A mi les coses m'agrada acabar-les i m'empipa molt quan tinc la sensació que queden a mitges. Igual que hi ha un inici, també hi ha d'haver un final. I avui toca tancar una qüestió que ha quedat pendent.Fa un mes que vaig utilitzar per segona vegada el Fil directe amb l'Alcalde que amb tant retrunyiment està anunciat al web municipal. L'autobombo que suposa un enllaç d'aquest tipus deixa molt satisfets als polítics mediocres i negats amb les tics, que així se senten en pau amb les noves tecnologies. Expedient complert, deuen dir-se. Però facilitar l'accés a l'alcalde a través de les noves tecnologies i no ser mínimament competent per atendre les qüestions que es plantegen, és política d'aparador, de curta volada, de vol baix. Si el "fil directe" no s'atén diligentment, és una presa de pèl, una estafa.
La qüestió és que un mes després de la meva comunicació, encara no n'he tingut resposta. Em queixava de la resposta de manual, d'aquella resposta de quedar bé però no dir res, que em van adreçar com a conseqüència de la meva primera comunicació arran de l'enviament casa per casa de cartes en català i castellà. I replantejava la qüestió perquè considerava que no se m'havia donat l'explicació que demanava. La meva insistència, en aquest cas, només ha obtingut com a resposta el silenci. La callada per resposta.
Per tancar la qüestió, sobretot davant d'aquells que n'heu seguit l'evolució a través del bloc, arribo a les següents conclusions personals i en passo pàgina definitivament:
- El servei de comunicació amb l'alcalde no funciona. Perquè, encara que fos tirant mà novament del manual, una resposta de cortesia s'hauria de donar per defecte. I en un temps prudent. Un alcalde que està en plena dedicació a l'ajuntament, és a dir, que cobra de tots nosaltres, hauria de vetllar per aquestes qüestions.
- L'alcalde no deu tenir res a afegir a la primera resposta buida de contingut que va enviar-me. I això denota que no hi ha criteri (que seria greu) o que el criteri no és confessable (que encara seria més greu). Dic que no hi ha criteri, perquè excepte la carta de les inversions del Plan E o plan Zapatero, les comunicacions de l'ajuntament continuen fent-se en català normalment. I dic que hi pot haver alguna raó no confessable, perquè vaig rebre la carta (i el butlletí municipal) en plena campanya electoral per les eleccions europees i els socialistes gelidencs sempre han fet les campanyes electorals en dues llengües. Anunciar a la ciutadania les inversions que es faran amb un milió d'euros (amb cost zero per a l'ajuntament i els particulars) sempre és una bona notícia, sobretot quan es destinen majoritàriament a arranjar carrers, concepte pel qual molts ciutadans han hagut de pagar contribucions especials. Les disculpes per les molèsties que puguin ocasionar-se, demanades abans de l'inici de les obres, són ben acceptades i generen complicitats, que alhora poden reportar rèdits a curt termini, sobretot quan deu dies després hi ha unes eleccions. Perquè a tothom li quedi clar, dins del sobre hi posarem dues cartes idèntiques, una en català i l'altra en castellà, perquè els nostres també captin el missatge. La traducció de la carta al castellà és una mesura electoralista.
- Aquesta decisió, des d'un punt de vista sociolingüístic, ha estat presa a la lleugera i no s'ha reflexionat suficientment, perquè té conseqüències per al pretigi social de la llengua catalana. I vull creure que entre els socialistes gelidencs n'hi ha alguns que també ho pensen. Algun deu quedar. No el sentirem, però no perdo l'esperança que hi sigui. Que un ajuntament que s'expressa sempre en català decideixi traduir una comunicació d'un cert calat com aquesta, és tant com dir que el català no serveix per dir coses importants o que amb el català no n'hi ha prou. I la nostra llengua té ja una posició prou feble per no permetre's cap pas enrere. Per això, personalment, militaré en la defensa del català i denunciaré totes les actituds que perjudiquin el seu estatus. Sobretot quan aquestes vinguin d'una administració pública i siguin preses arbitràriament.
Són les meves conclusions. Com que l'alcalde no contesta i, per tant, no m'ha donat cap explicació mínimament convincent que pugui desmentir-me, em quedo amb la meva versió. Com que ja he perdut l'esperança que em contesti, m'acomiado i tanco aquest capítol. Com que és un alcalde avesat a utilitzar les llengües de forma inconsistent, sense criteri, li dic: bye, bye alcalde!.













