que em sembla que no respon a un projecte marc d'aquell espai, que jo apostava perquè fos l'índret on fer-hi la nova biblioteca i arxiu municipal.
Potser més que fer 14 projectes, calia haver apostat per algun gran equipament que hagués generat una dinàmica determinada, que hagués permès avançar a Gelida en alguna línia estratègica que ens permetés definir un perfil propi: cultura (la nova biblioteca, un teatre municipal, un museu...), esport (el segon pavelló o l'esperada nova piscina), turisme (un impuls definitiu al Castell i al funicular, com a grans referents d'atracció de visites), gent gran (el centre de dia...), comerç (fer un edifici de diverses plantes d'aparcament lliure a l'antiga vinya del baster, per resoldre d'una forma gairebé definitiva l'aparcament al centre).
També crida poderosament l'atenció que hi hagi un pla per incentivar l'ocupació i l'ajuntament encarregui els 14 projectes al mateix arquitecte, que a més és l'arquitecte municipal. Poca ocupació incentivem.
Però el que avui em preocupa és l'ús d'aquest sorprenent bilingüisme. Sobta perquè l'ajuntament de Gelida, des del primer ajuntament democràtic, ara fa 30 anys, va fer oficialment l'opció d'adreçar-se a la seva població en català, com a llengua d'ús de l'administració. Per alguna cosa és la llengua pròpia de Catalunya i l'entén un percentatge altíssim de la població. Aquesta opció s'ha portat a la pràctica amb absoluta normalitat. El Balcó, la publicació municipal, es fa només en català. La informació de l'Estiuviu, per exemple, també. Hem rebut altres cartes, recentment la comunicació del canvi de titularitat del Casal d'Avis, exclusivament en català. I la comunicació en general, a les cartelleres municipals, als programes d'actes... es fa en català. Amb normalitat.
Marca aquesta carta un punt d'inflexió en la comunicació de l'ajuntament amb la ciutadania? S'ha traduït per la seva importància? Això voldria dir que quan les coses es fan en català no ho són d'importants. O ho hem d'interpretar com una carta en clau electoralista, cosa que seria un delicte flagrant? No en va, el Partit dels Socialistes que ens governa, sempre que hi ha eleccions duplica la informació fent el mateix programa en dos idiomes. En canvi, quan ha governat, fins ara ha seguit la política lingüística d'ús del català per a les comunicacions de l'ajuntament. Aquesta mena d'accions -la duplicació dels documents- donen arguments a aquells que ataquen Catalunya per fer de la situació lingüística un problema. En què quedem, fem una opció clara per la llengua pròpia, que entén tothom, o comencem a traduir com demanen opcions tan "modernes i progressistes" com Ciutadans o el partit de la Rosa Díez? Ens mans dels socialistes del Ayuntamiento de Gélida estem... vaja, que estem ben fotuts!