Festa Major de Gelida

A veure si sóc capaç d'escriure presentant prou arguments perquè el que diré s'entengui més enllà de les rancúnies mundanals que suposo que són humanament comprensibles, però que miraré de deixar de banda, perquè les baixes passions miro de no exibir-les mai públicament.
Arribo de vacances i em trobo una invitació de l'alcalde convidant-me a assistir a un pregó... sense pregoner! La invitació no diu qui serà el pregoner d'aquest any, com tampoc no ho deia el programa de festa major. A algú li pot semblar que això està fet expressament per crear expectació... això s'ho creuran els incondicionals, que quan senten un pet diuen quina bona olor que fa. Però a mi no em faran passar garsa per perdiu. Penso que algú no ha fet els deures. Com es pot presentar un programa de festa major sense anunciar el pregoner? Aquesta pràctica, que no és el primer cop que es dóna a Gelida, no es va reproduir mai els quatre anys que vaig tenir la responsabilitat sobre la festa. Em sembla una falta gravíssima de respecte al pregoner, en primer lloc, i als convidats (podria escriure al poble) en segon lloc. Com pot l'alcalde convidar-me a assistir a la lectura del pregó i no dir-me qui serà el pregoner. Ser pregoner del teu poble és un honor. I part de l'honor, quan acceptes aquest encàrrec, passa per assumir la gratitud i el reconeixement públic de poder gaudir del privilegi d'obrir les festes de casa teva. I això, al Ramon Tarrida, pregoner del 2008, li ho han privat.
Una de les coses que vaig introduir com a novetat com a regidor va ser publicar al programa de festa major el pregó de l'any anterior. D'aquesta manera, aquestes peces que normalment són molt completes i encarregades a persones excepcionals, amb molta història i moltes coses per explicar, com el cas del Ramon, tenim l'oportunitat de recuperar-les i rellegir-les al cap dels anys. En el cas del pregoner d'enguany, si es manté aquest costum, quedarà constància del seu pregó en el llibre del 2009. Perquè qui consulti el programa del 2008, del pregoner, només en sabrà l'hora i el lloc.
Aquest és un aspecte fonamental de la Festa Major, fins i tot segurament el més significatiu de com gestiona l'actual equip de govern la Cultura, entesa així en majúscules, en un sentit ampli.
Ara bé, del programa d'actes em crida poderosament l'atenció l'haver reculat quatre anys de cop, per tornar a cedir el protagonisme de les hores centrals del dia més important de la festa al Casal. Ras i curt, a Gelida, si algú ve a la nostra Festa Major, o és soci del Casal o haurà de gratar-se la butxaca per entrar a l'espectacle musical del dissabte. Tant li fa si són 10, com diu el programa, com si són 5, com diuen que han rectificat sobre la marxa. Arreu les festes majors són gratuïtes. Arreu hi ha Casals, Societats, Centros i altres associacions que organitzan actes dins de la Festa Major... però els ajuntaments garanteixen una festa major accessible per a tothom, gratuïta i oberta... A Gelida no era així. El dissabte de festa major, el Casal portava la Salseta i havia arribat (amb en Lluís Valls de president) a fer pagar 1.800 ptes. per entrar al recinte als no socis. I això no té res de criticable. El Casal pot fer pagar això i més. El problema el tenia l'ajuntament, que no organitzava res fins a les 4 de la matinada, quan la gent sortia de la Salseta. I l'únic que oferia era una sessió de música punxada.
Malgrat les dificultats (que hi van ser), vaig aconseguir trencar aquesta inèrcia d'anys. Trepitjant més d'un ull de poll, fent-me mal veure per part d'alguns col·lectius immobilistes i obtenint molt poc reconeixement a canvi, però fent valer el que era una convincció ferma: la festa major de Gelida necessitava d'una festa jove potent i independent, vaig organitzar la festa jove al Montcau, a partir de la mitjanit i no a partir de les 2:30h com proposa el govern socialista (això d'aquest adjectiu caldria revisar-ho amb urgència). La nit jove començava amb un concert d'un grup de música i continuava amb la sessió disco.
Il·lustraré aquest escrit amb una anècdota de l'actual regidor de festes, Joan Sayol. Una d'aquestes nits de dissabte, quan l'Ajuntament organitzava la Festa Major des de les 12 de la nit fins a les 7 del matí, amb un grup de música potent, manteníem el costum de repartir pa i botifarra. El Joan s'acosta a un membre de la comissió de festes i demana pa amb botifarra. S'havia acabat i així se li fa saber. La seva reacció, sempre constructiva, és queixar-se i demanar a crits com podia ser que a quarts 5 de la matinada no quedessin botifarres! (Suposo que en el seu fur intern ja es deuria imaginar una mena de bacanal dels regidors d'Esquerra i Convergència amb les botifarres que, a parer seu, faltaven, perquè a aquella hora sempre n'hi havia). El que no sabia el futur regidor i ex membre de la comissió de festes és que la botifarra es repartia ara durant la mitja part del concert, que començava a quarts d'1 i que sobre quarts de 3-les 3 feia la mitja part. En una hora en què quan governaven els seus, el col·legi estava tancat.
I és que estava acostumat a un model de festa major, el seu, que ha tornat a implantar, per majoria aplastant. Doncs ara, crec que ha arribat l'hora de tornar-li la botifarra.