En el dietari que publica en Jordi Llavina al setmanari El 3 de Vuit, aquesta setmana passada (especialment recomanable) feia una referència al desparegut Hostal del Cazador. Els meus records d'aquell indret són més que vagues: recordo que es feia el lliurament de premis del concurs de la coca-cola de redacció (o era de dibuix?), al qual ens obligaven a participar des del Montcau. Hi havies d'anar acompanyat dels pares i al final el que intentaven era endossar-te una enciclopèdia de les que es pagava a terminis. Repeteixo que els meus records són tan confusos, que puc anar molt errat. Del que tinc més record és de la piscina, que va continuar en funcionament després del tancament del restaurant. Com que en conservo aquesta postal (que encara es podia comprar no fa gaire a l'estanc del Palomera) i en Llavina en reivindicava el record, la publico per tal de refrescar-ne la imatge.La imatge que personalment en conservo era la d'un suposat glamur que deuria emmirallar a l'època una Gelida que maldava per posicionar-se com un referent d'alguna cosa. I l'Hostal, juntament amb la promesa d'una urbanització pretesament de luxe (Martivell) que el generava, es veien com un salt qualitatiu d'un poble paperer i agrícola a una estatus de nou ric que va resultar més fals que un duro sevillano.
7 Digues la teva.:
Home ara si que m’heu motivat a escriure. Certament, L´Hostal del Caçador, quin lloc mes curiós, oi?. Jo, si que us puc explicar quin record en tinc. Un record de xic i no tan xic, de fet hi vaig celebrar la meva primera comunió i última per cert. Encara recordo aquell primer cigarret tot just després dels postres, eren altres èpoques, on els fumadors campaven a les seves amples...i fumar feia mes home!!!
També recordo amb especial carinyo aquells Sant Joans, que justament coincidíem amb la Festa Major de Martivell, quan encara no era lolaila..... De fet no paràvem de fer activitats al complex lúdic esportiu del Caçador, cursa corren al voltant de l´Hostal, campionat de Tenis, de frontó, de Tenis Taula inclús i com no el partit de futbol, versió solters contra casats o primer contra segon polígon (tot això abans de l’estúpida i sense sentit requalificació d’urbanització en 4 polígons). Al vespre no estava malament, gresca i xerinola amanit entre coca i petards (coca de Sant Joan es clar...) i algun que altre ensurt de crema de rostolls, tot ajudant al pagesos de l’apoca....oi Ernestina...
A partir de Sant Joan però, es quan l´Hostal agafava tot el seu esplendor, amb la piscina com a eix principal i la festa dels "estiuegants" quina pallassada aquesta si.
Desde aquí però, vull reivindicar la gran pèrdua d'aquest espai per a tots els gelidencs, tot i que dubto es veies així, ens al contrari, crec que es va deixar morir un lloc amb grans possibilitats, recordeu que es parlava de fer-hi probes de tir en les Olimpíades del 92.
Be, ara ni tir, ni camp de futbol, ni tenis, ni mini golf, ni frontó, ni piscina ni parc infantil ni restaurant (conteu els equipaments que enumero, i que si hi fossin a dia d’avui podríem disfrutar tots.....) res, mes que una gran "suficie" inert i ja veureu d’aquí un temps, quan això de la crisi remunti uns grans apartaments !!!! per enriquir a quatre, els de sempre es clar.
Que en pau descansi.
Ramon (si, si, el de la Reserva Natural de Martivell)
Ostres, Gil, jo vull una postal com aquesta! M'has ence(r)tat la fibra! I tant, els vestidors aquells del fons, aquella mena de torratxa (o el que sigui) amb el nom d'Hostal del Caçador... El full de dietari que dius ha tingut una repercussió (no se'n pot dir èxit) que ha sorprès la mateixa empresa. Però el que em va començar a esgarrapar el cor va ser, com explico allà, quan vaig buscar alguna vista de l'Hostal (com la que tu publiques) i, per comptes d'això, em vaig trobar les cadires i les taules, que algú molt espavilat ara ven per Internet. M'estic plantejant de comprar una cadira.
Ah, per cert: jo també hi havia anat, als concursos de la coca-cola que dius. L'exposició de treballs (devien ser dibuixos) es feia al pavelló de tir. Fantàstic. Gràcies pel text rememoratiu. La memòria és una ficció que hem de construir entre tots plegats: tu, Coma, l'americà Google, jo...
Jo també vaig anar a l'Hostal del Caçador! encara que era més petit que tots vosaltres i els records encara són més vagues, sempre em feia molta il·lusió quan hi anàvem amb la família per què era com un extra de l'estiu. Normalment, l'estiu me'l passava a la piscina municipal, l'actual, des d'on es veu (i et veuen) fins i tot algunes cases del carrer del sol, com els bonics finestrons de sobre el lluquet, o de resquitlló la malaguanyada casa de sobre l'antic miracle (ara el miracle, és que s'aguanti dreta). Doncs bé, algun diumenge de l'estiu, per fer més festa havíem anat a la piscina de l'Hostal i ens hi quedàvem a dinar i tot! Era sortir de la normalitat i això ja era emocionant.
Res és per sempre i tot canvia. Ara fa pena veure com ha quedat tot allò, però tot agafa un nou ús i un nou sentit. Ara, aquell indret pocs li diuen Hostal del Caçador i per alguns ha estat batejat com la "Corba tropical". M'han dit que alguns dies s'hi ha vist jovent, que hi fan una paradeta quan comença a fer-se de dia, obren els cotxes, hi posen musiqueta, es fan quatre fotos sota la plamera i fan la última ballaruca abans d'abraçar el coixí.
Res és per sempre i tot es reinventa.
Fins aviat i felicitats pel bloc!
Jo no hi vaig anar mai a l'Hostal del Caçador però sempre l'he sentit anomenar com una cosa "ben muntada". És una llàstima com ha acabat aquest indret. He sentit que va plegar més per una mala gestió que no pas perquè deixés d'atraure gent.
Per cert, fanals com el de la foto encara es veuen a Gelida. No sé si algun d'aquests els van "trasplantar" d'allà. Al YouTube pots trobar vídeos de minimotos a l'antiga pista de tennis. Suposo que per això van col.locar-hi terra a sobre.
Ostres quins records em porta la foto d'aquesta piscina. Jo mi passava els estius quan era petit. La casa que es veu al fons era la de la meva àvia, i anavava molt bé, ja que et passaves el dia allà. Una piscina molt tranquila i molt ven posicionada , envoltada en aquell moment d'autèntica naturaleza, ja que ara ja està molt urbanitzat la montanya de martivell. Recordo molt bé un dia l'incendi que hi va haver a la montanya que hi ha davant de la piscina, i mentres ens banyavem i podiem veure com els avions apagaven el foc, ho vem veure a primera fila.
Bé, jo us en podria parlar una mica més, de l'Hostal. Els meus pares s'hi van fer una casa, la primera casa de la urbanització, i tota la família érem socis del Club Hostal,una mena de "club selecte" engegat pel Sr.Abad, que va somniar un espai diferent i de qualitat i que no va veure el desgavell posterior a la seva gestió.
Fa anys vam venir a viure-hi i he vist, dia a dia, com ha canviat una muntanya que era verda i viva (jo tenia conills, llangardaixos, serps, esquirols, gripaus, molts ocells com oriols, puputs, abellarols... a casa) i ara és grisa i pocs animals més que gossos i gats... És la història de tots els assentaments humans en qualsevol racó del planeta.
Publica un comentari