Martivell reserva natural, proposa el Ramon

El comentari del Ramon en un post anterior sobre Martivell, no podia quedar sense resposta. El Ramon, que fa temps que segueix el bloc, no havia publicat cap comentari fins que no ha estat objecte d'una entrada la nineta dels seus ulls. Doncs aprofundim-hi.
Vull manifestar públicament el meu suport a la seva defensa de Martivell com a reserva natural de Gelida. Aquesta urbanització al bell mig de la muntanya, juntament amb l'altra gran encert urbanístic, el Safari o ca n'Oller de la Muntanya, són dues vies de penetració civilitzada al medi natural, sempre tan inhòspit i desendreçat. Amb l'obertura de carrers allà on abans hi havia un bosc frondós i impenetrable, garantim l'accés universal a la natura amb qualsevol utilitari sense necessitat de tenir un vehicle tot terreny. Amb l'arribada de l'enllumenat públic, ajudem a la fauna local a veure-s'hi de nit. Amb la construcció de fosses sèptiques allà on hi havia un corrent d'aigua subterrània garantim la contaminació de les aigües i la necessitat de potabilitzar-les després, assolint així un alt grau de seguretat per al consum. Amb la tala d'arbres i desbrossada, evitem riscos potencials d'incendis forestals. La dispersió i baixa densitat dels habitatges ens garanteix que no sentirem els veïns quan mouen els mobles o quan el nen corre en patinet pel pis de dalt, cosa que repercutirà en la nostra qualitat de vida. A més, les urbanitzacions creen un gran agermanament entre els seus habitants, ja que una de les constants és que sempre ens sentirem agreujats per la desantenció en els serveis que patim respecte de la gent que fa l'opció de viure amuntegada en els nuclis antics. Un dels objectius de les urbanitzacions és créixer fins aconseguir ser més gran que el municipi que les origina, per acabar-lo absorvint i invertir les prioritats.
Això només per enumenrar alguns dels avantatges que té una urbanització d'aquestes característiques.
Prova de la qualitat de vida d'aquests llocs, n'és la gran quantitat de nans de jardí que s'hi apleguen. Aquests follets del bosc que prenen vida de nit, quan ningú no els veu, i que de dia semblen pacífiques escultures que decoren els nostres jardins, es concentren d'una manera destacada en aquesta mena d'urbanitzacions. I ells, que de boscos i natura hi entenen més que ningú, no poden estar equivocats. Van cap a Martivell a carrera feta! Aquesta foto és d'aquesta tarda...